L’humor social espanyol i l’europeu estan canviant, i és probable que comportin novetats polítiques d’aquí a poc temps. El moment és crucial, perquè definirà molts aspectes del futur de la UE i d’Espanya, i exigirà, en el sentit que sigui, modificacions ideològiques i discursives dins dels partits. Però mentre no arriba l’avenir, constatem les transformacions polítiques que ja s’han produït.

En primera instància, i malgrat la pandèmia, semblava que no canviaria res substancialment, perquè els governs europeus van encarar l’emergència sanitària com un parèntesi, com una pausa angoixada, després de la qual es tornaria a la normalitat. Quan es va fer evident que calia un impuls diferent, es van aconseguir els fons per a la recuperació, però es van dissenyar per generar els canvis en els àmbits digital i ecològic que ja es consideraven necessaris anys abans; de la mateixa manera, hi havia consens en la idea que es tractava d’un alleujament circumstancial, després del qual es tornaria a una versió econòmica ortodoxa.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

La socialdemocràcia europea, o el que en queda, estava plenament integrada en aquesta visió. En el cas espanyol va ser evident, perquè les grans línies ideològiques del PSOE liderat per Pedro Sánchez, formulades abans de la pandèmia, s’articulaven per mitjà de conceptes com la modernitat, la digitalització, la transformació verda i la igualtat entre homes i dones. La innovació, la tecnologia i els avenços en l’àmbit cultural eren les seves apostes per millorar el país. En gran manera, més que un pla nacional, es tractava de la integració en un pla europeu, perquè bona part d’aquestes orientacions eren compartides i secundades des de Brussel·les.

Per assolir aquests objectius, calia fer un gir a Espanya, ancorada encara en problemes evidents d’articulació territorial, de restes del passat que pervivien en les institucions, de mentalitats antigues que no gosaven avançar cap al futur. En essència, aquesta era la postura ideològica socialista, la d’un partit que propugnava canvis a Espanya per adaptar-la als nous temps.

Totes aquestes intencions trobaven en la seva aplicació concreta una realitat hostil, la nascuda d’una suma parlamentària feble, juntament amb les dificultats que havien sorgit amb el separatisme català, el retorn d’un nacionalisme fort a la dreta i una vida política prou crispada per no trobar majories estables que permetessin desenvolupar un programa sense gaires friccions.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.