A Roses no volen un parc eòlic que se situaria 24 quilòmetres mar endins, davant de la badia. No el volen els hotelers, temorosos que els molins de vent, encara que llunyans, espatllin el paisatge. Els aerogeneradors arribarien a tenir una alçada de 250 metres sobre la làmina d’aigua i la badia de Roses és considerada una de les més belles d’Europa. Els pescadors diuen que les plataformes flotants faran fugir el peix i que no es podrà pescar lluç. I els ecologistes afegeixen que les aspes dels molins poden ser perilloses per a les aus marines. Hi ha molta oposició a un parc que produiria el 90 % del consum elèctric de la província de Girona, evitaria l’emissió a l’atmosfera de 42 milions de tones de CO₂ i generaria un bon nombre de llocs de treball, segons els seus promotors. L’oposició social és forta i el Govern català no té una posició clara, ja que la revolta del «territori» li fa por.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

En el neollenguatge promocionat per TV3, el «territori» és la Catalunya que ve després de l’àrea metropolitana de Barcelona. La Catalunya de les comarques. La Catalunya on és majoritària la parla catalana. La «Catalunya catalana», com va dir un alcalde de Vic, el senyor Ramon Montanyà, als anys vuitanta. El «territori» és també la reserva electoral que es disputen, centímetre a centímetre, vot a vot, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Cada cap de setmana, els aparells dels dos partits envien els seus dirigents a «fer territori». La gran especialitat de Jordi Pujol era el «territori», però ell, bastant més intel·ligent que els seus hereus, parlava del país endins.

Els catalans benestants no volen veure un molí de vent a prop de casa i, encara menys, a prop de la seva segona residència.

Ja que la relació de forces electorals entre els republicans i els hereus de Convergència penja d’un fil –un diputat de diferència a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya–, qualsevol pertorbació al «territori» podria ser decisiva. I això explica les cauteles de l’última revisió del decret d’energies renovables, que dóna prioritat a les instal·lacions petites i mitjanes, amb un màxim de potència de 5 MW. Els projectes no podran tirar endavant si no compten amb l’acord de més de la meitat dels propietaris de la superfície ocupada i hauran d’oferir una participació accionarial del 20 % a la població i als ajuntaments. Esquerra parla d’una «transició energètica distribuïda i democràtica». La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va amb peus de plom.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.