En un context de creixent expectació i tensions polítiques i socials, les eleccions presidencials i parlamentàries a Turquia del passat mes de maig van concedir una vegada més la victòria a Recep Tayyip Erdogan, consolidant el seu lideratge després de dues dècades al poder. No obstant això, aquesta victòria, disputada i qüestionada, reflecteix el descontentament en augment d’una part significativa de la població turca cap al seu estil de lideratge i la direcció del país. En el seu tercer i últim mandat com a president, els esforços d’Erdogan per establir les bases del que ell anomena el «Segle de Turquia» es veuen enfrontats a diversos reptes tant en l’àmbit domèstic com en l’escenari internacional.

 

Unes eleccions transcendents...

Les eleccions d’aquest any transcendeixen l’etiqueta d’una contesa electoral convencional, ja que duen implícit un valor simbòlic de gran envergadura: el 2023 marca el centenari de la fundació de la República Turca per Mustafa Kemal Atatürk, qui va establir els fonaments de la nació seguint el model de les democràcies occidentals. Tanmateix, al llarg de les dues dècades sota el domini del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP per les seves sigles en turc), fundat per Erdogan el 2001, s’ha produït una gradual erosió d’aquests fonaments.

Per a Erdogan, la victòria en aquestes eleccions es va convertir en una prioritat. En el marc de la commemoració del primer centenari de la República, prevista per al 23 d’octubre, Erdogan pretén fixar l’inici d’un nou període que ell ha batejat com el «Segle de Turquia» o Türkiye, en consonància amb el canvi de nom oficial del país, abandonant així la denominació adoptada durant la declaració de la república turca el 1923. Aquest Segle de Turquia no pretén ser només una brúixola estratègica, sinó també una ambició per materialitzar els anhels centenaris de la nació turca. Com va destacar a l’acte commemoratiu de la fundació del Tribunal de Comptes Turc fa uns mesos, aquest nou segle aspira a elevar el país per sobre dels estàndards contemporanis de les civilitzacions.

En les últimes dues dècades, Recep Tayyip Erdogan ha emergit com una figura política influent en la història moderna de Turquia, rivalitzant només amb Atatürk pel que fa al seu impacte. Tot i que en els seus primers anys de lideratge va implementar reformes que van ser aplaudides a nivell internacional i va assegurar a Turquia el seu estatus com a candidat a la Unió Europea, gradualment ha anat erosionant els fonaments de la república fundada per Atatürk. Mitjançant esmenes constitucionals i un canvi cap a un sistema presidencial el 2017, Erdogan ha consolidat l’augment de poder a les seves mans, que ha derivat en un esllavissament cap a un règim autocràtic.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.