Castella i Lleó és, fins avui, l’única comunitat autònoma governada per l’extrema dreta. A punt de complir un any des de l’avançament electoral del 13 de febrer que va facilitar, sota el guiatge del Partit Popular, l’entrada de Vox al govern autonòmic, el balanç és que el partit de Santiago Abascal ha passat del soroll als fets. La Comunitat, llastrada per l’envelliment, la falta d’oportunitats laborals i més de tres dècades de govern del PP, és avui menys lliure, i la reculada i la pèrdua de drets són evidents.

La declaració d’intencions de Vox quan va signar el pacte de govern, el 10 de març del 2022, va ser clara: «immigració ordenada», una terminologia que després no va saber explicar el president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco —el govern autonòmic no té competències en estrangeria—, posar en marxa una nova normativa de memòria històrica, una llei de «violència intrafamiliar», eliminar la «despesa supèrflua»…, però en alguns casos la falta de concreció dissimulava els objectius reals, els mateixos que havia fet públics abans que el pacte es materialitzés.

Així, Vox va anunciar que s’eliminarien les subvencions a sindicats i patronals, cosa que no es va incloure en el pacte però que, finalment, s’ha fet. Pocs mesos després d’haver format govern, el vicepresident, Juan García-Gallardo, anunciava una retallada de 20 milions d’euros en subvencions als sindicats. Va al·ludir al compromís d’eliminar la despesa supèrflua que sí que figurava en el pacte de govern. Aquest moviment i uns altres de posteriors van dinamitar el diàleg social, joia de la corona a Castella i Lleó. En aquest moment, i fruit d’aquest moviment que Fernández Mañueco no va voler aturar, els sindicats estan en peu de guerra i han iniciat un seguit de mobilitzacions, sense deixar de banda la via judicial. El diàleg social de Castella i Lleó no solament era un model d’èxit, és que està inclòs en l’Estatut de la Comunitat.

En aquest objectiu d’eliminar despeses supèrflues, s’inclouen els mitjans de comunicació, als quals s’assenyala contínuament i en alguns casos s’arriba a entorpir la seva feina. Com a exemple, el veto del grup parlamentari Vox, que es nega a convocar alguns mitjans a les seves rodes de premsa, o el del mateix president de les Corts, Carlos Pollán (Vox), que va treure les cabines de premsa que tenien assignats dos mitjans i no els proporciona espais de treball com a la resta.

Vox va anunciar que s’eliminarien les subvencions a sindicats i patronals, cosa que no es va incloure en el pacte però que, finalment, s’ha fet.

Vox no considera supèrflues les despeses que comporten el 33 % d’augment d’assessors i d’alts càrrecs, sis més que en la legislatura anterior. Entre ells hi ha amics personals i familiars de càrrecs públics del PP i de Vox. També és cridaner que García-Gallardo cobri un salari de 79.570,96 euros, una mica més que Mañueco, malgrat que no ha volgut assumir cap conselleria i que les seves competències són pràcticament de representació.

Encara que va pretendre derogar la Llei autonòmica de violència de gènere, Vox ha claudicat en aconseguir que es comenci a tramitar una Llei de violència intrafamiliar. Des de la seva arribada a la Junta, es convoquen minuts de silenci per les víctimes de violència de gènere, però també per homes que moren a les mans de la seva parella. A Castella i Lleó han deixat d’il·luminar en violeta el Parlament autonòmic el 25 de novembre, Dia Internacional Contra la Violència de Gènere. El seu president al·ludeix a mesures d’estalvi energètic, les mateixes que no va dur a terme en altres dies assenyalats o en les festes nadalenques. Els minuts de silenci, quan es convoquen des de les Corts, fan referència a «crim», «assassinat» o «mort», però mai a violència de gènere o violència masclista.

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

És cridaner que García-Gallardo cobri un salari de 79.570,96 euros, una mica més que Mañueco, malgrat que no ha volgut assumir cap conselleria.

 

«Dones malvades»

És cert que, de facto, no es deroga la Llei autonòmica de violència de gènere, però es desdibuixa. Tant és així que la Conselleria d’Ocupació, també en mans de Vox, ha eliminat les bonificacions a empreses que contractin dones víctimes de violència de gènere mentre que manté les dirigides a les que donen feina a víctimes del terrorisme, per exemple. Però, per si quedés cap dubte de la postura de Vox enfront de la violència de gènere, basta recordar les paraules de García-Gallardo, que en un Ple de les Corts va arribar a assegurar que hi ha «dones malvades» que utilitzen la Llei de violència de gènere per quedar-se amb la custòdia dels fills.

El paper que atorga a la dona García-Gallardo és de «donadora i portadora de vida». Així ho va dir quan es referia a mesures de conciliació familiar encaminades al fet que les dones puguin ser mares i reincorporar-se a la feina, cosa que ja existeix, i obviant el problema real de treball i maternitat: és la dona la que sol renunciar a la seva feina durant mesos o anys, o que redueix la seva jornada perquè el seu sou és menor que el de l’home. Però Vox també nega la bretxa salarial.

Els minuts de silenci, quan es convoquen des de les Corts, al·ludeixen a «crim», «assassinat» o «mort», però mai a violència de gènere o violència masclista.

I en aquesta concepció de «donadores de vida» ha continuat Vox i amb ell, el Partit Popular. El passat 12 de gener en una roda de premsa posterior al Consell de Govern, el portaveu de la Junta, Carlos Fernández Carriedo (PP), i García-Gallardo presentaven unes mesures «provida» que, segons tots dos, donaven compliment a un dels punts del pacte, el de foment de la natalitat. Sota aquest paraigua, i al·ludint al nombre «esgarrifós» d’avortaments voluntaris, García-Gallardo va desgranar un nou protocol d’atenció a dones embarassades, tant si volien continuar endavant amb la gestació com si volien avortar.

 

Escoltar el batec fetal

Obligatòriament, va dir, els ginecòlegs, les podien derivar a salut mental si entenien que la necessitaven. Obligatòriament també, va explicar, se’ls oferiria a aquestes dones escoltar el «batec fetal» i veure en una ecografia 4D «els peus, les mans, la cara» del fetus. Va considerar que el dur treball polític de Vox valdria la pena «si se salvava un sol nen». O el que és el mateix, si una dona renunciava a avortar. Les mesures van ser, segons García-Gallardo, consensuades amb la Conselleria de Sanitat. De fet, d’aquí va sortir la nota de premsa en la qual s’explicaven obviant les paraules avortament, provida o interrupció. Les mesures, va explicar la Junta l’endemà, s’implantarien en qüestió de dies per mitjà d’una Instrucció als metges.

Gairebé immediatament es va pronunciar la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia. Per començar, les prestacions del sistema públic de salut a dones embarassades estan recollides en protocols assistencials que han d’estar d’acord amb les recomanacions de les societats científiques. La Junta de Castella i Lleó no s’hi va posar mai en contacte. Potser per això, les mesures estaven tan mal armades: les ecografies 4D no formen part de la sistemàtica assistencial i no n’està recomanada la pràctica rutinària ni en protocols nacionals ni en internacionals.

El mateix passa amb l’escolta del batec fetal: en fase embrionària, això és, fins a la setmana 10 i 6 dies, es recomana que el batec s’avaluï només de manera visual, i les ecografies Doppler, que permeten l’escolta, no s’han d’utilitzar rutinàriament, almenys fins a la setmana 13 i 6 dies de gestació, però sempre justificades per indicacions clíniques per detectar síndrome de Down o anomalies cardíaques. L’ús del Doppler en el primer trimestre pot derivar en efectes tèrmics o mecànics indesitjables sobre l’embrió.

Que el vicepresident és antiavortista està fora de dubte. Quan pràcticament acabava d’arribar al govern va carregar en un Ple contra «l’esquerra», a la qual va titllar d’enemiga de la discapacitat, favorable a les «lleis de la mort». Segons ell, els socialistes «conviden els pares a triturar en el ventre de les mares als que tenen discapacitat».

La jugada de Vox no ha sortit tan malament com es podria esperar, perquè el discurs ha calat: no passa res per oferir escoltar el batec del fetus a una dona que vol avortar, argumenten, perquè ho pot rebutjar.

 

Piruetes en els discursos

Dies després de presentar aquestes mesures, i que les reafirmés la Junta, el govern de Pedro Sánchez va demanar explicacions i va exigir que s’abstingués d’aprovar o aplicar cap mesura que vulnerés la normativa de l’avortament o emprendria accions legals. Després de diverses piruetes en els seus discursos, la Junta ha assegurat que no hi ha canvis en el protocol, que només són «mesures de millora en les prestacions», però tampoc no desautoritza García-Gallardo ni diu quan es posaran en marxa aquestes mesures. Però, encara que la Junta tiri a la paperera el pla antiavortament del seu vicepresident, el seu discurs ja és a l’agenda. La jugada de Vox no ha sortit tan malament com es podria esperar, perquè el discurs ha calat: no passa res per oferir escoltar el batec del fetus a una dona que vol avortar, argumenten, perquè ho pot rebutjar.

Que el govern d’Espanya s’hagi imposat a una autonomia és guanyar una primera batalla, però en vindran més i s’empararan en la conflictivitat social, posant en dubte el paper dels sindicats, dels mitjans de comunicació, de l’existència d’una violència masclista que no cessa o de la igualtat de la dona. Ho va dir Santiago Abascal: «Castella i Lleó és el nostre pis pilot». Està exposat. Això pot passar en altres comunitats autònomes, això pot passar a tota Espanya.