Asseguda a la butaca d’un teatre d’òpera, escoltava fa uns mesos les peripècies de Sèmele, la filla de Cadmus i Hermiona, enamorada d’un Júpiter disfressat d’àguila, i mare de Bacus. Eren trifulgues a les quals Georg Friedrich Händel havia posat música. De cop i volta, em va venir al cap una pregunta (no gaire original, tot sigui dit), però que dona peu a aquest article. Què seria de l’òpera si Ovidi no ens hagués regalat les Metamorfosis? Doncs ben segur que seria una altra cosa molt diferent, perquè ja des dels seus inicis, des que Jacopo Peri va compondre i representar a Florència al voltant del 1600 les que es consideren primeres òperes de la història, Euridice i Dafne, els relats del poeta llatí pràcticament no han parat d’alimentar llibrets operístics fins als nostres dies.

Publi Ovidi Nasó (Sulmona, 43 aC - Tomis, 17 o 18 dC), es va dedicar de ben jove a la poesia amatòria amb Amors i després amb L’art d’amar. Escriu Heroides sobre heroïnes i la tragèdia Medea, cosa que el situa com el precursor de les històries de dones abandonades tan freqüents en els arguments operístics de tots els temps. Però tractant-se d’aquest gènere, el que més ens interessa de la seva producció poètica són les Metamorfosis escrites possiblement entre els anys 2 i 8 dC, abans que Cèsar August l’enviés a l’exili a l’embocadura del Danubi, al Mar Negre, a la que avui és la ciutat romanesa de Constança, i llavors era Tomis, situada als confins de l’imperi.

Recopilant relats mitològics des del temps d’Homer fins al també llatí Virgili, Ovidi fa una narració farcida de transformacions que comencen amb el caos primigeni i acaben en la pax Augusta. Tot plegat, quinze llibres i dotze mil versos els quals contenen dos-cents cinquanta relats en què hi ha transformacions de tota mena, personatges que muten en animals o plantes, o en objectes inanimats. A vegades els canvis es deuen a càstigs, en altres casos són alliberaments i també poden ser disfresses per a fins de bona o de mala fe. I si els personatges són mitològics les causes que porten a les metamorfosis són ben humanes com l’amor, l’odi, la gelosia, l’enveja, la luxúria, l’heroisme i un llarg etcètera de vicis i virtuts.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.