Viena té moltes cares. La més popular i també la més turística té dues figures icòniques ben reconegudes, Mozart i Sissi. Tanmateix, hi ha un tercer personatge que alimenta tant o més que les altres dues l’imaginari construït sobre aquella ciutat que va ser capital de l’imperi austrohongarès, i, en canvi, la seva presència pública en forma museística i expositiva era molt minsa. Fins ara. Johann Strauss, l’autor d’Al bell Danubi blau, l’himne nacional austríac no oficial, ja té casa quan s’acosten les celebracions dels dos-cents anys del seu naixement, el 25 d’octubre del 1825. Fa pocs mesos va obrir les portes la House of Strauss, un museu interactiu per a totes les edats en què s’explica la història del rei del vals, però també la de tota la família dedicada a entretenir amb la seva música les festes populars i les de la cort. I avui en dia, per felicitar l’entrada d’any a tot el món des del Musikverein.

El museu està situat al que era el Casino Zögernitz, al carrer principal de l’elegant barri de Döbling, en un edifici del 1837 que ha estat restaurat amb gust. Això de casino no cal prendre-ho al peu de la lletra. Era un lloc on potser es jugava, però principalment s’hi ballava i qui feia giravoltar al personal eren els Strauss, pare i fill, amb els seus músics. També era un lloc de discretes cites amoroses. Al seu moment estava situat als afores de Viena i aquesta distància permetia que les dones hi poguessin anar soles. Darrere del guarda-roba situat en una sala octogonal hi havia una porta oculta que menava a les habitacions.

L’edifici va estar tancat durant uns anys i ha tingut diversos usos. Acabada la Segona Guerra Mundial, el 1945 sis-cents soldats soviètics hi van celebrar la victòria sobre el nazisme i quan Viena es va dividir en quatre zones, va ser el torn dels nord-americans els que el van convertir en escenari de les seves celebracions. Després s’hi han fet balls i festes, al jardí s’hi ha fet cinema a l’aire lliure i a partir del 1967 les discogràfiques Sony i Teldec van fer servir la sala de ball que gaudia d’una acústica excel·lent i que conserva després de la restauració, per fer-hi enregistraments de música antiga i clàssica. Un dels que hi va fer gravacions va ser Nikolaus Harnoncourt amb el seu Concentus Musicus Wien. L’acústica i la història fan dir a Hermann Rauter, promotor immobiliari i artífex i propietari del museu, que a la sala de ball “s’hi entra amb respecte, l’esperit de Strauss segueix allà”.

 

La sala de ball del Casino Zoëgnitz. Foto: © Sima Prodinger.

La sala de ball del Casino Zoëgnitz. Foto: © Sima Prodinger.

 

El museu recorre la història dels Strauss, però particularment les de Johann Strauss fill, el geni musical de la família que va compondre uns cinc-cents valsos, polques, quadrilles, masurques, marxes i galops, i també quinze operetes. Comença amb els orígens i les desavinences entre Johann Strauss pare i Johann Strauss fill, explica el paper de la música en una ciutat, la tercera capital europea després de Londres i París, que en cent anys, del 1800 al 1900, havia passat de 215.000 habitants a dos milions, i també il·lustra com a partir d’aquesta ciutat efervescent Strauss va canviar el sentit del negoci musical.

El músic va recórrer tot el món amb la seva orquestra. Per primera vegada una foto d’un compositor, la seva, apareixia a la portada d’una partitura. Podia il·luminar amb llums de gas uns jardins a l’aire lliure per fer-hi un concert. Els seus bigotis, patilles i barba també influïen en la moda masculina del moment. De tot això avui en diríem màrqueting, i a Strauss el qualificaríem de pop star.

Al museu tot es pot tocar i escoltar, fins i tot els visitants, posant la mà sobre una pantalla poden saber quin és el vals que va d’acord amb el seu pols. També hi ha una part dedicada a fantasiejar una mica. Els Strauss eren jueus assimilats. Durant el nazisme el 51% de la música que es radiava era del rei dels vals, cosa que el règim va amagar. Al museu s’hi pot veure un curt de ficció en què algú per encàrrec de Goebbels roba la partida de naixement de Johann Strauss fill.

El Casino Zögernitz també acull l’Institut d’Investigació Strauss de Viena que presideix el professor Eduard Strauss, descendent de la família musical. La institució es presenta com un centre dedicat a l’estudi acadèmic i científic, necessari perquè “aquella música lleugera es pugui prendre seriosament”. La seva contribució al museu ha estat determinant.

 

La terrassa del Museu de Viena. Foto: © Kollektiv Fischka.

La terrassa del Museu de Viena. Foto: © Kollektiv Fischka.

 

El Schönberg pintor

Algunes de les partitures que conté la House of Strauss han estat adquirides al Museu de Viena i això porta a parlar d’aquesta altra institució que també fa pocs mesos ha obert les seves portes després d’una obligada i esperada renovació i ampliació amb una planta més.

En aquest museu d’història de la ciutat es pot viatjar des de la prehistòria fins als nostres dies, però nosaltres ens aturem als primers anys del segle XX per admirar l’obra pictòrica d’un compositor de qui enguany se celebren els cent cinquanta anys del seu naixement, Arnold Schönberg. S’hi poden veure els retrats que va pintar de la seva filla Gertrud, el d’Alban Berg i el de la seva esposa Helene, i també el retrat que Richard Gerstl va fer de l’autor d’Erwartung assegut en un divan molt freudià. El que hi falta és l’oli que el compositor va pintar de l’enterrament de Gustav Mahler, obra que ha estat cedida temporalment a l’Arnold Schönberg Center en ocasió del 150è aniversari.

Tanmateix, deixant de banda el contingut, una de les millors coses que ofereix el museu reformat és la nova terrassa sobre la Karlsplatz en la que llueix amb tota la seva majestuositat barroca la Karlskirche, l’església de Sant Carles Borromeo.