Des del 2015, any en què va accedir al poder el partit Llei i Justícia (PiS per la sigla en polonès), Polònia ha anat travessant repetides crisis en la seva relació amb la UE i amb l’Estat de dret. Després de vuit anys al poder, finalment, el conservador Llei i Justícia no ha pogut revalidar el seu govern.

El PiS va obtenir la quantitat més gran de vots, el 35,4 %, però va perdre la majoria parlamentària a favor de la Coalició Cívica liderada per Tusk, que va obtenir el 30,7 % i que té el suport dels altres dos partits d’oposició, el centrista Tercera Via i el partit Lewica (de l’esquerra). La unió de Llei i Justícia i l’extrema dreta de Confederació no han estat suficients per revalidar el govern.

Si per alguna cosa seran recordades aquestes eleccions, a més de pel canvi en el govern, serà per l’altíssima participació, un 74,4 %, la més elevada des del 1989, eleccions constituents de canvi de règim, cosa que les eleva a la categoria d’eleccions de canvi polític.

Com s’esperava, el president Andrzej Duda, fidel a Llei i Justícia, va oferir a Mateusz Morawiecki l’oportunitat de formar govern en primera instància, malgrat que, tal i com estava previst, no hi havia possibilitat de guanyar la moció de confiança per part de Llei i Justícia ja que, tot i amb el suport de Confederació, només 190 parlamentaris van votar a favor de Morawiecki. Per part seva, Tusk, després de la votació de la Sejm, va aconseguir reunir 248 escons d’un total de 460, per sobre dels 231 necessaris per a aconseguir la majoria.

I tot això malgrat que, segons la missió electoral d’ODHIR-OSCE, si bé es va poder fer campanya lliurement, el partit Llei i Justícia havia tingut avantatge gràcies al biaix a favor dels mitjans estatals. La cobertura de la nit electoral, per exemple, va retransmetre íntegrament el discurs del líder del PiS, Jarosław Kaczynski, però gairebé no va oferir plans de Donald Tusk, en aquell moment virtual aspirant al govern. En tot cas, el control comunicatiu del que aleshores era el partit al govern no va ser suficient per desincentivar la mobilització del vot entre, fonamentalment, dones i joves, que, en última instància, han estat els qui han aconseguit provocar el canvi.

La resistència contra les polítiques ultramuntanes de Llei i Justícia en temes com ara la prohibició gairebé total de l’avortament, la persecució de les minories sexuals o la politització del poder judicial han estat, sens dubte, determinants d’aquesta mobilització històrica. L’apel·lació als valors familiars tradicionals, la pujada del salari mínim i l’augment de les pensions i de les aportacions per fills no han estat suficients perquè Llei i Justícia revalidés el seu govern.

El resultat de les eleccions legislatives passades ha donat, així, l’oportunitat al país d’introduir un canvi de govern, cosa que es veu com una nova possibilitat de restaurar la democràcia. Podem dir que, d’entrada, s’ha salvat una primera pilota de partit amb l’arribada de Tusk al govern, si bé Llei i Justícia manté una presència important a la Sejm, la Cambra baixa, que li permetrà un cert marge de maniobra i de bloqueig.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament o accedeix si ja ets usuari/subscriptor.