El dur i tràgic 2020, que ha estat marcat per la pandèmia, ha elevat a rang de normalitat la distància social, l’asèpsia, les màscares, els guants o la neteja. També ha fet aflorar un seguit d’obres literàries que van en la direcció contrària a la proposta de vida del tirà de la covid-19.

Malgrat que són obres sense relació aparent, podríem anomenar el conjunt com un assaig a la recerca del sublim. Totes han estat publicades durant el 2020 i a Espanya; en podem destacar assajos com Perdido en el paraíso, d’Umberto Pasti, Cinc hores a Venècia, de Miquel Molina, Los lugares y el polvo, de Roberto Peregalli, i Les passions segons Rafael Argullol. Podríem sumar-hi El jardín perdido, de Jorn de Précy (obra publicada el 2018 i reeditada l’any passat).

La lectura d’aquestes obres ens permet asseverar que la recerca del sublim segueix entre nosaltres, encara que el món governat pel tirà exigeixi utilitzar dades, enquestes i projeccions matemàtiques per poder-hi conviure. Els cinc assajos ens deixen una interessant pista sobre com l’home contemporani busca l’equilibri entre el laboratori i el paisatge sublim.

En el seu assaig En defensa del fervor, el poeta Adam Zagajewski assenyala: «el sublim no és un tret formal de l’obra, no es pot definir en termes de retòrica; més aviat és una espurna que salta de l’ànima de l’escriptor a la del lector». I es pregunta: «Han canviat moltes coses? És que no seguim esperant amb avidesa aquella espurna?» La resposta és que sens dubte l’home contemporani, com ja va passar en el Romanticisme, en el segle XVIII i principis del XIX, busca transcendir i habitar el sensible mitjançant una revolució constant en la vida i l’esperit.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.