Si observem els testimonis que ens van deixar els homes primitius a la cova de Lascaux observarem, com adverteix l’escriptor Georges Bataille en el seu assaig Lascaux o el naixement de l’art, que la relació del caçador amb la presa era semblant al joc de la seducció. A través de la saviesa dels Yugaguri, l’autor observa que «si al caçador no li agrada el ren, no serà capaç de matar-lo». Des de l’antiguitat, l’home s’ha expressat amb embuts per a actuar i definir la seva condició humana. El rodeig implica avançar de forma indirecta i, de vegades, ens porta a desviar-nos del camí que semblava més ràpid; ens alerta que hem d’eludir una primera topada per tal d’estar en condicions de guanyar una contesa. El rodeig és un dels pilars de la nostra cultura.

La Bíblia és el llibre dels rodeigs. De manera indirecta, a través de faules i relats, ens permet entendre la relació de Déu amb la humanitat. Les grans obres literàries, com Guerra i Pau de Tolstoi, A la recerca del temps perdut de Marcel Proust, Ulisses de James Joyce o Cent anys de Solitud de Gabriel García Márquez ens mostren el món i la veritat envoltant les qüestions que finalment emergeixen amb tota la seva potència.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.