Un racó d’Europa, el Bòsfor, acaba de ser rescatat de l’oblit. L’anunci que Turquia tancarà el pas dels Estrets del Bòsfor i dels Dardanels als vaixells de guerra de Rússia i Ucraïna ens retrocedeix per un instant al passat, quan «els Estrets» eren un punt calent entre les «grans potències» i entre aquestes i Turquia, i, malgrat el dramatisme del conflicte bèl·lic en curs, fins i tot ens invita a rememorar nostàlgicament l’Orient Exprès de París a Istanbul.
Nostàlgies a banda, la decisió de Turquia, feta pública el 27 de febrer, té unes quantes lectures significatives, cap de favorable a Rússia.

Turquia justifica el tancament del pas dels Estrets als vaixells de guerra dels països en conflicte, en aplicació de l’article 19 de la Convenció de Montreux de 1936 que li atorga la funció de controlar el pas marítim en determinades circumstàncies, per haver constatat que la invasió russa d’Ucraïna «és una guerra en tota regla», situació que autoritza a barrar-los.

D’entrada, la constatació per part de Turquia, neutral en aquest conflicte, de l’existència d’una situació de guerra desmunta l’argument rus, desplegat per Vladímir Putin amb cínica insistència, en el sentit que la intervenció armada seria només una «operació especial».

Considerar que són una guerra els atacs de Rússia contra Ucraïna, sense que pugui al·legar una legítima defensa mínimament versemblant, és un canvi qualitatiu i transcendent que situa Rússia als marges de la comunitat internacional en flagrant violació de la Carta de les Nacions Unides i el sistema jurídic internacional, amb les responsabilitats de tot ordre que se’n deriven.

A curt termini, el tancament no afectarà la força naval russa al mar Negre, puix que setmanes enrere ja hi havia desplaçat prou vaixells per assegurar-se una aclaparadora superioritat sobre Ucraïna, una prova –si en calen més– de la premeditació de Putin. La mesura adoptada per Turquia té respecte a Rússia un valor simbòlic sense conseqüències militars apreciables, però altament simbòlic, dels que fan mal, per venir d’un membre de l’OTAN i de Recep Tayyip Erdogan, que mantenia relacions fluides amb Vladímir Putin facilitades per certes similituds d’estil.

El control de la navegació pels Estrets és una qüestió geoestratègica fonamental per als estats costaners del mar Negre –Turquia, Bulgària, Romania, Ucraïna, Rússia i Geòrgia- i, cedit a Turquia per la Convenció del 1936, li concedeix una rellevància internacional i un poder que depassa l’àmbit regional, com ho demostra el fet de barrar el pas als russos en aquest moment tan delicat per a ells.

La decisió turca sobre els Estrets és un senyal inequívoc d’alineament en impedir el pas dels vaixells de guerra russos pels Estrets per primera vegada d’ençà de la fi de la II Guerra Mundial.

Tant l’URSS com després Rússia maldaren per modificar l’estatus dels Estrets per tal de limitar el control de Turquia, fins i tot intentaren revertir-lo o almenys compartir-lo. No ho aconseguiren, hi havia massa interessos en joc. La Convenció no ha envellit i ha donat estabilitat a la regió, perquè Turquia n’ha fet una aplicació solvent i equilibrada. Existeix, doncs, un ampli consens a no tocar la Convenció, no compartit per Rússia.

Per a Turquia els Estrets són estratègicament essencials per a la seva seguretat i àdhuc per a la vida quotidiana del país, que es desenvolupa a cavall de les dues ribes. Els intents soviètics, repetits i intensos, d’interferir en el domini i el control dels Estrets foren una de les raons de més pes en l’acostament de Turquia a Occident als primers anys de la Guerra Freda, acostament que culminà amb l’ingrés de Turquia a l’OTAN el 1952, ressentit per l’URSS com una derrota, que Rússia, hereva de l’URSS, encara no ha paït.

Turquia no s’havia alineat obertament en el conflicte d’Ucraïna, però sí que ha considerat «inacceptable» l’atac de Rússia. Una primera manifestació seriosa de les reserves que li provocava l’agressivitat de Rússia a la regió va ser el lliurament a Ucraïna el 2019 d’aeronaus armades no tripulades –drons Bayraktar TB2, molt efectives contra vehicles pesants i blindats com està comprovant l’exèrcit rus.

La decisió turca sobre els Estrets, prenyada de possibles conseqüències negatives per a Turquia, car té una alta dependència del gas rus i això realça el valor de la seva decisió, ja no és una altra manifestació de reserves enfront de Rússia, sinó un senyal inequívoc d’alineament en impedir el pas dels vaixells de guerra russos pels Estrets per primera vegada d’ençà de la fi de la II Guerra Mundial.

Com més va més pronunciat és l’aïllament de Rússia.