En sabem moltes coses del futur. Tenim incertesa del moment en què succeiran, però en coneixem les línies mestres. El més difícil no és pintar difusament el futur. El més difícil és prendre decisions sobre les transicions. Sabem que el treball canviarà. Ho farà com a work en general, i ho farà com a job en particular. La reflexió sobre el paper i els canvis del món del treball venen de lluny. No cal remuntar-nos a reeditar el concepte de treball alienant en Marx, peça clau d’El Capital.
Preferiria recuperar els textos actualíssims que Emmanuel Mounier va escriure el 1933 sobre l’impacte del maquinisme en les persones (De la propietat capitalista a la propietat humana, Edicions 62, 1968), o refrescar els textos de Peter Drucker i el seu concepte de treballador del saber (El Management del siglo XXI, Edhasa, 2000) o els recents de Yval Noah Harari, que dedica al treball una de les 21 lliçons per al segle XXI (Edicions 62, 2018). Mirar com en el passat s’han imaginat els canvis del treball futur ens ajuda, sobretot per evitar la nostra tendència a les exageracions i al dramatisme absolut.
En la propera dècada, hi ha tres grans factors que influiran en la transformació del treball.
Primer. L’evolució de les organitzacions comportarà menys ocupació estable. Serà la seva forma d’enfrontar la complexitat. Les empreses necessiten ser consistents per sobreviure. La consistència és la seva capacitat d’evolucionar amb aquells a qui volen servir, mitja passa per davant. Això comporta la necessitat d’adequar les seves capacitats a les futures oportunitats. I aquesta adaptació costa molt més des d’organitzacions d’estructura pesada i molt burocratitzades.
La tendència que emergeix des de fa un parell de dècades va cap a organitzacions de nuclis estables petits que resolen les seves necessitats de flexibilitat amb amplis perímetres poblats de treballadors circumstancials. És molt probable que en una dècada hi hagi més treballadors que treballen per compte propi que per compte d’altri en molts països. L’impacte social d’un tipus de societat on la majoria de la població no ingressa si no ven individualitzadament els seus serveis és altíssim. En aquest sentit referencio el llibre d’Albert Cañigueral per a qui vulgui completar aquesta reflexió El Trabajo ya no es lo que era (Conecta, 2020).
