A pocs metres del Capitoli, no gaire lluny de la Casa Blanca, s’alça l’imponent edifici encapçalat per un pòrtic octàstil que allotja el Tribunal Suprem dels Estats Units. Situat al cor de la ciutat de Washington i emulant la majestuositat del Partenó grec –el mateix nombre de columnes, tot i que aquest cop d’aire corinti–, la seva construcció no va acabar fins al 1935, any en què es va convertir en la seu fixa d’una cort que fins aleshores havia impartit justícia en diversos enclavaments, com Nova York o Filadèlfia.

Símbol de la democràcia nord-americana i de la seva venerada divisió de poders, es pot afirmar sense titubejar que el màxim òrgan judicial travessa una crisi de legitimitat instigada per les últimes decisions que ha pres. Potser la més polèmica ha estat la derogació del dret a l’avortament en l’àmbit federal que va tenir lloc el passat 24 de juny mitjançant la invalidació de Roe v. Wade, la sentència del 1973 mitjançant la qual la interrupció voluntària de l’embaràs va passar a convertir-se en un dret en tot el territori nacional, avui competència dels diferents estats.

Tanmateix, no és l’únic veredicte que ha generat polèmica: la permissivitat pel que fa a la possessió d’armes que es deriva de les seves deliberacions recents, la minva de la separació entre Església i Estat o les restriccions imposades al govern a l’hora de limitar les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle també han contribuït a un malestar social que sovint es concreta en una visió del Tribunal com a òrgan escorat políticament a la dreta, procliu a discriminar els més vulnerables i fins i tot proper al fonamentalisme religiós.

De fet, una enquesta recent situa l’aprovació ciutadana del Tribunal Suprem en només un 38 %, quan l’any passat arribava al 60 %. En aquestes xifres influeix que l’expresident Donald Trump, que ha estat acusat per la comissió d’investigació que estudia l’assalt al Capitoli de provocar el que consideren un intent de cop d’estat, aconseguís nomenar tres jutges afins en només una legislatura, cosa que no passava des del mandat de Nixon. No obstant això, més enllà del llegat trumpista, tot indica que ha estat la derogació de l’avortament el que ha marcat un abans i un després en el rebuig que genera aquesta institució en l’opinió pública. Al cap i a la fi, diversos estudis afirmen que dos terços de la ciutadania estava d’acord amb Roe, per la qual cosa anul·lar la sentència ha estat un cop molt impopular.

A les discrepàncies respecte a la interrupció de l’embaràs se suma la por al fet que altres drets fonamentals es puguin veure amenaçats atesa la configuració desigual de la cort, amb sis jutges conservadors i tres progressistes, i les seves simpaties originalistes. Amb variacions, l’originalisme és un corrent exegètic dins del dret nord-americà que propugna que la Constitució s’ha d’interpretar segons el significat original que tenia quan va entrar en vigor, el 1789, més d’un segle abans que les dones poguessin votar. Tots excepte un dels jutges conservadors han manifestat la seva adhesió a aquesta doctrina, crucial per entendre com s’ha aconseguit erradicar una de les principals llibertats reproductives, consolidada durant gairebé mig segle.

 

L’avortament, en el punt de mira

Samuel Alito, el magistrat que va redactar l’opinió majoritària a Dobbs v. Jackson Women’s Health Organization, la sentència per la qual s’anul·la Roe, no va deixar dubtes: la Carta Magna no conté referències a l’avortament, i aquest dret no es pot considerar part de la història o la tradició del país. El text, que va ser filtrat a la premsa un mes abans i va donar lloc a una gran commoció social, s’escuda en el que alguns experts consideren un anacronisme per justificar una decisió final que podria acabar amb la pràctica legal d’interrompre l’embaràs en aproximadament la meitat dels estats.

PUBLICITAT
CaixaForum + La plataforma gratuita de cultura y ciencia. Búscate una excusa.

Fins ara, han estat dotze els que han prohibit completament aquest dret, amb poques excepcions en cas de violació, incest o perill per a la vida de la mare. Alguns, com Geòrgia i Ohio, han imposat un límit de sis setmanes, quan la majoria de les dones no saben encara que estan embarassades, la qual cosa en la pràctica comporta una prohibició gairebé total. Segons una recerca del New York Times, altres deu estats estan pendents d’aprovar restriccions totals o parcials, en espera que diferents tribunals es pronunciïn sobre aquest tema.

Un debat jurídic que s’està produint de manera concomitant és el tractament administratiu o penal que cal donar a l’avortament en aquells llocs on no es permet; així, a Arkansas, Louisiana, Mississipí i Wyoming posar fi voluntàriament a la gestació és, o serà aviat, un crim punible amb deu o més anys de presó i sancions de fins a 100.000 dòlars. A Texas, l’estat més gran que ha il·legalitzat aquest dret, els que facilitin l’avortament, tant si es tracta de personal sanitari com de qualsevol que doni a la persona embarassada accés a medicació abortiva, s’enfronten a penes d’entre cinc anys de presó i cadena perpètua, i multes de més de 100.000 dòlars.

Aquest enfocament punitivista contribueix a crear un clima de por i sospita que afecta principalment les dones, però que també incumbeix els treballadors del sector sanitari i la resta de la ciutadania. A Louisiana, per exemple, va saltar fa poc a la premsa el cas de Nancy Davis, embarassada d’un fetus que sofreix una malformació coneguda com anencefàlia, que impedeix que el crani es desenvolupi i fa inviable la vida després del naixement. Quan Davis va acudir a una clínica amb la finalitat d’obtenir un avortament, el personal es va negar a practicar-l’hi. Encara que les autoritats de l’estat asseguren que, en el seu cas, la intervenció seria legal, la manca de concreció sobre la condició del fetus en la llei va causar reticències entre els treballadors de la clínica i ha obligat Davis a buscar una solució fora de Louisiana.

Dos terços de la ciutadania estava d’acord amb ‘Roe’, per la qual cosa anul·lar la sentència ha estat un cop molt impopular.

D’altra banda, algunes associacions defensores dels drets sexuals i reproductius han al·legat que la nova situació creada pel Tribunal Suprem desincentiva que les dones busquin atenció mèdica en cas d’avortament involuntari o problemes en la gestació per por de ser criminalitzades, i un estudi de la Universitat de Colorado, a Boulder, ha demostrat que la derogació de Roe podria incrementar la taxa de mortalitat materna, que ja és de les més elevades entre els països anomenats desenvolupats, amb un 21 % de mitjana, i fins a un 33 % en el cas de dones negres.

Altres debats s’han centrat a assenyalar la manca de guarderies públiques o baixes parentals pagades en l’àmbit federal. Als Estats Units, una de cada quatre dones s’incorpora a la feina dues setmanes després d’haver parit. La maternitat forçada, per tant, podria conduir moltes progenitores a una conjuntura de desprotecció social molt complicada.

 

Altres drets en joc

Més enllà de la derogació de l’avortament, preocupa que l’èmfasi en la tradició adoptat pel Tribunal Suprem en la sentència que invalida Roe auguri una tendència que serveixi per a l’eliminació subsegüent de llibertats consagrades. El dret anglosaxó, conegut com a Common Law, dona prioritat a la jurisprudència, al contrari que el dret continental europeu o Civil Law, on prevalen les lleis que es troben recollides en codis. Als Estats Units hi ha tot un corpus de drets fonamentals que no apareixen concretats en forma de llei, sinó que es basen en actualitzacions que el Tribunal Suprem o altres tribunals han efectuat a partir d’interpretacions de la Constitució en veredictes successius.

Al llarg de dècades, aquest òrgan judicial ha inferit el dret a la privacitat d’altres drets llistats explícitament en la Carta Magna –com la igualtat o la protecció de la vida, la llibertat i la propietat–, i ha estat a partir d’aquest reconeixement de la privacitat que es va poder aprovar l’avortament, el dret als anticonceptius, a mantenir relacions sexuals amb persones del mateix sexe o al matrimoni homosexual, ratificat el 2015. Arran de Dobbs, el magistrat conservador Clarence Thomas va arribar a afirmar que aquests tres últims havien de ser reconsiderats. Alguns analistes han apuntat que altres drets, com el matrimoni interracial, també es podrien veure amenaçats, encara que, en aquest cas, ni Thomas –negre, casat amb una dona blanca que actualment està sent investigada per la seva presumpta participació en l’assalt al Capitoli– ni altres jutges del Tribunal s’han pronunciat.

Alguns analistes han apuntat que altres drets, com el matrimoni interracial, també es podrien veure amenaçats.

Però, sens dubte, l’ombra més inquietant que ara es projecta sobre el paisatge legal nacional i que ha desfermat múltiples alertes entre els polítics de caire progressista afecta l’arrel de la democràcia mateixa: el dret a vot, aquest sí, codificat en una llei del 1965. El que Alexandria Ocasio-Cortez ha definit com a «cop judicial en procés» és Moore v Harper, un litigi on es disputa el poder de les cambres estatals per establir les condicions en les quals es duu a terme el sufragi, incloent-hi el sistema de recompte de paperetes o el traçat dels districtes electorals.

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

Fins ara hi ha hagut diferents mecanismes, com els tribunals suprems dels estats o la capacitat de veto dels governadors, que exerceixen un cert control sobre pràctiques qüestionables d’aquestes cambres, com ara el gerrymandering, és a dir, el dibuix interessat dels districtes agrupant votants d’un partit determinat, la qual cosa altera els resultats dels comicis.

Si el Tribunal Suprem dictaminés a favor d’eliminar aquestes eines de control, en un judici que està previst que tingui lloc el mes d’octubre, és previsible que les legislatures dels estats, entre les quals les trenta que ara gaudeixen de majoria republicana, implantin sistemes electorals favorables al seu grup polític. El vot, les provisions del qual van ser parcialment lacerades en una sentència del 2013 –que permetia el tancament de centres electorals en enclavaments estratègics o l’exigència de requisits burocràtics difícils de satisfer especialment per a les minories ètniques–, quedaria encara més minvat.

L’ombra més inquietant que ara es projecta sobre el paisatge legal nacional afecta l’arrel de la democràcia mateixa: el dret a vot.

En un país travessat per la polarització, ferit greument per la temptativa colpista recent, on la violència continua escalant i un 50 % de la població creu que es desencadenarà una guerra civil molt aviat, les inclinacions actuals del Tribunal Suprem cada vegada ofereixen menys esperança per a la continuïtat de les seves ja precàries garanties democràtiques.