A pocs metres del Capitoli, no gaire lluny de la Casa Blanca, s’alça l’imponent edifici encapçalat per un pòrtic octàstil que allotja el Tribunal Suprem dels Estats Units. Situat al cor de la ciutat de Washington i emulant la majestuositat del Partenó grec –el mateix nombre de columnes, tot i que aquest cop d’aire corinti–, la seva construcció no va acabar fins al 1935, any en què es va convertir en la seu fixa d’una cort que fins aleshores havia impartit justícia en diversos enclavaments, com Nova York o Filadèlfia.

Símbol de la democràcia nord-americana i de la seva venerada divisió de poders, es pot afirmar sense titubejar que el màxim òrgan judicial travessa una crisi de legitimitat instigada per les últimes decisions que ha pres. Potser la més polèmica ha estat la derogació del dret a l’avortament en l’àmbit federal que va tenir lloc el passat 24 de juny mitjançant la invalidació de Roe v. Wade, la sentència del 1973 mitjançant la qual la interrupció voluntària de l’embaràs va passar a convertir-se en un dret en tot el territori nacional, avui competència dels diferents estats.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Tanmateix, no és l’únic veredicte que ha generat polèmica: la permissivitat pel que fa a la possessió d’armes que es deriva de les seves deliberacions recents, la minva de la separació entre Església i Estat o les restriccions imposades al govern a l’hora de limitar les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle també han contribuït a un malestar social que sovint es concreta en una visió del Tribunal com a òrgan escorat políticament a la dreta, procliu a discriminar els més vulnerables i fins i tot proper al fonamentalisme religiós.

De fet, una enquesta recent situa l’aprovació ciutadana del Tribunal Suprem en només un 38 %, quan l’any passat arribava al 60 %. En aquestes xifres influeix que l’expresident Donald Trump, que ha estat acusat per la comissió d’investigació que estudia l’assalt al Capitoli de provocar el que consideren un intent de cop d’estat, aconseguís nomenar tres jutges afins en només una legislatura, cosa que no passava des del mandat de Nixon. No obstant això, més enllà del llegat trumpista, tot indica que ha estat la derogació de l’avortament el que ha marcat un abans i un després en el rebuig que genera aquesta institució en l’opinió pública. Al cap i a la fi, diversos estudis afirmen que dos terços de la ciutadania estava d’acord amb Roe, per la qual cosa anul·lar la sentència ha estat un cop molt impopular.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.