La raó per la qual vaig sortir de casa foragitat per caçar en una llibreria propera l’exemplar en paper d’aquest llibre –no disponible en e-book– és la notícia de la seva ambientació: m’he empassat, lentament i disciplinada, les cinc-centes excessives planes d’aquesta novel·la a causa de la morbositat indòmita que em causava saber que ficcionava la vida de la meva facultat, a la UB, el lloc on treballo des de fa trenta anys. Malgrat això, no en sóc un expert, i sovint no arribo a saber –per raons complexes i no sempre fàcils d’esbrinar– ni què passa al meu propi departament.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

Però, és molt, molt rellevant el fet que els protagonistes siguin un professor de lletres de 54 anys, encallat i una mica sòmines, i la seva dona, una metgessa una mica més gran, que de sobte recupera l’afany de la investigació, tot i que sovint perd l’oremus o tira cap a carn de psiquiàtric? Em fa l’efecte que Borja Bagunyà podia haver trobat qualsevol altre taller d’experimentació reflexiva i meditativa, o no calia pròpiament que ubiqués tots dos personatges en els seus respectius espais –Gran Via i la Facultat de Filologia, en un cas, Can Ruti, en l’altre. Vull dir que l’autèntica passió d’aquesta novel·la només de forma superficial se sosté en els ets i uts de les peripècies professionals de tots dos. El retrat de les carències de l’hospital, amb talls de subministrament elèctric suposo que simbòlics, i les flaqueses i mesquineses de la universitat són més aviat decoració d’ambient abans que anatomia crítica del seu funcionament. O li’n falta molt per arribar a ser aquesta anatomia desvetlladora.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.