El passat 8 de setembre els marroquins van acudir a les urnes per a la triple elecció dels seus representants a la Cambra Baixa del Parlament, als consells municipals i a les assemblees regionals. Era la primera vegada que les eleccions legislatives se celebraven al mateix temps que les locals i regionals amb l’objectiu de generar un efecte d’arrossegament en la participació electoral, que tradicionalment ha estat més alta en l’àmbit local. El fet és que va augmentar significativament, ja que va passar del 42,3 % en els comicis anteriors del 2016 al 50,18 %.

Els principals resultats de les eleccions legislatives són dos: la victòria rotunda de l’Agrupació Nacional d’Independents (RNI) i el descomunal daltabaix electoral de l’islamista Partit de la Justícia i Desenvolupament (PJD). A més, és significatiu que el Partit de l’Autenticitat i de la Modernitat (PAM) conservi la segona posició en el Parlament i que els partits històrics –principalment el Partit de l’Istiqlal (PI)– recuperin múscul electoral. D’acord amb els resultats electorals, el rei Mohamed VI va nomenar cap de Govern el líder de l’RNI, Aziz Akhannouch, que ha format un govern de coalició en el qual s’integren l’RNI, el PAM i el PI.

El guanyador indiscutible de les eleccions va ser l’Agrupació Nacional d’Independents, partit dels anomenats «administratius» perquè la seva creació va ser promoguda pel règim polític. La formació va obtenir 102 dels 395 escons de la Cambra de Representants, mentre que en la legislatura anterior només en tenia 37. No obstant això, el triomf d’aquest partit no va ser cap sorpresa. La seva influència en la política marroquina ha anat in crescendo des que Aziz Akhannouch –empresari multimilionari, ministre d’Agricultura des del 2007 i amic personal del rei Mohamed VI– va assumir la presidència del partit a penes tres setmanes després de les eleccions legislatives que van tenir lloc el 7 d’octubre del 2016.

Després d’aquests comicis, el partit promogut pels empresaris va bloquejar durant mesos les negociacions per formar govern iniciades pel cap de Govern reelegit, Abdelilah Benkiran, de l’islamista PJD. La negativa de Benkiran a acceptar els socis de coalició imposats per l’RNI va portar a la dimissió d’aquest i al nomenament posterior de Saadeddine el-Othmani, president del consell nacional del PJD, sense el carisma i la popularitat del seu predecessor, però amb una personalitat menys bel·ligerant. En pocs dies el-Othmani va formar govern sota les condicions fixades per l’RNI. De cara a les eleccions del 2021, aquest partit va començar un any abans a greixar la maquinària electoral construint una organització eficaç –que no tenia– i teixint una xarxa territorial àmplia.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

 

L’RNI, cavall guanyador

Així mateix, l’RNI va dur a terme una campanya electoral activa i costosa a les xarxes socials, que va cobrar gran importància ateses les restriccions imposades per la pandèmia de la covid-19. Finalment, la proximitat evident d’Aziz Akhannouch a Mohammed VI va convertir l’RNI en l’aposta de cavall guanyador per a molts marroquins que van votar pels independents i per a notables i empresaris locals que es van sumar a les seves files o que van mobilitzar els seus recursos envers el partit.

L’RNI va obtenir 102 dels 395 escons de la Cambra de Representants, mentre que en la legislatura anterior només en tenia 37.

D’altra banda, si bé s’esperava que l’islamista PJD no revalidés les victòries aconseguides en les anteriors eleccions legislatives del 2011 i el 2016, era inimaginable que sofrís una derrota electoral d’aquesta proporció i reduís la seva representació en el Parlament de 125 escons el 2016 als 13 actuals. D’aquesta manera, el PJD se situava com a vuitena força política i perdia fins i tot la possibilitat de formar grup parlamentari propi.