És un fet que les lletres gastronòmiques, les que s’han ocupat del menjar o s’han nodrit del menjar com a figura retòrica, han estat considerades gèneres menors al llarg del temps. Ni el menjar ni la gana no s’han enfocat mai com el centre de la gesta i, tanmateix, pocs elements tan transversals com l’aliment o la seva manca han estat tan efectius per aconseguir retratar el poder, les modes, els vicis, la menjabilitat, la família, l’ètica o els apetits de la carn.

Com va escriure Hipòcrates: «el pa pertany a la mitologia». Si desvinculem el menjar del rerefons narratiu, en menyspreem i en devaluem la fenomenologia i aquells qui l’han transmès o elaborat. «En escriure sobre la gent, no podem excloure el que mengen i com ho mengen», va declarar en una entrevista la novel·lista i gastrònoma siciliana Simonetta Agnello Hornby. La condescendència, el desdeny i el menyspreu que perceben aquesta literatura i els seus autors s’adverteix en entrar en la majoria de les llibreries, en fullejar qualsevol suplement de cultura o en visitar qualsevol facultat.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Una indiferència pitjor han rebut i reben aquelles obres sobre el menjar que no són ni ficció ni assaig. Els receptaris, omnipresents a pràcticament totes les cases, no han gaudit de legitimitat literària, humanista o culta. Encara sort que en el segle XX antropòlegs, sociòlegs, lingüistes i historiadors de la vida quotidiana els han sabut valorar com a font, tot i que encara avui semblen invisibles en alguns entorns de l’humanisme, la comunicació i la literatura.

PUBLICITAT
Correos Market

Com pot avançar la gastronomia com a àmbit cultural si se’n desconeixen les obres fundacionals? Ni tan sols avui no hi ha un consens universal sobre els seus clàssics. Des d’aquest racó del món, se’ns assenyala Arquèstrat, Apici, Nola, Brillat-Savarin, Zyriab, Curnonsky, Altimiras, Grimod de la Reynière, Escoffier, Dumas, Montagné, Revel, Artusi, Clairbone, Luján, Domènech, Perucho, Domingo, Montalbán, Bardají, Camba, Pla, Llopis, Cunqueiro o Muro. Erudits i paradigmàtics tots, sí; però encara que els que hi ha ho són tots, no hi són tots els que hi ha, perquè no es pot donar per vàlida una bibliografia sense veus femenines, i més encara si parlem de cuina. De cuina! Sens dubte, el que ha prevalgut fins avui és inexacte i incomplet.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.