No són ecos passats sinó part del nostre present. En les seves Memòries d’ultratomba, Chateaubriand descriu l’estranya inclinació dels homes a les ruïnes. En aixecar la mirada de la pantalla llisa del mòbil, ens adonem que el que ens envolta són objectes que es resisteixen a desaparèixer mentre són ignorats pel present. En certa manera, el que ens envolta són ecos del passat que continuen actius en el present i que busquen advertir-nos del canvi que es produirà.
Fa unes setmanes, vaig reparar en la coincidència temàtica d’un centenar de dibuixos realitzats per nens d’entre set i deu anys. Els dibuixos mostraven amb colors vius i resolts els arbres, les flors i els animals; constituïen la imatge de la nova família, on la terra ocupa el lloc dels pares. Els dibuixos, col·locats en una llarga paret blanca, mostraven un món on la infància havia deixat enrere la fantasia per centrar-se en dibuixos/denúncia, dibuixos/elegia, dibuixos/consciència, dibuixos/tristesa.
Aquests dibuixos contrastaven poderosament amb les làmines en blanc i negre que representaven Hansel i Gretel endinsant-se al bosc. El bosc dels nens del nostre temps insufla una vida sense tensió, encara que es pot apreciar la capacitat de denúncia contra l’explotació dels homes dels recursos de la Terra. No obstant això, la làmina que il·lustrava un paisatge al conte dels Germans Grimm, escrit a principis del segle XIX, mostrava un món sotmès a les regles imparables del progrés, on els dos nens són abandonats pels seus pares al bosc perquè no podien pagar la seva manutenció.
Els ecos del passat, en forma d’imatges, ens ajuden a adonar-nos que, si bé les imatges dels contes antics terroritzaven als nens, ara són els nens els que terroritzen els adults amb els seus dibuixos que tracen l’imminent col·lapse del món, tantes vegades presagiat. Observo ara la meva ploma estilogràfica com un aristòcrata, com si fos Chateaubriand mirant a l’infinit, sabent que molt aviat aquest objecte sublim deixarà de fabricar-se o que, en el millor dels casos, esdevindrà un obsequi desconcertant per a aquella persona que el rebi.
