A A l’horitzó (Edicions del Periscopi, 2020), la novel·la anterior d’Hernán Díaz (1973) –escriptor argentí crescut a Suècia, resident a Brooklyn, i que ha triat l’anglès com a llengua literària–, el lector no podia fer res més que reverenciar el monument a la narració pura i a la reinvenció de l’aventura que s’hi erigia mentre s’anaven seguint les peripècies de supervivència amb què s’havia d’encarar Hakan, el seu protagonista, un adolescent suec que emigrava als Estats Units, a finals del XIX, acompanyant el seu germà gran i del qual perdia el contacte tan bon punt desembarcaven a Nova York.

Aleshores un atzar malvat el feia arribar a San Francisco, el lloc des d’on emprèn el viatge de tornada cap a la costa Est per fer l’intent de retrobar el seu germà: sense cap ajuda, sense tenir gens ni mica d’experiència vital, sense entendre l’idioma, presoner d’una soledat enorme, travessarà tot el país, en direcció contrària a la de les caravanes de pioners que es dirigeixen cap a la conquesta de l’Oest, i coneixerà totes les circumstàncies extremes que poden sorgir enmig del desert –la set i la fam–, enmig de tafurs embogits per la febre de l’or, enmig de pobles governats per xèrifs corruptes, enmig d’indis, de científics trastocats, o de famílies mesquines o compassives; també experimentarà, però, la satisfacció de la vida pràctica, alguna cosa semblant a l’amistat, el poder i la meravella que li concedeix l’aventura d’aprendre a fer-se gran en el centre mateix de l’adversitat.

Al llarg de la novel·la sencera, un western pletòric on les lleis del gènere perdien el seu caràcter convencional per esdevenir una altra cosa més profunda i rica, Hernán Díaz es mantenia impertèrritament fidel al punt de vista del protagonista a través d’una veu narradora en tercera persona que no el deixava de petja durant tota l’errància amunt i avall de l’Oest americà, acumulant l’un rere l’altre un seguit imparable d’incidents, imprevistos i esculls plens de perill que no permetien al lector, en cap ocasió, mantenir la ment ocupada en altra cosa que no fos preguntar-se què més podia passar al protagonista.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.