«Aprendre a veure: habituar l’ull a la calma, a la paciència,
a deixar que les coses se’ns acostin; aprendre a ajornar el judici,
a envoltar i a abastar el cas particular des de tots els costats.»
Friedrich Nietzsche
Fa més d’un quart de segle que ja no trepitjo les aules d’Espanya, i tracto molt poc amb mestres i professors; per això m’he imposat un règim de silenci sobre temes educatius, més per mandra que per coherència. Aquestes línies només són el que són: impressions de qui, com a periodista, va conèixer, va validar i va publicar les millors pràctiques de la professió docent, i dels seus anhels de canvi social i renovació pedagògica, a través de les pàgines de la revista mensual Cuadernos de Pedagogía. Persones extraordinàries que no oblido. No pretenc abordar aquí els grans problemes del sistema educatiu, sinó solament oferir algunes reflexions, molt generals, sobre alguns dels seus aspectes i, com a tals, adequades per a tots els nivells d’aprenentatge. Basades en aquesta experiència vital privilegiada, han estat escrites responent a l’amable proposta de política&prosa.
Posem-nos-hi.
Un vell pagès de l’Empordà, en Quim, un ésser que semblava sortit de la ploma de Josep Pla, asseguts una tarda de maig al costat del meu hort, que ell atenia amb cura, em va regalar aquesta sàvia sentència agrària: «Si no conrees la terra, val més que no parlis de les collites». Sobre aquesta terra que anomenem «educació», disserten experts de tota condició, bons, dolents i migpensionistes. Paradoxalment no ho fan gairebé mai, precisament, els que acumulen l’experiència de feinejar a les aules, dia rere dia, amb aquests bojos indòmits, més o menys alts, però tots radicalment fills del seu temps més que dels seus mateixos pares.
Primera reflexió
Parla el que llaura, té una experiència immediata i està capacitat per elaborar-ne una reflexió amb mesura i encert. Cal donar més veu, vot, recursos i mitjans als conreadors de les aules. (Per cert, una quarta part hi són en situació laboral provisional, és a dir com a temporers irredempts de les aules.)
