Aquest ha estat un any important per a l’aigua a escala mundial. El març de 2023 va tenir lloc a Nova York la Conferència Mundial d’Avaluació Intermèdia del Decenni de l’Aigua per al Desenvolupament Sostenible. S’hi va presentar l’informe mundial de recursos hídrics que planteja quins són els reptes globals de l’aigua, incloent-hi l’escassetat hídrica, la qualitat de l’aigua i l’accés als serveis bàsics d’aigua i sanejament.

L’informe destaca que només s’han produït avanços significatius per a les metes relacionades amb l’accés als serveis bàsics d’aigua potable i el sanejament; de la resta es tenen poques dades per a un seguiment correcte. Fins i tot en el cas dels serveis bàsics, malgrat els avanços, les xifres de l’any 2020 mostren que el 26 % de la població mundial (2.000 milions de persones) no tenia accés a serveis d’aigua potable gestionats de manera segura (meta 6.1) i aproximadament el 46 % (3.600 milions) no podia accedir a serveis de sanejament amb certa garantia.

La manca d’informació sobre aspectes de gestió integrada de recursos, escassetat i qualitat és preocupant perquè, com destaca el mateix informe, les demandes d’aigua a escala global s’han mantingut amb un creixement d’aproximadament un 1 % a l’any durant els últims quaranta anys. Les estimacions són que el creixement demogràfic, el desenvolupament socioeconòmic i els canvis en els patrons de consum faran que continuï creixent a un ritme semblant d’aquí al 2050, sobretot en les economies emergents i en els països amb més problemes d’estrès hídric.

De fet, l’informe destaca que l’escassetat hídrica està esdevenint endèmica a conseqüència de l’impacte local de l’estrès hídric físic, sumat a l’acceleració i la difusió de la contaminació de l’aigua dolça. A causa del canvi climàtic, l’escassetat d’aigua augmentarà en regions en les quals actualment abunda –com l’Àfrica Central, l’Àsia Oriental i parts de l’Amèrica del Sud– i s’agreujarà en regions en les quals la disponibilitat d’aigua ja és escassa, com l’Orient Mitjà i la regió del Sahel, a l’Àfrica.

 

Equilibri fràgil

Malgrat la interdependència que hi ha entre els serveis bàsics d’aigua i sanejament i higiene i el de la salut, es produeixen llacunes en la coordinació i la governança, atès que aquests sectors recauen en l’àmbit de competència de diferents ministeris, autoritats locals, organitzacions internacionals, ONG i actors del sector privat. En conseqüència, l’informe destaca que es necessiten aliances alineades en l’àmbit científic, estratègic i operatiu per optimitzar i accelerar l’assoliment dels resultats positius que pot aportar el sector de l’aigua, el sanejament i la higiene en termes de salut. És ara, amb la situació de guerra a Gaza, quan entenem que és essencial que els centres sanitaris disposin de serveis d’aigua, sanejament i higiene en perfecte funcionament per garantir una assistència segura i de qualitat, i com n’és de fràgil aquest equilibri.

L’informe recent sobre la resiliència de l’aigua per a la resiliència econòmica, presentat a la Conferència de Nacions Unides del març de 2023, destaca que l’aigua és també fonamental per a la resiliència econòmica, un motor fonamental del creixement econòmic, ja que és un recurs essencial per a totes les indústries i tots els sectors. L’aigua és el mitjà a través del qual se sentiran la majoria dels impactes negatius del canvi climàtic.

De fet, el 74 % dels desastres naturals entre el 2001 i el 2018 van estar relacionats amb l’aigua, incloses tempestes, sequeres i inundacions, i van afectar més de tres mil milions de persones (Unicef, 2022). Segons el Fòrum Econòmic Mundial (FEM), és probable que l’escassetat d’aigua representi l’amenaça més gran relacionada amb el clima per a les empreses en les pròximes dècades (Lenzing, 2021). Els impactes en l’agricultura, la salut, els ingressos i la prosperitat general podrien conduir a una disminució substancial de les taxes de creixement econòmic de regions específiques per al 2050, amb pèrdues potencials que ascendirien fins al 6 % del seu PIB (Banc Mundial, 2022).

Per això, durant la Conferència de Nova York el secretari general va fer una crida perquè l’aigua se situés al centre de l’agenda política global. Va destacar que totes les esperances de la humanitat per al futur depenen, d’alguna manera, de traçar un nou rumb basat en la ciència. Això significa, d’acord amb el secretari general, reforçar el lloc de l’aigua com a dret humà fonamental, reduir les pressions sobre el sistema hidrològic i garantir una bona presa de decisions i polítiques intel·ligents, desenvolupar sistemes alimentaris nous i alternatius per reduir l’ús insostenible de l’aigua en la producció d’aliments i l’agricultura, o dissenyar i implantar un nou sistema global d’informació sobre l’aigua per guiar els plans i les prioritats per al 2030. En definitiva, es tracta d’integrar el nostre enfocament sobre l’aigua, els ecosistemes i el clima per reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i enfortir les comunitats.

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

 

Propostes

Per abordar els reptes globals el president de l’Assemblea General de Nacions Unides va presentar les propostes següents en la Conferència de març del 2023:

1. És necessària una política integrada d’aigua i clima a escala nacional i mundial per al 2030.

2. Hem de crear un Sistema Mundial d’Informació sobre l’Aigua per donar suport a la gestió de l’aigua, el clima i la terra que serveixi per millorar la resiliència socioeconòmica, la sostenibilitat ecològica i la inclusió social.

3. Cal implementar alertes primerenques per a tothom per tal d’ajudar les persones a salvaguardar les seves vides i propietats.

4. Hem de superar la dependència mortífera de consumir més i més aigua per proporcionar nutrició i energia.

5. Cal redefinir els principis financers per fer que les nostres economies siguin intel·ligents en relació amb l’aigua, el clima, la terra i els ecosistemes i se centrin en les persones. En altres paraules: desenvolupar la nova economia de l’aigua per a un món sostenible.

6. Hem de desenvolupar una Xarxa Mundial d’Educació sobre l’Aigua per donar suport a la capacitat de les institucions i les persones, especialment per fer costat als països en desenvolupament.

7. Cal donar suport a acords transfronterers integrals i inclusius sobre la base del Conveni de l’Aigua de la UNECE per als països de tots els continents.

8. Hem de crear una arquitectura institucional internacional per donar suport a la transformació: una board/task force d’agències de l’ONU i Estats membres, sota el lideratge del Secretariat General de les Nacions Unides, administrada per un enviat de l’ONU per a l’aigua, amb el suport de la reformada ONU Aigua i un organisme científic independent.

9. Hem de mantenir la coordinació i el momentum amb l’organització d’una reunió intergovernamental el 2025 per avaluar la implementació dels compromisos anteriors i el compromís nacional i de les parts interessades.

L’aigua és el mitjà a través del qual se sentiran la majoria dels impactes negatius del canvi climàtic.

Espanya, com Austràlia i Califòrnia (EUA), són exemples d’economies relativament pròsperes per a les quals aquests missatges del secretari general són especialment importants. Són economies que van evolucionar, des d’una situació inicial en la qual els sistemes naturals es percebien com a dúctils en benefici del desenvolupament econòmic, cap a una nova situació actual en la qual conservar el benestar ja obtingut del progrés econòmic depèn en gran manera de la provisió d’aigua.

A més, l’abast dels canvis experimentats per aprofitar el potencial de l’aigua per al desenvolupament econòmic és tan intens que, en realitat, pot ser irreversible i fa que els ecosistemes aquàtics siguin incapaços de prestar els serveis necessaris per al manteniment de la vida i la seva diversitat, l’acompliment econòmic i la preservació de la vida, funcions i serveis ecosistèmics dels quals depèn el subministrament d’aigua, però també l’economia mateixa.

Sens dubte, com explica l’informe d’Espanya per a la iniciativa «Resiliència de l’aigua per a la resiliència econòmica» del 2023, Espanya es troba en una cruïlla en matèria d’aigua a la qual els responsables de la presa de decisions econòmiques han de concedir alta prioritat. L’estructura i l’estabilitat de l’economia està en joc i afecta els sectors econòmics de diferents maneres segons la seva ubicació.

 

Més sequeres i inundacions

Això es deu al fet que els escenaris de canvi climàtic, malgrat la seva incertesa, apunten a una reducció progressiva dels recursos hídrics a Espanya. Es preveu per a finals de segle una reducció del cabal mitjà dels rius d’aproximadament el 24 % respecte a la sèrie de referència 1961- 2000, possiblement reduccions d’entre el 30 i el 40 % en les zones més sensibles. La reducció de la recàrrega dels aqüífers s’estima en proporcions similars (NCCAP, 2022). També es preveu una disminució substancial de les reserves de neu que regulen de manera natural el cicle de l’aigua, així com un augment de la variabilitat climàtica.

Es preveu una disminució substancial de les reserves de neu que regulen de manera natural el cicle de l’aigua, així com un augment de la variabilitat climàtica.

Això apunta a un augment esperat del risc de sequeres, que seran més freqüents, més llargues i intenses, i d’inundacions, amb marors més freqüents i cabals màxims més grans (NCCAP, 2022). Els episodis de pluges torrencials poden anar acompanyats de desequilibris geomorfològics a les conques, que poden provocar una sedimentació més accelerada dels embassaments, amb la reducció consegüent de la seva capacitat, accentuada per la necessitat de mesures de mitigació de les inundacions. En aquest context, s’espera que el 50 % de les zones propenses a inundacions se’n vegin perjudicades. A més, les infraestructures hidràuliques s’han dissenyat amb marges de seguretat que, en alguns casos, es podrien veure superats pel canvi climàtic.

L’augment de les temperatures també farà créixer les pèrdues per evaporació dels embassaments, que es podrien duplicar en les pròximes dècades. L’augment de l’evapotranspiració per l’increment de la temperatura, juntament amb la possible extensió de la temporada de reg, provocarà més demanda de regadius i usos agrícoles, que ja representen més del 70 % de la demanda total a Espanya.

A més de l’agricultura, el sector energètic està molt exposat a causa de la seva dependència de la disponibilitat d’aigua. Els impactes esperats són rellevants i de caràcter negatiu en els sectors hidràulic i de biomassa. Així, s’espera una reducció significativa de la producció hidroelèctrica a conseqüència de la reducció dels cabals dels rius.

 

Respostes no planificades

L’informe de l’IPCC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, per les seves sigles en anglès) en el seu capítol «Impactes del canvi climàtic i adaptació a Europa» informa que set milions de persones a Espanya viuran en zones amb escassetat d’aigua. Les conseqüències negatives de les respostes espontànies, individuals, reactives i no planificades a la inseguretat hídrica ja són visibles en les zones del país amb més estrès hídric. Els exemples principals són la cursa cap a l’esgotament en l’ús de les aigües subterrànies, els mercats il·legals de l’aigua o les inversions en nous projectes de reg, siguin legals o no autoritzats. Aquestes respostes a uns recursos hídrics més escassos i incerts només es poden produir a costa de reduir la resiliència als usos existents i a crisis futures.