El canal de Suez és una referència central en la geopolítica contemporània. La seva obertura, el 1869, va derivar d’una lògica de consolidació dels imperis colonials europeus, especialment el francès i el britànic, que necessitaven millorar la comunicació amb les seves possessions a Àsia. La nova via escurçava radicalment el camí de l’Índia i d’Indoxina.

A una escala menor, l’obertura de l’istme afavoria igualment els Països Baixos, Espanya i Portugal. El fet que la iniciativa fos de França va implicar una posició inicial escèptica de Londres que, finalment, va corregir en decidir-se a entrar amb força en el capital de la societat impulsada a París per Ferdinand de Lesseps, diplomàtic que havia estat cònsul general de França a Barcelona més de vint anys abans.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.