El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la diada reivindicativa del moviment obrer arreu del món. Una jornada de lluita pels drets dels treballadors que es va establir a la Segona Internacional, celebrada l’any 1889 a París.
La data escollida era un homenatge als Màrtirs de Chicago, els treballadors anarquistes empresonats i executats tres anys abans als Estats Units arran de l’incident de Haymarket Square, on un artefacte va esclatar entre la policia mentre reprimia una vaga que reclamava la jornada de 8 hores.
Un any més tard, el 1890, Barcelona esdevenia la primera ciutat espanyola que celebrava la jornada reivindicativa de l’1 de maig.
Anys després, el franquisme va buidar de contingut el Primer de Maig. I no només això, la seva voluntat per mantenir el control sobre la representativitat de la classe treballadora i la incapacitat a l’hora de modernitzar les relacions laborals va fer que tot esclatés en els darrers anys del règim i, sobretot, durant la transició a la democràcia.
Ara fa cinquanta anys, les tensions laborals esdevenen protestes al carrer. Com un Primer de Maig infinit, s’encadenen vagues i manifestacions de transportistes; de treballadors de correus; d’estudiants o de professorat; de grans empreses com Laforsa o MACOSA, a Barcelona i el seu cinturó industrial; d’escombriaires, de funcionaris municipals o, fins i tot, de forners. Sabadell esdevé la seu de la primera vaga general de la transició democràtica, quan la lluita veïnal i el moviment obrer uneixen forces per denunciar la repressió policial patida durant una manifestació per l’ensenyament públic.
Aquest àlbum recull imatges d’aquest període, el de la transició democràtica, quan les vagues i les manifestacions obreres eren també el braç de la lluita per la llibertat.
