Funcionari a Madrid i a Brussel·les

Costa imaginar el diplomàtic i historiador Ángel Viñas (Madrid, 1941) sense el seu serrell rebel i el seu llacet germànic. Aquest toc singular l’ha acompanyat des dels seus anys de formació com a doctor en Ciències Econòmiques (1973) i al llarg d’una carrera professional on ha combinat l’exercici d’alts càrrecs en l’administració espanyola, en la Comissió Europea i en diverses institucions internacionals amb una rellevant trajectòria acadèmica i investigadora. Compromès amb la dimensió pública i divulgativa, la seva presència és habitual als mitjans, des de les seves primeres aparicions a La Clave a les més recents intervencions tant en espais tradicionals com en les xarxes socials. Resident a Brussel·les d’ençà que està jubilat, ha superat l’angoixa del confinament redoblant el seu ritme de treball. I és que, com assegura a la seva autobiografia encara inèdita: «Que al menos mi labor como historiador sirva para demostrar que mi vida quizá no haya sido inútil en la tarea colectiva de desentrañar un pasado común».

 

La seva formació –laica, plurilingüe i europea– gairebé recorda més un Erasmus del segle XXI que un espanyol del XX.

Sóc una rara avis, i en sóc ben conscient. Un cop li vaig dir a Enrique Fuentes Quintana: «mire usted, don Enrique, es que yo me siento como muy extranjero aquí en España». La seva resposta no l’he oblidat mai: «Ángel, usted es el tipo más español que conozco en la manera de reaccionar». Però jo em sentia estrany.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Un cosí em va assegurar que la meva família paterna era d’origen jueu. I és possible, ja que a casa les festes religioses catòliques no es van celebrar gairebé mai o amb una manca d’entusiasme increïble. No formaven part de la genètica familiar. A més, vaig tenir la sort de ser deixeble del professor José Aldomar Poveda. Aquest mestre dels anys republicans, represaliat per haver participat en les Milícies de la Cultura, va tornar a impartir classes en un col·legi al carrer Atocha, vora de casa. Va descobrir en mi algunes qualitats i va convèncer el meu pare que havia de seguir estudiant. També donava classes particulars i, sovint, jo anava a casa seva.

PUBLICITAT
Correos Market

Don José era un home de cultura francesa i em va inculcar l’interès per aquella cultura. Més tard, un jueu alemany, representant de comerç que visitava la botiga del meu pare, li va proposar que la seva dona, per distreure’s, em podia donar classes d’alemany gratis. Això va durar tres o quatre anys i, per tant, als 16 o 17 anys ja estava molt abocat a Alemanya i França. Als 17 vaig començar a viatjar, quan el pare em va aconseguir un passaport per a estudiar a França i així va començar a rodar tot.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.