Nosaltres, els sicilians, no li diem Etna, l’anomenem «Iddu» que en el nostre dialecte vol dir «Ell». Una manera atàvica, arrelada a la nostra cultura mil·lenària i fatalista, d’evitar pronunciar el seu nom per temor i respecte a un semidéu.

El nom d’aquest enorme volcà actiu, el més alt d’Europa, que des dels seus 3.300 metres d’altura s’encara a les encantadores costes sicilianes prové del verb grec aítho que vol dir cremar. Es creia que era el lloc on Hefest (el Déu del foc en la mitologia grega, equivalent a Vulcà en la mitologia romana) creava els llamps per al seu pare Zeus i forjava les armes dels déus ajudat pels Ciclops. En el segle III era considerat com una de les portes de l’infern i a l’Edat Mitjana era descrit com Umbilicus Inferni.

L’erupció de l’Etna vista des d’un carrer de Trecastagni, el 19 de febrer. Fotografia de Fabrizio Villa. Getty Images.
Fonts de lava i una gran quantitat de gasos i cendres piroclàstiques expulsades pel cràter del sud-est, el 15 de març. Fotografia de Marco Restivo. Barcroft Media. Getty Images.
Erupció del volcà Etna, a Sicília, el 12 de març. Fotografia de Marco Restivo. Barcroft Media. Getty Images.
Una nova i violenta erupció de l’Etna, el 23 de febrer. La lava expulsada va arribar a més d’un quilòmetre del volcà. Fotografia de Marco Restivo. Barcroft Media. Getty Images.
L’estàtua de la Immaculada a Milo amb l’explosió de lava de l’Etna al fons, el 24 de febrer. Fotografia de Fabrizio Villa. Getty Images.
Els carrers i places de Catània plens de cendra, després de l’erupció del 7 de març. Fotografia de Marco Restivo. Barcroft Media. Getty Images.
La nit del 24 de març, per damunt de Catània, el volcà Etna torna a entrar en erupció. Fotografia de Salvatore Allegra. Anadolu. Getty Images.
La lluna plena al darrere de les fumaroles del cràter sud-est de l’Etna, el 28 de febrer. Fotografia de Fabrizio Villa. Getty Images.

Aquest element natural, inspirador des de temps immemorial de pors, mites i llegendes de tota mena, és l’expressió geològica de forces enormes (l’equivalent a centenars de milers de bombes atòmiques) generades per la compressió entre la placa continental africana, a la qual pertany la major part de Sicília, al sud, i l’eurasiàtica, al nord. Profundes falles verticals han facilitat l’ascens a través de l’escorça terrestre de fluxos de magmes mixtos que inclouen gasos i són explosius, que han anat donant forma a l’Etna des de fa uns 400.000 anys. Un paisatge lunar, un escenari continu d’erupcions i explosions de lapilli (petites pedres) volcànics, emissions de gasos, creació de nous cràters i corrents de magma que han amenaçat des de sempre els habitants locals en una lluita permanent entre l’home i la naturalesa.

El 1969, l’església Mare de Misterbianco, prop de Catània, va ser enterament engolida per més de 10 metres de magma. El 1981, el poble de Randazzo va ser travessat i partit en dues meitats per un corrent de lava de prop de 10 quilòmetres de llarg. Avui dia, l’Etna segueix impàvid les seves espectaculars demostracions de la força de la naturalesa. Hi ha, però, una part molt més positiva: les seves terres riques en minerals es converteixen en camps fèrtils de magnífics boscos de festucs, vinyes, llimoners i tarongers. I des del cim podem contemplar una vista aclaparadora que va inspirar els grans autors de la literatura romàntica com Goethe, Dumas o Guy de Maupassant.