Estudiós dels populismes

Federico Finchelstein (Argentina, 1975) és historiador. Recentment va ser a Barcelona per presentar Del fascismo al populismo en la historia (Taurus), una obra que ens dóna algunes claus per entendre un fenomen en ple auge. Graduat a la Universidad de Buenos Aires i doctorat a Cornell, és autor també de La Argentina Fascista. Los orígenes ideológicos de la dictadura (2008), Transatlantic Fascism: Ideology, Violence and the Sacred in Argentina and Italy, 1919-1945 (2010), The Ideological Origins of the Dirty War: Fascism, Populism, and Dictatorship in Twentieth-Century Argentina (2014), El mito del fascismo: de Freud a Borges (Capital Intelectual, 2015), i desenvolupa activitat com a professor a la New School for Social Research i a l’Eugene Lang College de Nova York.

El populisme és un fenomen més antic del que sembla?

El populisme ve d’abans dels feixismes, ve del segle XIX. El que estem explicant és la història de la posada en qüestió de la democràcia liberal, que ve de l’antiil·lustració. Aquesta història ve de lluny, de tots els reaccionaris contraris a la il·lustració i a la igualtat. El populisme sorgeix al XIX, però va ser una oferta atractiva per a la gent que està en contra de la democràcia i la igualtat de drets a partir del 1945, com abans ho va ser el feixisme a nivell global.

Per als que estaven en contra de la democràcia el que es dóna és un feixisme transnacional que proposa la dictadura, i aquesta dictadura és una forma nova, totalitària, caracteritzada pel racisme i la violència política. Eventualment, aquestes dictadures destrueixen els seus països, causen centenars de milers de morts, empresonats, exiliats, destrueixen la cultura, el periodisme independent, l’art ... Però el populisme és una altra cosa.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas
Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.