Una de les aportacions més discutibles (i potser també més prescindibles) d’Europa al progrés de la humanitat haurà estat la concepció de la idea de nació com la forma superior que pot assolir un grup humà: «ésser nació», una idea metafísica genuïnament europea.

Des de fa més de dos segles en un lloc o altre d’Europa, i, per contagi, a la resta del món al llarg del segle XX, «es construeix nació». I s’ha de construir perquè no és «natural». Aquesta construcció és un procés històric de naturalesa contingent desenvolupat a ritme distint segons el territori, l’època, el mode de construcció o les condicions socials, però sempre inacabat, sempre pendent de nous materials, sempre amb noves excuses perquè no es pot acabar l’obra, sempre conflictiu, en suma. No hi ha hagut cap construcció de nació innocent i pacífica. La unanimitat en (i per a) la nació no existeix, sempre hi ha una imposició amb més o menys acceptació, però una imposició, al capdavall.

Les reserves i advertències d’Ernest Renan el 1882 –el primer teoritzador de la «nació moderna»–, resumides en la seva interrogació ambigua sobre la nació, segueixen sent dialècticament vàlides. L’ampul·losa sofisticació discursiva d’alguns doctrinaris al voltant de la nació no evita que aquest sigui un debat vell i reiteratiu pel que fa al fons de la qüestió, sempre el mateix: què és una nació?

La construcció de la nació, tan sovint impulsada pels clergues, siguin figurats o autèntics, i imposada per les elits –és notori el paper de promotores de les elits econòmiques– a mesura que va topant amb dificultats es va separant de la seva pretesa dimensió racional –hereva del 1789– per arrecerar-se en l’emoció i sublimar les dificultats. Aquesta construcció és ja en si mateixa emoció pel lliurament apassionat dels constructors a la causa, i per la il·lusió d’una fraternitat singular reservada a uns elegits, enfront d’unes altres fraternitats d’uns altres elegits. Així es va muntant un puzle calidoscòpic de nacions en construcció, a l’espera de l’ideal, segons uns quants visionaris, d’una humanitat-nació que aplegaria els ja caducs estats-nació per reemplaçar-los.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.