Florentino Pérez (Madrid, 1947), president en dues etapes del Reial Madrid i d’una de les empreses constructores més grans del món, Activitats de Construcció i Serveis, SA (ACS), és enginyer de Camins, Canals i Ports. Després d’un breu pas per la política, ha dedicat tota la seva vida a l’empresa, al Reial Madrid i al futbol. La seva última iniciativa en aquest terreny ha estat la Superlliga, de moment fracassada, una associació de 12 clubs entre els més importants d’Europa dels quals nou han abandonat i només en segueixen tres: Reial Madrid, FC Barcelona i Juventus de Torí.

El 1976, Pérez va començar una carrera política, primer a Unió de Centre Democràtic (UCD) i després, el 1983, al Partit Reformista Democràtic (PRD), del qual va ser secretari general. El PRD va protagonitzar l’anomenada operació Roca (pel dirigent de Convergència, Miquel Roca Junyent), un intent, nascut a Catalunya, d’organitzar un partit centrista per moderar la política espanyola. L’experiment va fracassar estrepitosament a les eleccions generals del 1986, en què no va arribar ni a l’1 % dels vots i no va treure cap escó.

En la seva etapa política amb UCD, Pérez va ser regidor i va ocupar diversos càrrecs a l’Administració. El primer va ser com a delegat de Sanejament i Medi Ambient a l’Ajuntament de Madrid (1976-1979), amb només 29 anys. En les seves primeres declaracions, va manifestar el seu desig de depurar les aigües residuals de la ciutat i ho va expressar així: «Hem de tendir a la utopia que suposa pensar que al Manzanares hi pugui haver algun dia peixos que visquin perfectament». Preguntat el 2009 sobre si encara el temptava la política, recordant-li que un periodista l’havia qualificat d’«Obama blanc», va respondre: «Obama em sembla un personatge únic. La comparació és excessiva. Jo vaig tenir la satisfacció de participar durant sis anys en la Transició espanyola amb UCD i la meva vanitat política la tinc coberta amb aquella etapa tan irrepetible de la història d’Espanya» (El País, 31-5-2009).

 

Gran constructor

El 1983 va ser el màxim executiu d’una petita empresa en fallida, Construccions Padrós, SA, de la qual n’era un dels principals accionistes. Deu anys més tard, presidia i era el conseller delegat d’ACS i el 1997 va passar a encapçalar el Grup ACS. Des de llavors, ACS s’ha convertit en una de les constructores més importants del món. El 2003, va comprar el grup Dragados, el 2007 va adquirir una participació de control de l’alemanya Hochtief i el 2018 es va fer amb la concessionària d’autopistes Abertis juntament amb el grup italià Atlantia.

Florentino Pérez tenia, abans de la crisi del 2008, una visió optimista de l’economia espanyola. «Aquest país causa admiració a fora no només per les constructores […], el que s’ha fet en els últims anys és espectacular. Quan això passa, el mèrit és de tots. I per què?, perquè la classe política ha estat a l’altura de les circumstàncies, i també la societat, els empresaris i, sobretot, els sindicats. Destaco el paper que han tingut els sindicats des de la restauració de la democràcia», va declarar a El País (24-12-2006). Malgrat els elogis, Pérez va fer unes manifestacions polèmiques al programa Salvados (La Sexta, 9-3-2014), defensant la reforma laboral i la rebaixa dels salaris. «Amb sous més baixos, serem més competitius segur», va dir.

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

Pérez va percebre el 2020 una remuneració total de 6,34 milions d’euros, un 7,2 % menys que l’any anterior, i la seva fortuna, segons la revista Forbes, és de 1.800 milions d’euros. Gran part d’aquesta xifra prové del valor de mercat de la seva participació accionarial a ACS. L’última vegada que la companyia va distribuir dividends, el gener del 2021, a Florentino Pérez li corresponien gairebé 40 milions d’euros. Viu en una casa del barri madrileny d’El Viso, de 2.000 metres quadrats i tres pisos, i va ser durant molts anys propietari d’una mansió a Mallorca amb una finca de 15.000 metres quadrats que va vendre a la família del pilot alemany de Fòrmula 1 Michael Schumacher per 30 milions d’euros.

El seu nom ha aparegut en els casos judicials del Palau de la Música i de Púnica. En el primer cas, quan ACS ja era propietària de Dragados, aquesta empresa va donar legalment 90.000 euros a la fundació de Convergència, com ho feien moltes de les constructores i promotores immobiliàries. A Salvados (9-3-2014), però, va afirmar que «mai» cap partit polític li ha reclamat diners a canvi de la concessió d’una obra pública. El 2 de març del 2015, Pérez va declarar com a testimoni davant del jutge Eloy Velasco, a qui va negar que el Reial Madrid hagués contractat una empresa de la trama Púnica –una xarxa d’adjudicacions irregulars de més de 250 milions d’euros– per fer propaganda per internet davant de les crítiques a alguns jugadors. El magistrat li va preguntar sobre un contracte de 300.000 euros que va firmar el club el 2013 amb l’empresa Eico, de l’aconseguidor de la Púnica Alejandro de Pedro.

 

La llotja del Bernabeu

Florentino Pérez va arribar a la presidència del Reial Madrid per primera vegada l’any 2000, després d’un intent fallit el 1995. Va ser l’època dels jugadors galàctics (Zidane, Ronaldo, Beckham, Figo), que van guanyar dues lligues i una Copa d’Europa. Va ser reelegit el 2004 amb el 94,2 % dels vots, però dos anys més tard va dimitir. El 2009, va tornar a la presidència sense necessitat de fer eleccions perquè no hi havia cap altre candidat, circumstància que s’ha anat repetint després, l’última vegada el 13 d’abril del 2021. En els seus dos mandats, l’equip ha guanyat 47 títols. Admet que «té més transcendència ser president del Reial Madrid [que d’una gran empresa], però no et dóna cap poder», va manifestar a El País (4-8-2003). «Jo aparento que mano molt, però no és veritat», va afegir, i va confessar que l’afecta la pressió mediàtica que envolta el futbol. L’exjugador del Reial Madrid Emilio Butragueño, quan era vicepresident de l’entitat, va definir Florentino Pérez com un «ser superior», però ell no es considera «gens arrogant».

L’exjugador del Reial Madrid, Butragueño, quan era vicepresident de l’entitat, va definir Florentino Pérez com un «ser superior».

És ja una llegenda que a la llotja del Santiago Bernabéu s’hi fan negocis i relacions polítiques. Pérez ho va negar amb vehemència a Salvados (9-3-2014): «Això és un tòpic de gent no gaire benintencionada. Aquí no s’hi fan negocis [l’entrevista es feia a la llotja]. Aquí es parla de futbol, no de negocis. Qui vol fer negocis, els fa fora. Aquí es coneixen tots: es poden veure en altres llocs», va dir. A la llotja «transmetem valors», va reblar. En una altra entrevista va explicar la seva visió de la llotja: «Jo sempre vaig dir que el Madrid és de tots. Un lloc d’encontre de persones de tota mena d’ideologia i orígens. Per tant, em sentia molt content quan hi havia [a la llotja] tots els representants de l’espectre polític i social. El Madrid ha de ser transversal. El Madrid no pot ser mai excloent, tot el contrari. Si volem que sigui l’equip de tots, ha de ser integrador» (El País, 24-12-2006).

Una de les grans polèmiques del seu mandat al Reial Madrid va ser la requalificació dels terrenys de l’antiga ciutat esportiva.

Una altra de les grans polèmiques del seu mandat al Reial Madrid va ser la requalificació dels terrenys de l’antiga ciutat esportiva per a aixecar-hi les quatre torres que identifiquen el Madrid financer. Va passar el 2001, poc després que Florentino Pérez arribés a la presidència. Va utilitzar tota la seva influència i poder per aconseguir que els terrenys esportius es transformessin en edificables (amb un índex molt superior a l’habitual a la zona). Fins i tot hi va intervenir el llavors president del Govern, José María Aznar, i hi va haver un canvi de posició d’Izquierda Unida a l’Ajuntament, que va passar de rebutjar el projecte a aprovar-lo. L’única oposició la va mantenir la portaveu del PSOE, Matilde Fernández. Segons El Confidencial (1-3-2021), el Reial Madrid va obtenir un benefici extraordinari per l’operació de 501 milions d’euros, encara que Florentino Pérez ho va negar a Salvados (9-3-2014). El repartiment dels gratacels va quedar així: dos per al Reial Madrid, un altre a mitges amb la Comunitat de Madrid i el quart per a l’Ajuntament. ACS, l’empresa de Pérez, va participar en la construcció de dues de les torres.

 

La Superlliga

Molt treballador, gestiona personalment la seva comunicació, igual que fa, de fet, de director esportiu del Madrid a la vegada que n’és el president. Està connectat permanentment a dos mòbils que porta al damunt, i controla bastants mitjans de comunicació, que no es distingeixen per les crítiques contra ell. Una de les grans errades de la presentació de la Superlliga, que presideix Pérez, ha estat la comunicació. Un projecte tan ambiciós, enfrontat a la UEFA i a diversos governs europeus, es va anunciar amb un comunicat a mitjanit, sense cap roda de premsa i va ser presentat per Florentino Pérez a El Chiringuito, un dels programes esportius més desprestigiats.

Pérez va dir en aquest programa que la Superlliga s’organitzava «per salvar el futbol», perquè «els clubs importants d’Anglaterra, Itàlia i Espanya han de donar una solució a una situació molt dolenta que està travessant el futbol. Entre tots hem perdut 5.000 milions», va explicar. I va afegir que quan els ingressos fonamentals són els de les televisions, la solució és «fer partits amb més atractiu, que puguin veure els aficionats de tot el món amb tots els grans clubs».

Una altra raó és la pèrdua de l’interès pel futbol entre els joves, que s’avorreixen veient els partits. També va negar que la Superlliga fos una competició tancada i només per als rics i que anés contra les lligues nacionals. El model és el del bàsquet, amb lligues nacionals i Superlliga, que Pérez veu també com una forma de lluitar contra els clubs-Estat i dels multimilionaris. «Aquí hi haurà una revolta dels equips a mesura que vagin fent fallida, perquè només aguantaran els que són d’un Estat o d’un amo multimilionari i que, per entretenir-se, estiguin disposats a perdre centenars de milions cada temporada», va declarar a As (24-4-2021).

Després de la retirada de tots els clubs anglesos i d’altres països –només en resten tres de dotze–, la Superlliga està congelada, però no morta. Això almenys és el que diuen Florentino Pérez i el president del Barça, Joan Laporta.