En el segon tom de les seves memòries, Los años sin excusa (1977), Carlos Barral recorda que una de les primeres ocasions en què va conversar amb Cela va ser amb motiu d’un esmorzar amb el crític Antonio Vilanova. Devia ser l’any 1953 o 1954, durant l’estada barcelonina del novel·lista al començament de la primavera del 53, o bé al final de la primavera del 54. En aquesta segona ocasió, Cela ja va viatjar a Barcelona des de les primícies del seu retir mallorquí.
Els seus dos corresponsals habituals a l’alçada de la publicació de Mrs. Caldwell habla con su hijo (1953) són Josep Vergés (Destino) i José Pardo (Noguer), si bé en aquells dies es van inaugurar nous ponts cordials, especialment amb Antonio Vilanova, Néstor Luján i Josep Maria Castellet. En l’equador de la dècada dels 50, Camilo José Cela ha ratificat la seva decisió d’instal·lar-se a l’illa de Mallorca i inicia una relació freqüent i rica amb Carlos Barral, que s’allargarà fins al 1963. Fruit d’aquesta relació entre l’editor de Seix Barral i el forjador de Papeles de Son Armadans neixen la trobada fèrtil entre Cela i Jaime Gil de Biedma (no precisada mai amb exactitud i sobre la qual tinc al teler una aproximació detinguda) i el projecte oblidat de col·laboració de Gabriel Ferrater amb la revista mallorquina.
«Si el meu home és Gabriel Ferrater, que els déus clements beneeixin l’hora en què se’t va ocórrer!», escriu Cela a Barral.
Cela mantenia relacions editorials i literàries amb Barral abans que l’abril del 56 sortís a la llum Papeles de Son Armadans. Així, Barral es cartejava amb Cela des de mitjan 1955 quan van arribar a l’acord d’editar Vagabundo por Castilla com la publicació il·lustrada que Seix Barral repartia anualment per celebrar Nadal. Posteriorment, i ja en marxa la revista mallorquina, Barral va passar a exercir el paper de cònsol de la publicació a Barcelona, funció a la qual al·ludeix en diverses ocasions el seu epistolari amb Cela.
