El passat 12 de març, es va complir el centenari del naixement de l’icònic escriptor estatunidenc de la Generació Beat, Jack Kerouac. Beat és el nom que es dona al conjunt de poetes fundadors del moviment literari sorgit entre els anys 40 i 50 als Estats Units. Entre els membres principals, a més de Kerouac, hi ha William Burroughs, Lucien Carr, Allen Ginsberg, Lawrence Ferlinghetti, Gary Snyder, i alguns altres.

L’obra més emblemàtica de Jack Kerouac és A la carretera, escrita entre el 2 i el 22 d’abril de 1951, i publicada el 1957. Aquesta novel·la narra la història de Sal Paradise (el mateix Jack) i Dean Moriarty (el poeta Neal Cassady) que fan un viatge, sense destinació clara, a través dels Estats Units, amb cotxe. Aquesta aventura els porta a conèixer les entranyes del seu país i el costat fosc del somni americà. Una obra carregada d’hedonisme, que utilitza la música, les drogues i el sexe com a formes d’expressió de llibertat, una de les característiques de la filosofia de la generació beat.

Una altra de les obres que cal destacar de Kerouac és Els pòtols místics, el personatge principal de la qual, Japhy Ryder, és l’alter ego del poeta Gary Snyder (San Francisco, 1930). Snyder va compartir amb Allen Ginsberg i Jack Kerouac no solament l’amistat, sinó experiències de vida que van marcar les seves carreres literàries posteriors. Encara que no li agradi a Snyder, aquesta amistat amb Allen Ginsberg (amb qui va participar en l’antològica lectura d’Udol a la Sixth Gallery de San Francisco, que va marcar l’inici de la generació beat) i el seu personatge en l’obra de Kerouac l’han etiquetat com a poeta beat. A Gary Snyder també se l’associa sovint amb el moviment poètic del renaixement de San Francisco.

Des del 1969, viu a les muntanyes de la conca del riu Yuba, al peu de Sierra Nevada, a l’estat de Califòrnia.

L’obra de Gary Snyder, la seva manera de ser i de viure neix de la unió de diverses grans forces vitals que l’han acompanyat al llarg de la seva vida, fins als nostres dies: respecte per la naturalesa i la cultura ameríndia, la filosofia transcendentalista nord-americana, la contracultura i el budisme zen.

 

Mariner i guardabosc

La primera d’aquestes forces vitals, el respecte per la naturalesa i la cultura ameríndia, va lligada al seu amor per la vida salvatge, que és l’origen de tot un corpus ideològic i polític que el converteix en revolucionari. De jove, va treballar com a mariner, guaita forestal i guardabosc; a més, es va acostar a la causa anarquista pacifista (una actitud que Jack Kerouac no compartia en absolut) i de suport als sindicats obrers. Aquí es va començar a formar la figura de l’ecopoeta compromès políticament que buscava un retorn a la naturalesa i a la saviesa i la filosofia dels indis americans. Les seves reflexions i els seus estudis sobre ecologia, bioregionalisme i medi ambient han demostrat que va ser un precursor del seu temps i un referent ambientalista als Estats Units.

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

El seu amor per la vida salvatge és l’origen de tot un ‘corpus’ ideològic i polític que el converteix en revolucionari.

El progrés i la vida moderna, basats en un consum desaforat, resultat del capitalisme que regeix el nostre món, han trencat un vincle essencial amb la naturalesa, amb la vida salvatge, un concepte bàsic en l’obra de Snyder. Per a ell, un altre tipus de vida, d’agermanament amb la mare naturalesa, és possible, i ho demostra vivint d’acord amb el que predica. Des del 1969, viu a les muntanyes de la conca del riu Yuba, al peu de Sierra Nevada, a l’estat de Califòrnia. El seu missatge pel que fa a aquesta qüestió és clar i no deixa marge al dubte: si la humanitat no recupera el seu component salvatge no podrà sobreviure.

Si ens referim al seu àmbit poètic, és evident que la poesia de Snyder té dues grans influències: el transcendentalisme nord-americà i Orient. L’esperit dels escrits transcendentalistes de Henry David Thoreau i Ralph Waldo Emerson el porten a exaltar la naturalesa i a descriure els seus diversos paisatges, malgrat que mostra una divergència important amb Thoreau: l’aproximació a la naturalesa, ja que Snyder, com a budista que és, no troba diferència entre els éssers sensibles i els éssers no sensibles. Snyder és el Thoreau dels segles XX i XXI, el Thoreau de la desobediència civil i de la vida en contacte amb la naturalesa. El Walden de Thoreau s’anomena Kitkitdizze en el cas de Snyder.

 

Dotze anys al Japó

En acabar els estudis a la Universitat Reed, a Portland, es va inscriure al Departament de Cultures i Llengües Asiàtiques de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. Allí va estudiar xinès i literatura clàssica xinesa. El maig de 1956 es va embarcar al Japó acompanyat de la seva dona, la poeta Joanne Kyger, on va viure durant gairebé dotze anys prop del monestir rinzai de Daitoku-ji. Aquest viatge i la seva llarga estada al Japó van ser els punts d’inflexió que el van allunyar de la generació beat. La influència que Orient, el zen i el budisme van tenir sobre la seva figura van marcar la seva vida i la seva obra, fins al punt que són d’estudi obligat per a qualsevol persona interessada en la introducció del budisme a Occident i en la interacció entre Orient i Occident.

A banda del seu coneixement d’idiomes orientals, els seus diversos viatges i les seves estades a l’Índia, la Xina i el Japó, i la pràctica conscienciada del budisme zen en diferents monestirs, converteixen aquesta força vital en una forma de vida. El toc personal que, des d’una lectura respectuosa i profunda, fa de tota aquesta cultura filosòfica oriental és la seva gran herència. Ha aconseguit establir les bases d’un budisme diferent, un budisme que es compromet socialment per canviar el món.

Snyder fuig de les filosofies occidentals, excessivament intel·lectualitzades i, sovint, allunyades de la realitat, i troba en la filosofia oriental una forma de vida, tan senzilla i profunda com la que ell viu. Aquesta nova concepció filosòfica rep el nom d’anarquisme budista. Les bases d’aquesta nova filosofia es poden trobar en un text seu publicat el 1961 amb el títol «Buddhist Anarchism» al Journal for the Protection of All Beings (núm. 1, City Lights, 1961). Una versió revisada va aparèixer posteriorment amb un nou títol, «Buddhism and the Coming Revolution», a Earth House Hold (New Directions, 1969).

Snyder és el Thoreau dels segles XX i XXI, el Thoreau de la desobediència civil i de la vida en contacte amb la naturalesa.

Totes aquestes forces vitals que hem comentat fins ara conflueixen en la persona de Gary Snyder com a figura mítica del moviment underground dels Estats Units. En aquest sentit, és un autor essencial de la contracultura. Com hem comentat al principi d’aquest article, se l’ha associat amb la generació beat, amb el renaixement de San Francisco i amb els poetes del grup Black Mountain (un grup nord-americà de mitjan segle XX format per poetes avant-garde o postmoderns amb base al Black Mountain College de Carolina del Nord). No obstant això, malgrat la seva influència indubtable sobre aquests autors, Snyder no és fàcil d’en casellar en cap corrent o escola poètica, i menys encara en la generació beat, perquè, encara que no agradi a algunes persones, hi ha un fet decisiu que ho pot corroborar: en els anys 50, període en què la generació beat estava en el seu apogeu, Snyder vivia al Japó.

 

Un nou estil de vida

La poesia, el budisme zen, la pràctica diària de la meditació zazen, han estat per a Snyder els ponts que li han permès desenvolupar una nova ètica, una nova estètica i, per tant, un nou estil de vida. Gary Snyder és un intel·lectual savi, un poeta embarcat en la cerca del silenci a través de les paraules, en un món en què tot flueix constantment, una cerca constant, amb una vida i una obra caminant sempre agafades de la mà, a l’uníson.

És difícil destacar un títol entre tota la seva obra filosoficopoètica, però ens decantem per La isla de la tortuga (el poemari que va obtenir el premi Pulitzer de poesia l’any 1975) i la seva col·lecció d’assajos Assaigs sobre vida i natura (un llibre de filosofia en el qual no hi ha cap concepte que no es basi en una experiència, un viatge o un camí). Dues obres que serveixen per portar-nos per un camí d’iniciació amb una barreja d’ingenuïtat i rigor intel·lectual, amb el silenci com a company de viatge.

La millor conclusió d’aquest breu article, en paraules del mateix Gary Snyder, es troba en els versos del seu poema «Per als nens» (La isla de la tortuga, Kriller 71 Ediciones, 2017).

 

Els alts turons, les costes,
de l’estadística
són davant nostre.
La pujada escarpada
de tot, puja,
puja, mentre tots nosaltres
baixem.

El segle que ve
o el següent,
diuen,
hi haurà valls, pastures,
on ens hi podem trobar en pau
si hi arribem.

Per pujar aquests cims esdevenidors
una paraula per a tu, per a tu
i per als teus fills;

estigueu junts
aprengueu de les flors
aneu lleugers.