Camilo José Cela, després del dur revés de la censura que va patir La colmena el gener de 1946, es va convèncer que podria ser escriptor de llibres de viatges. L’ambició era anterior al 1946 i també ho eren els seus aprenentatges: en els modernistes del 98 –Unamuno i Azorín–, en Ortega y Gasset i les seves fascinants «Notas de andar y ver» i en la feina de Josep Pla, especialment a Costa Brava (Guía general y verídica) (1941) i Viaje en autobús (1942), que el jove Cela va llegir apassionadament i després va admirar amb fruïció.

L’escriptor gallec va viatjar a La Alcarria entre el 6 i el 15 de juny de 1946, acompanyat del fotògraf austríac Karl Wlasak i de la seva amant, Conchita Stichaner. En una carta (3-2-1947) que Cela envia a Wlasak, que ha tornat a Viena per divorciar-se, li diu: «Fue un viaje para mí inolvidable y durante los días que estuvimos caminando pude darme cuenta de la inmensa categoría humana que teníais tanto Conchita como tú». Amb la documentació del seu quadern de notes de viatge i amb l’esplèndid feix de fotos de Wlasak, Cela va publicar Viaje a la Alcarria a l’editorial Revista de Occidente al començament del 1948.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Ho explicava epistolarment a Carlos F. Maristany, director d’Ediciones del Zodíaco, l’empresa barcelonina des de la qual el seu director i l’escriptor havien gestionat amb aires de best-seller el projecte de Caminos inciertos i la fracassada edició de La colmena: «Fui a ver a José Ortega Spottorno –el hijo de Ortega y Gasset– y firmé con él un buen contrato (a mi juicio, bueno para los dos) que es un poco el proyecto que tuve con Zodíaco y que los hados enemigos se encargaron de que no pudiese prosperar. Le entregué mi Viaje a la Alcarria, libro que muy pronto recibirás.»

Des del viatge fins a la publicació del llibre passen dos anys, en els quals Cela va anar oferint una de les seves obres mestres a diversos editors i en diverses condicions (amb el denominador comú que el text anés acompanyat de les fotografies).

PUBLICITAT
Correos Market

«He leído con extraordinario interés el original que Vd. me confió de su ‘Viaje a la Alcarria’. Es una obra exquisita» (Gaziel a Cela).

A Maristany, el novembre del 46; un mes després a Vergés de Destino; a José Janés, aprofitant l’acord per a la publicació d’El bonito crimen del carabinero y otras invenciones (1947), i de nou a Maristany, en la primavera del 47, quan l’escriptor i l’editor tractaven de salvar la viabilitat d’Ediciones del Zodíaco. L’abril del 47 escriu a Maristany sobre Viaje a la Alcarria: «lo estoy terminando; sobre él he rechazado alguna que otra oferta no mala, pero con escasas garantías de hacer el libro a mi gusto». En realitat, segons confessava el mateix Cela en la «Nota a la segunda edición» (16-10-1952) el va acabar el Nadal de 1947, «para ponerle punto final el primero de enero de 1948 y poder entregárselo, sin incumplir el contrato que tenía con él firmado, a su primer editor: Revista de Occidente».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.