El debat públic sobre el temple de la Sagrada Família sempre esdevé quelcom apassionant. Cal reconèixer que aquesta basílica en construcció des de fa més d’un segle té tots els ingredients que justifiquen raonar i debatre amb un xic més de passió que si parlem de qualsevol altre gran equipament, monument o artefacte amb una presència urbana significativa.

El fet de tractar-se d’un equipament confessional catòlic, reforçat per l’anacrònic component expiatori, en un moment en què l’espiritualitat col·lectiva cotitza clarament a la baixa; o que sigui el turisme massiu i predador l’autèntic motor de la seva construcció i no els pecadors penedits, són factors que per si mateixos ja podrien justificar un debat ciutadà de certa envergadura i que es qüestionés la «catifa vermella» que l’Ajuntament ha posat als peus de l’Arquebisbat de Barcelona en un acte de discriminació positiva digne d’una causa millor.

La nostra intenció en aquest treball és aproximar-nos al fenomen de la Sagrada Família des d’una perspectiva exclusivament urbanística, aprofitant que abans de les eleccions municipals l’Ajuntament d’Ada Colau va decidir aprovar el planejament urbanístic en base al qual es volen «legalitzar» les obres i possibilitar-ne la finalització. Com que aquestes actuacions han estat poc divulgades i no són prou conegudes, pensem que val la pena exposar-ne alguns dels antecedents directes.

El mes d’octubre del 2018 l’Ajuntament de Barcelona i el Patronat de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família van signar un acord de col·laboració pel qual l’Ajuntament va acceptar que les obres en curs es corresponen amb el projecte d’Antoni Gaudí i que aquest mateix projecte, suposadament de Gaudí, comportava una afectació del carrer Mallorca i de les finques situades a la vorera mar d’aquest carrer.

En desenvolupament d’aquest acord, la Junta Constructora va presentar, per primera vegada des de l’inici de les obres, un avantprojecte de la totalitat de les obres del temple fins a la seva finalització. En base a aquest avantprojecte l’Ajuntament va tramitar el Pla Especial Urbanístic Integral del Temple de la Sagrada Família que va ser aprovat definitivament el passat 22 de febrer del 2019.

No està de més deixar constància que aquest Pla Especial impulsat per l’Arquebisbat de Barcelona es va aprovar amb el vot a favor de Barcelona en Comú, PDeCAT, Partit Popular i Ciutadans (és a dir, els partits de la dreta confessional i Barcelona en Comú), el vot en contra del PSC i de la CUP i amb l’abstenció d’ERC. Pocs mesos després, el 6 de juny, la Comissió de Govern, on només hi és present Barcelona en Comú, va atorgar la llicència d’obres. Tots dos acords estan impugnats davant dels tribunals pels veïns afectats.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

 

L’edifici més alt de Barcelona

Tal i com els mitjans de comunicació han difós àmpliament, l’avantprojecte presentat per la Junta Constructora preveu que, quan es finalitzin les obres, la basílica tindrà 53.495 m2 construïts, torres de 140, 136 i 121 metres d’alçada i un pinacle central de 175 metres, amb què serà l’edifici més alt de la ciutat. L’avantprojecte presentat dóna també per fet l’accés al temple mitjançant una gran escalinata i un pas per damunt del carrer de Mallorca, amb el consegüent enderroc previ de centenars d’habitatges situats al costat mar d’aquest carrer, tot i que la seva construcció es difereix a un moment posterior.

L’aprovació del Pla Especial era un requisit indispensable per obtenir la llicència d’obres, ja que el solar en el qual s’aixeca el Temple està qualificat pel Pla General Metropolità (PGM) com a equipament comunitari i, d’acord amb les normes urbanístiques del PGM, la construcció d’un equipament requereix que s’aprovi prèviament un Pla especial que incorpori l’avantprojecte del que es vol construir.

La regulació dels equipaments en el PGM incorpora també un precepte important pel que fa a les condicions de l’edificació. Es tracta de l’article 217.1, que diu el següent:
«L’edificació a les àrees d’equipament s’ha d’ajustar a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge i a les condicions ambientals, que haurà de respectar, i a la integració al sector on s’ubiquin. Amb aquesta finalitat, cal determinar les diferents condicions urbanístiques en un Pla Especial.»

És a dir, que el Pla Especial de la Sagrada Família, com qualsevol altre pla especial d’equipaments, s’havia de subjectar a les necessitats funcionals de l’equipament, al paisatge i a les condicions ambientals, i a la integració al sector de ciutat en el qual es troba.

El Pla Especial impulsat per l’Arquebisbat es va aprovar amb els vots dels partits de la dreta confessional i dels Comuns.

Com és ben evident, l’edifici proposat per la Junta Constructora no s’avé en absolut amb les previsions de l’article 217 del PGM, ja que si alguna cosa no fa és ajustar-se al paisatge, a les condicions ambientals i a la integració al sector on s’ubica.

Doncs bé, de la lectura del document del Pla Especial (disponible a la pàgina web de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament) es desprèn que la Junta Constructora era ben conscient que l’excepcionalitat de l’edifici que hi havia construït i que vol rematar amb una torre de 175 metres, té una cabuda difícil en els límits que imposa la regulació dels equipaments en el PGM.

Davant d’aquesta contradicció flagrant, els responsables de l’Arquebisbat amb la complicitat de l’Ajuntament, s’acullen a l’argument amb què pretenen justificar les dimensions gegantines del temple i la necessitat d’expulsar centenars de famílies del seu habitatge: es tracta d’executar el projecte del gran arquitecte Antoni Gaudí o, en paraules del Pla Especial: les obres es fan «de conformitat amb el projecte de l’arquitecte Antonio Gaudí».

PUBLICITAT
Fabriquem oportunitats per al teu futur. Zona Franca de Barcelona.

Tanmateix, la suposada autoria d’Antoni Gaudi del projecte presentat és negada frontalment per sectors importants de l’arquitectura, començant pel mateix Col·legi d’Arquitectes de Catalunya que en les al·legacions presentades contra el Pla Especial demana que s’arxivi el document aprovat i s’obri un nou procediment participatiu, obert i ampli, que inclogui el debat i la solució urbanística més adient al conjunt monumental de la Sagrada Família, i que inclogui en l’àmbit de la nova modificació tot el sòl que afecta en el seu entorn aquesta edificació i, de manera especial, que s’atengui a la solució existent entre els carrers de Mallorca i Aragó enfront del portal de la Glòria.