Giorgia Meloni (Roma, 1977) es va convertir el 21 d’octubre de 2022 en la primera dona primera ministra d’Itàlia i també en la cap del primer govern d’extrema dreta des de l’època de Benito Mussolini. Meloni és una dona de rècords: va entrar en política als 15 anys, al Front de la Joventut, secció juvenil del Moviment Social Italià (MSI), el partit neofeixista dirigit per Giorgio Almirante, exministre de Mussolini; el 2004 va ser la primera dona que va presidir Acció Juvenil, les joventuts del partit Aliança Nacional (AN), successor de l’MSI; el 2006, va ser la vicepresidenta adjunta més jove de la Cambra de Diputats, i el 2008 va ser nomenada per Silvio Berlusconi titular de la cartera de Joventut, amb 30 anys, la ministra més jove de la història de la República Italiana.

 

Neofeixisme i joventut, doncs, han forjat la carrera política de Meloni, que també ha estat presidenta de la secció juvenil del Poble de la Llibertat (PdL), coalició entre Força Itàlia, el partit de Berlusconi, i l’AN (2009) de Gianfranco Fini, i regidora de la província de Roma (1998-2002). El 2012, per discrepàncies amb el PdL, Meloni va fundar Germans d’Itàlia, FdI (per les sigles en italià), nom que s’inspira en el primer vers de l’himne nacional, i dos anys més tard va accedir a la presidència del partit que ha guanyat les eleccions del 25 de setembre de 2022, amb un 26 % dels vots. A les eleccions del 2013, un any després de la fundació, només n’havia aconseguit un 2 %.

 

«Si fos feixista, ho diria»

Meloni va passar la infantesa i la joventut a la Garbatella, un barri romà popular i d’esquerres construït en temps de Mussolini. Va créixer en una família femenina perquè el pare va abandonar la dona i les dues filles per anar a viure a les illes Canàries quan Giorgia tenia un any. Aquest fet va marcar la seva vida, va haver de treballar des de molt jove, mentre estudiava, en tota mena de feines, des de cambrera de discoteca a cangur. Als 11 anys, va trencar tota relació amb el seu pare qui, anys més tard, el setembre de 1996, va ser condemnat a Palma de Mallorca a nou anys de presó per narcotràfic, després de ser detingut amb 1.500 quilos d’haixix.

Ha dit que té la intenció de dedicar a Almirante un carrer de Roma i es nega a treure la flama tricolor de l’escut del seu partit.

En una entrevista a la revista d’extrema dreta francesa Valeurs Actuelles, l’agost de 2021, Meloni explicava per què va entrar en política: «Les massacres de la màfia el 1992 van ser l’espurna que em va portar a l’activisme polític. Era molt jove, vaig veure una Itàlia traïda per una classe política corrupta i atacada en el cor per un contrapoder mafiós. No ho vaig poder acceptar i vaig optar per cridar a la porta de l’única força política aliena a la màfia i la corrupció.»

Aquesta força eren les joventuts de l’MSI –l’hereu del feixisme–, que en els anys de plom de la violència política van tenir molts membres implicats en atemptats terroristes amb desenes de morts. El 1996, quan tenia 19 anys, Meloni encara deia, en una entrevista a la televisió francesa, que «Mussolini va ser un bon polític, és a dir, que tot el que va fer, ho va fer per Itàlia. I això no es troba en els polítics que hem tingut en els últims 50 anys.»

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

Anys més tard, la seva visió del feixisme deia haver canviat. «No tenim cap vincle amb el feixisme […] que va acabar fa 70 anys», va declarar en una entrevista a El País (14-6-2020), en què defensava Almirante, que «va ser reconegut per tots com un dels millors polítics de la història italiana […] Va deixar empremta i per a mi és una referència. Però això no és ser hereu del feixisme.» «Itàlia era tota feixista fins al 1945. N’hi va haver molts altres, però quan va acabar es van passar a l’altre costat i es va oblidar el seu historial», va afegir. Meloni ha dit que té la intenció de dedicar a Almirante un carrer de Roma i es nega a treure la flama tricolor de l’escut de FdI, símbol de l’MSI. L’agost de 2022, insistia en una entrevista a The Spectator que «si fos feixista, ho diria, però mai vaig parlar de feixisme perquè no soc feixista».

 

«Fantàstica» relació amb Vox

Meloni té una «fantàstica» relació amb Vox. «Tenim una col·laboració sòlida i també ens uneixen les absurdes crítiques de la premsa mainstream, que ens retrata com a monstres. Malgrat això, ens donen suport milions i milions de compatriotes que no creuen aquestes notícies falses», va explicar en una entrevista a El Periódico (28-8-2022). Hi ha un altre motiu per a l’aliança amb Vox: que el referent italià de l’extrema dreta espanyola deixi de ser la Lliga de Matteo Salvini, que s’ha retratat amb l’estelada. «La defensa de la unitat de l’Estat nacional ens uneix a Vox […] No és casualitat que els grans globalistes defensin els moviments independentistes», va dir a la mateixa entrevista a El País, en què assegurava que «la revolta catalana va ser finançada per algunes associacions relacionades amb George Soros».

Assegura que «la revolta catalana va ser finançada per algunes associacions relacionades amb George Soros».

El 12 de juny de 2022, Meloni va participar a Marbella en un míting per donar suport a la candidatura de Macarena Olona a la Junta d’Andalusia. En la seva intervenció, analitzada punt per punt per Steven Forti a la revista Le Grand Continent, va parlar de la immigració, de l’antiglobalisme, dels valors ideològics resumits en la trilogia «Déu, Pàtria i Família» i de la seva concepció «feminacionalista» de la dona, de la ideologia de gènere –el seu objectiu, va dir, «no és la lluita contra la discriminació ni la superació de les diferències entre homes i dones», sinó «la desaparició de la dona i, sobretot, la fi de la maternitat»– i del «fonamentalisme climàtic del pacte verd», tot això desenvolupat amb retòrica i llenguatge «populistes».

Meloni va acabar el seu discurs amb un crit final histèric en què va resumir el seu pensament: «Sí a la família natural! No als lobbys LGBTI! Sí a la identitat sexual! No a la ideologia de gènere! Sí a la cultura de la vida! No a l’abisme de la mort! Sí a la universalitat de la creu! No a la violència islamista! Sí a les fronteres segures! No a la immigració massiva! Sí al treball dels nostres ciutadans! No a les grans finances internacionals! Sí a les sobiranies dels pobles! No als buròcrates de Brussel·les! I sí a la nostra civilització! I no als que volen destruir-la!» El míting va ser tan excessiu que fins i tot ella mateixa es va penedir després del seu to.

Aquella intervenció, feta a tres mesos de les eleccions italianes, destruïa la imatge ensucrada que s’anava fabricant des de fa temps, un procés de desdiabolització semblant al de Marine Le Pen a França, en què juguen un paper essencial el seu llibre Sono Giorgia (Soc Giorgia), publicat el maig de 2021 amb gran èxit de vendes, i la frase més famosa de la seva carrera: «Soc Georgia, soc una dona, soc mare, soc italiana, soc cristiana». Aquest procés d’humanització presenta Meloni com una dona normal, natural, sincera, amb un estil proper a la gent, amb qui l’italià mitjà es pot identificar, sense les estridències de Berlusconi i Salvini, que, malgrat el seu catolicisme militant, no està casada amb la seva parella, el periodista de Mediaset Andrea Giambruno, amb qui té una filla, Ginevra.

A banda de la condemna del feixisme, la desdiabolització es nota en les seves declaracions d’afirmació democràtica i de defensa de les llibertats individuals, i en el seu europeisme i atlantisme. En immigració i asil, defensa el «bloqueig naval» per impedir les entrades, però és partidària d’obrir a l’Àfrica «centres d’identificació i valorar allí qui té dret a ser refugiat segons les regles internacionals i qui no», va explicar al diari digital Nius (28-4-2021). Natalista, a l’entrevista amb Valeurs Actuelles, tanmateix, alertava de «l’emergència demogràfica» i recordava que a Europa, «com a presidenta dels conservadors europeus [grup parlamentari del Parlament Europeu on hi ha també Vox], lluito cada dia contra els intents de l’esquerra d’imposar polítiques que van en sentit contrari, sostenint que la immigració compensarà el declivi demogràfic dels pobles europeus».

 

Europa i Ucraïna

Meloni defensava fa anys la sortida de l’euro i de la UE, però ara ja no ho fa. La seva concepció és la d’una Unió Europea confederal integrada per Estats nació sobirans, com l’Europa de les pàtries del general De Gaulle. «Creiem en la idea que la UE ha de fer poques coses, però fer-les bé, que no ha de fer-ho tot, sinó actuar sols en els àmbits en què pugui aportar un veritable valor afegit als seus ciutadans», va explicar a Valeurs Actuelles, on es mostrava a favor d’una «veritable aliança entre les nacions de l’Europa mediterrània». D’acord amb aquesta concepció, el seu partit creu que el dret dels Estats ha d’estar per sobre del dret de la Unió Europea.

Tot i que Meloni s’ha oposat al matrimoni homosexual, només està aferrissadament en contra de l’adopció per part de parelles homosexuals. Pel que fa a l’avortament, és partidària de «donar ple compliment a la primera part de l’actual llei italiana, és a dir, la que preveu polítiques de prevenció per tractar d’evitar que les dones avortin perquè no troben alternatives, potser per raons econòmiques» (El Periódico, 28-8-2022).

Comprensiva amb Donald Trump i els seus votants, fueteja les esquerres, que qualifica de «gossos de presa dels grans poders globalistes i financers». Meloni ha condemnat «la brutal agressió russa contra Ucraïna», encara que fa un any i mig, en el seu llibre, considerava Rússia dins del «sistema de valors europeus» i «defensora de la unitat cristiana». Davant les simpaties pro Vladímir Putin de Berlusconi i Salvini, va recordar a El Periódico (28-8-2022) que «tots els partits de la nostra coalició sempre han votat a favor de les sancions i de l’enviament d’armes a Ucraïna i […] també perquè Suècia i Finlàndia s’uneixin a l’OTAN».

La nit de la seva victòria electoral, Meloni va fer un discurs moderat, cridant a «la unitat i la responsabilitat» i va prometre que governaria per a tothom. Per reblar el clau de la desdiabolització, el 16 d’octubre va denunciar la «deportació covarda i inhumana de jueus romans en mans de la fúria nazi-feixista», feta el 1943 per la Gestapo al gueto de Roma, d’on milers de persones van ser enviades a Auschwitz. Meloni va cridar també a «continuar lluitant contra l’antisemitisme en totes les seves formes».