Finalment es van celebrar les cinquenes eleccions dels últims deu anys.  El context no es pot comparar amb el de les anteriors eleccions del 2017, convocades pel govern Rajoy en aplicació de l’Article 155. Unes eleccions sota el signe de l’emoció i la polarització perquè una part de Govern de la Generalitat estava a la presó i l’expresident i alguns consellers havien fugit a Waterloo. Els partits guanyadors  van ser Junts Per Catalunya de Puigdemont i Ciudadanos d’Arrimadas. Per primer cop, el partit guanyador de les eleccions no formava part de l’espai catalanista.

Les eleccions de febrer de 2021 es presentaven en un context totalment diferent.

En primer lloc, ERC, partit radical el 2017 que va evitar la dissolució del Parlament i va forçar la Declaració d’Independència del 27 d’octubre, ha evolucionat cap a espais de moderació. Suport al govern de Sánchez i Mesa de Diàleg.

En segon lloc, el moviment JxCAT de Puigdemont s’ha convertit en l’ariet de la confrontació amb el govern espanyol sigui del color que sigui. La supervivència de Puigdemont passa per la confrontació per poder pactar algun dia el seu retorn.

En tercer lloc, l’eix de competència electoral que des del 2012 s’havia situat en el conflicte identitari s’ha vist diluït pels efectes de la pandèmia que ha ressituat l’espai competencial en un eix ideològic i social: economia, treball-atur, habitatge.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

En quart lloc, la participació ha estat la més baixa des de les eleccions de 1992, el 53%, però també és cert que se situa en unes proporcions semblants a la participació en les eleccions gallegues i basques de juliol de 2020.

Una dada a tenir en compte és que Catalunya és l’única comunitat autònoma  que no té una llei electoral pròpia. La distribució dels escons es basa en la Transitòria Tercera de l’Estatut de 1979, replicada en l’Estatut de 2006. La llei subsidiària és la LOREG.

Veiem la distorsió a efectes d’escons de la no existència de llei electoral pròpia.

Els 135 diputats es van repartir en l’Estatut de 1979 de la manera següent: Barcelona, 85.  Girona, 17. Lleida, 15 i Tarragona, 18.  El 1979 la població de Catalunya era de 5.875.439 habitants. El 2020 era de 7.722.203.

Si comparem el pes demogràfic i el pes parlamentari:

Província Pes demogràfic Pes parlamentari
Barcelona 76,3% 63%
Girona 8,6% 12,6%
Lleida 5,9% 11,1%
Tarragona 9,2% 13,3%

 

No és una distribució precisament proporcional en no haver-se corregit el nombre de diputats des de 1980.

Però les lliçons dels resultats electorals són interessants perquè permeten geometries variables impensables abans dels comicis.

Si ho analitzem per blocs veurem que han guanyat els dos partits que han apostat pel diàleg i el pacte. Veurem com es concreta.

Hem començat a sentir que l’independentisme ha aconseguit superar el 50% en vots. Si i no. Cert si la suma es fa sobre votants en unes eleccions amb el 53% de participació. Un independentisme que ha perdut 600.000 vots entre 2017 i 2021. Fals perquè en ciències socials les comparacions es fan sobre el cens electoral. L’independentisme representa avui el 27% del cens total electoral. Representa una mica més de la quarta part, lluny de la meitat.

Els socialistes han guanyat en vots i en escons. Mai no havia passat. Maragall havia  guanyat en vots però no en escons (1999 i 2003). La no llei electoral va actuar com sempre.

PUBLICITAT
Fabriquem oportunitats per al teu futur. Zona Franca de Barcelona.

ERC ha guanyat a JxCAT/CiU per primer cop des de la restauració de la democràcia. Haurà superat la síndrome d’Estocolm? És cert que no havia passat des de 1932. Esquerra té la iniciativa en aquest espai i és una notícia important. I ho és perquè Puigdemont ha deixat de ser el referent. No pot imposar un president vicari i ha deixat d’influir a la Generalitat. Ha perdut les eleccions i la seva influència per un error estratègic que va cometre en expulsar el PdCAT de la coalició El partit d’Artur Mas ha mort, matant. Curiosa evolució de Mas que ha passat d’obtenir 62 diputats el 2010 a convertir-se en partit extraparlamentari el 2021.

El diferencial entre ERC i JxCAT és de 32.000 vots. El PdCAT en va obtenir 77.000 que va restar a Junts. Puigdemont es va equivocar i veurem què fa des de Waterloo. Però la seva supervivència depèn de formar part del govern de la Generalitat.

Els resultats permeten veure que es poden constituir diferents majories possibles de govern.  La majoria independentista obtindria 74 diputats, igual que el tripartit d’esquerres. No serà tan senzill com sembla. I no és evident que es constitueixi govern. Un dels escenaris possibles seria el de la repetició electoral el juliol. Però encara no estem en aquesta situació.

El bloc no independentista va perdre 750.000 vots. Ciudadanos va passar de 36 diputats i 1.100.000 vots el 2017 a 6 diputats i 157.000 vots.

PUBLICITAT
Correos Market

La sorpresa, en tot cas, ha estat la irrupció de Vox que s’ha convertit en el quart partit del Parlament. Ciudadanos i el Partit Popular han quedat destruïts. Entre els dos sumen 9 diputats. I Vox, 11. A les seus centrals de Madrid hi haurà reflexió crítica sobre el que ha passat.

Veurem si la lògica de blocs segueix funcionant o l’anàlisi dels resultats i de la seva evolució permeten acabar amb el Mur construït en els últims anys que separa la societat catalana.

A partir d’ara comença la segona part del partit. La primera part va ser el repartiment dels escons. A la segona es jugarà la possibilitat o no de formar govern. I ho comprovarem amb l’elecció de la Presidència del Parlament. Els primers moviments de la partida d’escacs es concretaran en aquesta votació. Comença un període apassionant.