El cardenal Vicente Enrique Tarancón explica a les seves memòries que de jove capellà va sentir els discursos del governador militar de Burgos i de l’arquebisbe de la diòcesi. En acabar li resultà difícil destriar què havia dit cadascun. Eren anys, com deia l’escriptor José María Pemán, en què el fum del canó i el de l’encens pujaven junts i es fonien a les plantes de Déu. Aquesta barreja d’olors va despertar l’olfacte crític d’Hilari Raguer, nascut a Madrid i que en acabar la Guerra Civil encara no havia fet els 8 anys.

Eren temps de personatges com José Artero, canonge de Salamanca i membre destacat del Servicio Militar de Recuperación de Locales Eclesiásticos y Objetos del Culto franquista, qui després de l’entrada de l’exèrcit colpista a Tarragona va procedir a l’aspersió d’aigua beneïda per retornar el caràcter sagrat a la catedral. Segons el Diario Español de Tarragona, «hizo una plática de hondo sentimiento español»: «¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra!». Seixanta anys després, Raguer recollí aquesta perla a La pólvora y el incienso. I és que una de les grans virtuts del també monjo benedictí, traspassat l’1 d’octubre d’aquest any, és que el fet de militar activament en una confessió no va posar mai sordina al seu sentit crític.

Les seves obres van desconstruir el mite del martiri de l’Església durant la Guerra Civil. En això era deixeble historiogràfic de Josep Benet, a qui va substituir en uns cursos d’història per a capellans al Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona. Benet li digué quan Raguer prengué el relleu: «Si els pots fer entendre que les coses no van ser simples, ja hauràs fet prou». Sense negar la persecució que es va desfermar a la rereguarda, Raguer va fer èmfasi en els intents de la legalitat republicana, i singularment de Negrín, per restablir el culte. En les seves obres va subratllar les terceres vies, tant minoritàries com impossibles en aquella Espanya dividida en dos bàndols. Va declarar reiterades vegades que l’Església havia de demanar perdó pel seu paper a la contesa.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.