Ernest Lluch deia que tenia tres «economistes preferits»: Piero Sraffa, Paolo Sylos Labini i Albert O. Hirschman. Quan sèiem costat per costat en el congrés dels diputats em contà anècdotes de Sraffa (que, poca broma, fou amic íntim de Keynes, Gramsci i Wittgenstein). La que li feia més gràcia, i descrivia amb tota mena de detalls, era una visita que la periodista italiana Maria Antonietta Macciocchi, aleshores en plena febrada maoista, havia fet al gran economista a Cambridge l’any 1973. En el Torí de 1917, Sraffa havia estat company de Gramsci i quan aquest fou empresonat per Mussolini fou el seu enllaç amb el centre exterior del PCI; una relació complexa i convulsa.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

Amb fama de tabalot, Macciocchi furgava Sraffa per obtenir detalls d’aquelles eventuals discordances. «Francament, un “testimoni”, després de tants anys de silenci, no crec que sigui realitzable!» deia l’economista, ja ancià (que afegia, fent-se l’orni, que amb Gramsci «parlaven poc de política»). L’Ernest em deia que Sraffa, malgrat la seva timidesa, havia passejat la periodista tot un dia sencer, i no sols en sentit figurat: li féu regirar tot el seu petit apartament del Trinity College, que vessava de llibres, carpetes i papers, i arribà a fer-la reptar sota el seu catre monacal, a la recerca d’alguna carta perduda de Gramsci, que naturalment no trobà.

Em sembla que Lluch, que féu molt per donar a conèixer Sraffa i Sylos Labini entre nosaltres, no arribà a tractar-los personalment. De Hirshman fou amic: l’admirava, el tractà a Harvard i a Princeton i el convidà, l’estiu de 1992, a la Menéndez y Pelayo, quan n’era rector. La vida de Hirschman ha estat minuciosament escrutada per Jeremy Aldeman en una bona biografia (Worldly Philosopher: The Odyssey of Albert O. Hirschman), traduïda al castellà com El idealista pragmático. Fernando Henrique Cardoso, amic de Hirschman, el descrivia com un «optimista escèptic». Són dues definicions que poden aplicar-se perfectament a Lluch. Hi ha altres trets en comú: ambdós eren més estudiosos de la vida social i de la història de les idees que estrictament economistes, combinaven l’erudició amb un ventall calidoscòpic d’interessos, i compartien una curiositat irrefrenable pels detalls significatius.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.