Hi ha llibres amb trajectòries estranyes. Aquest seria el cas del recentment recuperat El Mediterrani català (1931-1939) (Aledis, 2022). Després de passar un quart de segle en un calaix, l’historiador Arnau González Vilalta ha estat el curador de l’inèdit per a l’edició feta amb l’ajut econòmic de la Fundació Mary-Dorsey. Originàriament, el llibre havia de ser el volum novè dels dotze que conformaven la història dels països catalans impulsada entre 1995 i 1999 –posteriorment, encara se n’hi afegirien dos més– per a Enciclopèdia Catalana i dirigida per Borja de Riquer.

Encarregat a Enric Ucelay-Da Cal, el llibre va prendre aviat vida pròpia en afegir-hi tres codirectors més –Àngel Duarte, Susanna Tavera i David Martínez Fiol–, en incorporar petits textos de diferents especialistes, en estendre’s fins més enllà de les 700 pàgines i en incorporar una mirada i una interpretació noves i suggeridores, però allunyades del to general del conjunt enciclopèdic. Com reconeixia el principal responsable de l’obra, «vam fer un esforç per a entendre la rellevància global de l’espai, diguem-ne geopolític, del Mediterrani català on el rerefons del pes urbà, portuari i polític, imposava l’ús de la llengua catalana amb el pertinent joc d’identificacions i identitats construïdes». Tot plegat, va fer que els editors s’estimessin més aparcar el volum i encarregar-ne un de bell nou –salvant alguns dels petits textos ja fets–, coordinat en aquest cas per Hilari Raguer.

Curiosament, aquella operació editorial va ser un dels darrers intents d’endegar una història nacional omnicomprensiva i amb diferents volums i autories. Des d’aleshores, els llibres sobre tota (?) la història de Catalunya han quedat reduïts a casos singulars deguts o bé a firmes de prestigi capaces de generar vendes, com Josep Fontana i La formació d’una identitat (Eumo, 2014), o bé a l’adaptació de models d’èxit estrangers, com Història mundial de Catalunya, dirigida pel ja mencionat Borja De Riquer (Edicions 62, 2018), o bé l’aposta per formats a partir d’efemèrides, com Dies que han fet Catalunya, col·lecció coordinada per Agustí Alcoberro (Rosa dels Vents, 2021).