Ningú diria que enguany és el centenari de la mort de Felip Pedrell (Tortosa, 1841 - Barcelona, 1922), l’iniciador de la moderna musicologia hispana, estudiós i editor de la magna obra del polifonista del Renaixement, Tomás Luis de Victoria, i mestre de figures com Isaac Albéniz, Enric Granados, Manuel de Falla o Robert Gerhard. Tampoc no hauria dit ningú que l’any passat feia 150 anys del naixement d’Amadeu Vives (Collbató, 1871 - Madrid, 1932), autor de sarsueles com Doña Francisquita o Bohemios, però també de la cançó L’emigrant sobre un poema de Jacint Verdaguer, i un dels fundadors de l’Orfeó Català.

Ningú ho diria perquè el Departament de Cultura no ha tingut a bé incloure’ls en el seu calendari de commemoracions, un calendari d’una migradesa musical esparverant, que no fa altra cosa que reflectir l’analfabetisme i la desídia oficial que pesa com una llosa sobre el patrimoni musical català. La fi que va fer la casa tortosina on va néixer Pedrell i el destí de les seves despulles són una punyent metàfora de com es tracten música i músics en un país que sempre es vanta de la seva cultura, la qual, tanmateix, rarament inclou la musical.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Anem, però a la història de Pedrell, d’aquest gegant de la música. Va tenir la sort de viatjar per Europa entrant en contacte amb què s’hi coïa (va ser un dels introductors de la música de Richard Wagner a Catalunya), i també va descobrir la història musical del segle XVI, cosa que el portaria a estudiar a Victoria i la tradició renaixentista que va abocar al barroc. L’edició que va fer de tota l’obra de Victoria va ser publicada a Alemanya. També va ser un pioner en l’estudi de la música tradicional i folklòrica. Com a compositor va estrenar amb èxit diverses òperes al Liceu, com Els Pirineus. Al seu catàleg també hi ha música de cambra. I va plasmar els seus ideals estètics en el volum Por nuestra música, una crida a modernitzar els gustos musicals de la societat tancada del seu temps.

Home d’ideals polítics federalistes, va viure uns anys a Madrid on exercia el mestratge, la recerca i la composició, fins que va tornar a Barcelona. El seu drama va ser que a Madrid era considerat un catalanista perillós i a Catalunya, un espanyolista. I ara, la metàfora de què parlava abans. L’Ajuntament de Tortosa havia comprat la casa on va néixer Pedrell, oficialment per a fer-hi un museu, però a causa del seu estat molt malmès tenia previst enderrocar-la. No va fer falta. Un matí de març del 2011 la casa es va ensorrar. I pel que fa a les seves despulles mortals, van ser extretes del nínxol familiar del cementiri barceloní de Sant Gervasi per causa d’impagament i dipositades en una fossa comuna.