No n’hi havia cap dubte: aquell ministre d’Afers Estrangers europeu amb el qual conversava durant una tarda-nit de novembre del 2017 estava seduït, fins i tot diria que fascinat, per Serguéi Lavrov, el cap de la diplomàcia de Rússia i homòleg seu a Moscou.

Malgrat que, sobre el paper, el seu país havia aprovat, en els anys previs, paquets de sancions contra la Federació Russa, a més a més de formar part d’una aliança política, la Unió Europea, que denunciava constantment maniobres de desestabilització contra els seus Estats membres planejades des de Moscou, les paraules d’aquell exdirigent –el nom del qual s’ha de mantenir en secret per tractar-se d’una conversa privada– transpiraven orgull i satisfacció per haver establert, durant el seu mandat recentment acabat, una suposada relació de confiança amb la persona que gestionava la política exterior del Kremlin.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

«Rússia i al-Assad entraran a Alep, ho vulguis o no», em deia aquest exresponsable polític d’un país europeu, comentant els últims esdeveniments a la guerra de Síria, poc abans que participéssim tots dos en un panel de debat.

Era un moment de màxima tensió al país àrab, amb l’aviació russa bombardejant sense treva la segona ciutat siriana per permetre al seu aliat, el règim de Damasc, recuperar el control dels barris en mans dels rebels. Quan li vaig parlar de les atrocitats comeses per les forces governamentals sirianes amb la connivència de Moscou, aquest ex-alt càrrec em va respondre amb una elusió en to de condescendència: «No et preocupis; a Rússia no li interessa al-Assad; està disposada a prescindir-ne». Mantenint un to didàctic i paternalista, propi d’una persona que considera que el seu interlocutor sap menys o està pitjor informat, l’exministre en qüestió va acabar la seva explicació amb una frase lapidària, a la qual va donar tractament de notícia exclusiva: «Lavrov m’ho ha dit!», va exclamar, un punt agitat.

PUBLICITAT
Correos Market

Fill d’un armeni i una russa de Geòrgia, demostrava a l’escola una gran inclinació per les ciències i, sobretot, la física.

Han passat quatre anys de la batalla d’Alep. Baixar al-Assad es manté en el poder a Damasc sense que hi hagi constància de cap moviment del Kremlin, passat, recent o futur, per reemplaçar-lo. Més aviat el contrari. El vincle de la seva dinastia amb Moscou sembla cada dia més fort, i fins i tot els seus fills estiuegen a Crimea, a un antic campament soviètic rejovenit després de l’annexió russa de la península.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.