Inés Arrimadas (Jerez de la Frontera, 1981) és la protagonista d’un fet insòlit: en cinc anys, i només un després d’entrar en política, del 2012 al 2017, va passar de ser escollida diputada per primera vegada a guanyar les eleccions a Catalunya, el primer cop que una dona ho aconseguia i el primer també que un partit que se situava fora de l’espai catalanista es convertia en la primera força al Parlament.

Després del cel, però, es pot caure a l’infern. I el partit d’Arrimadas, Ciutadans (Cs), ha caigut en menys de dos anys des de la glòria d’estar al capdamunt de totes les enquestes a haver de començar una travessa del desert amb només 10 diputats al Congrés, una etapa que li tocarà encapçalar a Arrimadas.

Tenaç, meticulosa, perfeccionista, treballadora, llesta, carismàtica, ferma, tímida, insegura. Tots aquests adjectius se li han adjudicat, alguns, com els tres últims, admesos per ella mateixa. De petita volia ser arqueòloga, és fan de Joc de trons i seguidora de Led Zeppelin i Extremoduro, el grup que acaba d’anunciar la seva retirada, i parla quatre idiomes, entre ells un bon català que va començar a estudiar a Jerez abans d’instal·lar-se a Barcelona, on els seus pares havien viscut als anys 60 del segle passat, ell treballant com a policia científic i advocat.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas
Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.