Els informes que publico en aquestes pàgines van ser una comanda de l’Honorable Conseller Santi Vila, l’hivern de 2017. Van ser enviats el mes de maig del mateix any per tal que fossin considerats pel Conseller.

Santi Vila va passar al cap de poc temps a un altre departament de la Generalitat de Catalunya, i els Informes no van rebre cap resposta dels responsables permanents de la seva antiga Conselleria, malgrat que el Conseller els va deixar al seu departament en qualitat de documents pendents de resposta.

Havent estat anomenat un nou Conseller de Cultura, l’Honorable Sr. Lluís Puig, home estretament vinculat a la cultura popular, els Informes tampoc no van rebre cap resposta de la Conselleria, malgrat la meva sol·licitud d’una entrevista.

Va succeir el mateix amb la seva successora al davant de la Conselleria de Cultura, l’Honorable Sra. Laura Borràs, també malgrat una sol·licitud al respecte.

La mateixa cosa va succeir amb la seva successora, l’Honorable Sra. Mariàngela Vilallonga, amb la qual vaig tenir una trobada ocasional, el setembre de 2019, ocasió en què li vaig demanar que consultés aquest document i em cités al seu despatx, si esqueia.

L’autor de l’Informe encara no s’ha posat en contacte amb l’actual Consellera del ram.

Havent rebut un silenci total quant al contingut d’aquests informes per part de quatre Consellers diferents els últims quatre anys, els publico en aquesta revista amb la intenció que, un dia o altre, els responsables de la cultura ­–també de l’educació— del país vegin si cal prendre’ls en consideració.

 

I. INFORME SOBRE LA DIFUSIÓ DE LA LITERATURA CLÀSSICA AL CONJUNT DEL TERRITORI DE CATALUNYA

Preàmbul

Els plans d’estudi dels dos nivells fonamentals d’educació a Catalunya, ESO i Batxillerat, no contemplen en general l’ensenyament de la literatura universal. Només en uns quants centres, habitualment privats, s’imparteix aquesta assignatura i es presenta, ni que sigui per sobre, el gros de la tradició literària d’Europa als escolars.

Afegim-hi que ni tan sols la literatura castellana i catalana tenen un espai adequat a les escoles, atès que aquestes matèries es troben englobades en les assignatures de «Llengua i Literatura Catalana/Castellana». Com que avui dia resulta tan important, i tan difícil alhora, ensenyar ortografia i gramàtica als escolars, la major part del temps i del temari d’aquestes assignatures està dedicat a la llengua respectiva, i escassament a la literatura. Pel que fa al català, a més a més, no sempre han estat adequats els llibres de lectura obligatòria; més aviat no ho han estat gairebé mai. Temps enrere, i encara recentment –vegeu les propostes de lectures, comentades, publicades a la col·lecció L’Esparver– es cometia la insensatesa de fer llegir als nois i noies de batxillerat el llibre més difícil de Josep Carner, Els fruits saborosos, amb la qual cosa es pot assegurar que aquests escolars no tendiran potser mai més a llegir literatura «clàssica» catalana. El mateix es pot dir si hom fa llegir als joves Tirant lo Blanc, que és un llibre importantíssim, però que està escrit en una llengua del segle XV poc accessible als que es troben en edat escolar. I així ha passat amb moltes lectures, que rarament han estat triades amb un coneixement com cal del que pot interessar i el que poden entendre persones als anys joves.

El redactor d’aquest informe va tenir, fa cosa de tres anys, una llarga entrevista amb la llavors consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i li va suggerir que tant de les tres hores de català com de les tres de castellà, se’n tragués una, per tal com es pogués crear una nova assignatura, de dues hores, dedicada a la «Literatura Universal», amb tota la dosi de literatura catalana que resultés pertinent. La proposta no va prosperar, i continua sent un fet que els joves de Catalunya no assoleixen cap base ni cap informació suficient, a les escoles, per tenir, més endavant, una clara tendència a la lectura.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

No cal insistir en el mal que han fet, igualment, les noves tecnologies, que han abduït els escolars en el món d’unes tècniques dispersores, molt entretingudes però que dissuadeixen, en general, de dedicar-se lentament a la lectura d’un llibre, per molt adequat que fos a cada edat.

 

Proposta

La proposta que segueix estudia la possibilitat que es creï un programa d’extensió del món literari d’Occident —des de la Ilíada o l’Odissea, fins als nostres dies, passant per totes les grans literatures d’Europa, inclosa la catalana— a base d’unes sèries de xerrades-conferències que es farien o bé als centres escolars —¿potser solament als centres de Batxillerat?—, a càrrec de conferenciants triats expressament.

De la mateixa manera que en l’Informe dedicat a la música parlarem de l’ús de biblioteques públiques, de centres de cultura o d’altres instal·lacions municipals, en aquest cas potser caldria centrar-se en els llocs d’ensenyament, ells mateixos, per tal com no es poden barrejar, en el cas de la literatura, públics adults i públics escolars.

La idea és que una sèrie d’equips formats per professors qualificats, joves i en situació precària a les universitats, recorreguessin el territori català —pensem preferentment en les capitals comarcals i municipis grans, amb Instituts de Batxillerat— impartint una sessió al mes —potser cada quinze dies—, que hauria de ser enormement didàctica, llaminera, divulgativa, molt estratègica, per informar els nois i noies del valor d’un text determinat, segons una llista que només es podrà confegir amb l’assistència d’un equip de professionals que sàpiguen quines coses poden interessar avui als nois i noies joves.

No hi ha cap problema a trobar textos que els puguin interessar, més encara si unes quantes imatges d’una pel·lícula determinada poden animar els assistents a tenir interès per una lectura concreta. Només a l’atzar, se’ns acut que una explicació de la Ilíada, amb imatges de la pel·lícula Troia, pot resultar apassionant si es presenta com cal. O, per posar un altre exemple, Moby Dick, de Melville, L’illa del tresor, de Stevenson, Bartleby, l’escrivent, de Melville, La transformació, de Kafka, o un conte ben triat d’Edgar Allan Poe. Són lectures que haurien agradat als nostres escolars, però de les quals, habitualment, no els ha parlat ningú.

 

Procediment

Com hem dit, un grup de bons professionals de la literatura, ensenyants o no, establirien una mena de cànon de lectures fonamentals i adequades —que podrien ser parcials, com, per exemple, el capítol de Maese Pedro, del Quijote, o el de la cueva de Montesinos, o el del «cap parlant» a l’episodi de Barcelona— entre la Grècia clàssica i els nostres dies, i aquesta seria sotmesa a la consideració d’un equip de «conferenciants» i professors, perquè preparessin en detall una xerrada sobre cada llibre en qüestió, amb vista al bon èxit de cada una de les sessions. Aquestes xerrades tindrien totes el mateix format: a) breu exposició del temps històricocultural en què es va escriure el llibre; b) breu exposició de la vida de l’escriptor que fa al cas; c) explicació amena del llibre, amb l’ajut, sempre que sigui possible, d’imatges fixes o dinàmiques.

Un programa d’aquestes característiques permetria donar una mica de sentit a la bona preparació de molts professors universitaris de la categoria d’«associats», que viuen en l’endurança, amb sous que oscil·len entre els tres-cents i sis-cents euros mensuals. Ho farien molt a gust, i arrodonirien, si es pot dir així, aquests ingressos de debò migrats.

Una comissió creada ad hoc «examinaria» la capacitat didàctica de tots els professors de literatura que volguessin participar en aquest programa —de cada una de les branques respectives: català, castellà, francès, anglès, alemany, rus, etcètera— i concediria les patents corresponents per formar part de l’equip de conferenciants.

Com en el cas de la difusió de la música, aquests conferenciants haurien de preparar solament una lliçó, i la repetirien arreu de Catalunya, en tots els centres que establís la Conselleria. De la mateixa manera que en el cas de la música pressuposàvem la participació dels Conservatoris de Catalunya, en aquest cas pressuposem un contacte imprescindible entre la conselleria de Cultura, la conselleria d’Educació i les universitats, perquè el nostre parer és que l’equip de conferenciants hauria d’estar format, sobretot, pels ja esmentats professors associats de les universitats del país.

 

Pressupost

El pressupost per desplegar aquest programa és similar al que correspon al programa d’extensió de la música. Cada conferenciant cobraria 200 euros per sessió, a diferència del programa dedicat a la música, atès que seria l’encarregat d’omplir tota la sessió, d’entre 30 i 45 minuts. En aquest cas no hi hauria més despeses, llevat de les que es comenten més avall.

Això eleva, de mitjana, el pressupost per als conferenciants d’aquest programa a 30 (llocs de la sessió, aproximadament) x 200 euros (pel conferenciant, per cada sessió) x 8 sessions anuals (d’octubre a maig) = 48.000 euros, quantitat verament assumible.

No comptem les despeses que es poguessin generar per l’ús d’un local perquè entenem que es tractaria sempre de locals públics, d’ensenyament o municipals, que les haurien de cedir gratuïtament.

La quantitat total podria ser assumida a mitges per: a) els Ajuntaments de cada lloc, que, a més cedirien gratuïtament un espai municipal; b) la conselleria de Cultura, i c) la conselleria d’Ensenyament. No cal pensar en la possibilitat que les universitats col·laborin en aquest programa.

PUBLICITAT
Fabriquem oportunitats per al teu futur. Zona Franca de Barcelona.

Els conferenciants no serien pagats, doncs, generosament, però s’ha de tenir present que repetirien la mateixa «lliçó» unes 30 vegades —hem suposat— cada any, de la qual cosa es deriva que s’emportarien uns 6.000 euros cada curs acadèmic, quantitat prou important si tenim en compte que es tractaria de professors empleats amb un sou molt baix en una universitat catalana.

En el cas que la conselleria de Cultura decidís activar aquest programa, caldria reunir un equip de quatre o cinc especialistes en les diverses literatures nacionals per proposar una llista de lectures adequades a la finalitat que proposem: introduir els nois i noies de batxillerat de Catalunya en la literatura del nostre context europeu, i convertir la lectura en un hàbit per a persones que, altrament, abandonaran la lectura, si és que mai l’han arribat a practicar a les escoles.

 

II. INFORME SOBRE LA DIFUSIÓ DE LA MÚSICA CLÀSSICA AL CONJUNT DEL TERRITORI DE CATALUNYA

Preàmbul

El fet que els centres d’ensenyament de Catalunya disposin de pocs professors de música, això sumat al fet que aquesta disciplina no forma part del currículum obligatori dels dos nivells bàsics d’ensenyament, ESO i Batxillerat, ha estat la causa que la majoria dels joves del nostre país, fins i tot dels adults menors de quaranta anys, no coneguin aquesta dimensió del llegat culte del continent, o del nostre país mateix.

A més, les noves formes de música popular, lligades a les tradicions contemporànies del rock, el pop, el jazz, la música electrònica i d’altres formes d’expressió musical, han estat igualment la causa que la majoria de les persones joves escoltin aquestes músiques —tan divulgades arreu pels mitjans de comunicació i a les xarxes socials— i gairebé mai, i no solament per falta de formació, la tradició clàssica de la música europea.

No sembla, de moment, que l’ensenyament de la música clàssica pugui entrar a formar part dels plans d’ensenyament de les nostres escoles. Per això es presenta aquest informe com a proposta per cobrir un buit en la formació estètica i espiritual de la gent jove del país, en benefici d’ells mateixos i de la qualitat de la vida cívica, àdhuc política, de Catalunya.

 

Proposta

A Catalunya hi ha una quantitat significativa de conservatoris de música, que preparen professionalment una quantitat també significativa de joves en l’art de la música, en totes les seves varietats, inclosa la música clàssica.

Molts d’aquests joves tenen un futur incert, en la mesura que, com s’ha dit al preàmbul, no s’ensenya aquesta matèria a gaires centres d’ensenyament, i el país tampoc no disposa de prou orquestres de cambra, simfòniques o filharmòniques, per donar sortida professional a tots els nois i noies preparats als conservatoris. Uns quants succeeixen els seus professors als conservatoris de música, d’altres donen classes particulars a persones que desitgen aprendre un instrument, i d’altres acaben ensenyant, en una escola, alguna matèria no directament, o gens ni mica, relacionada amb la música, a causa del defecte en els plans d’estudi que ja hem esmentat.

El pla que proposem és que els estudiants d’últim o últims cursos dels conservatoris de Catalunya constitueixin uns grups de cambra —això per raons econòmiques; no contemplem la possibilitat que es fundin noves orquestres, encara que és un fet, per exemple, que Alemanya en té una a cada població de més de 50.000 habitants— que es desplacin regularment pel territori, oferint concerts alhora oberts a la ciutadania, i d’obligada assistència per als joves en edat escolar.

Aquests concerts haurien d’anar precedits d’una breu explicació, a càrrec de professors graduats en musicologia o història de l’art, o disciplines semblants, per emmarcar la música que després s’escoltarà en la història de la cultura corresponent a cada peça triada. Fóra bo que després, al cap d’uns dies, aquests alumnes retessin compte de la seva experiència en una redacció breu, al si de les institucions pedagògiques.

Les peces que han estat triades comporten, com s’ha dit, l’actuació de molts pocs instrumentistes: hi hauria peces per a piano sol —que només es podrien fer als centres on es disposa d’un piano en bon estat—, per a violí i piano, per a violoncel i piano, per a piano i veu, per a trio i quartet de cordes, etcètera. (Vegeu l’últim apartat d’aquest informe.)

No s’hauria de tractar de peces de difícil audició, sinó senzilles, totes elles corresponents al període més fructífer de la música clàssica, i més delectable, és a dir, entre Bach, posem per cas, i el primer Schönberg. En especial, serien aconsellables obres de Bach, Vivaldi, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann, potser Mahler, Richard Strauss, i no gaire més amunt en la història de la música europea. Lògicament, la música catalana hi tindria el seu paper, des del pare Antoni Soler (segle XVIII) fins a Eduard Toldrà, Frederic Mompou o Xavier Montsalvatge, per exemple.

Les explicacions prèvies no haurien de superar els 10 minuts; els concerts no haurien d’excedir els 45 minuts de durada.

 

Procediment

Per a fer realitat aquesta proposta, la conselleria de Cultura hauria d’entrar en contacte amb: a) Els conservatoris de música del país, que s’encarregarien de suggerir el nom dels músics joves que podrien participar en aquest programa de difusió de la música clàssica; b) La conselleria d’Educació, per tal que fes una selecció dels professors de música —tots, si és possible, del món de l’ensenyament públic— que podrien impartir les breus explicacions que antecedirien cada un dels concerts, i entrés en contacte amb les escoles per assegurar-ne llur participació activa; c) els Ajuntaments de les capitals comarcals —o d’altres poblacions amb Instituts d’Ensenyament Secundari Obligatori i/o Batxillerat—, que haurien de posar a disposició de la conselleria un local adequat per a les sessions que s’hi hauran de desenvolupar. Fóra millor que aquests locals fossin públics —no descartem que es facin servir pavellons esportius o centres de cultura, biblioteques públiques, etc.— per tal com els ciutadans se sentin atrets a assistir als concerts: així es barrejarien diverses generacions de ciutadans, cosa que sempre fa més profitosa una activitat educativa, en benefici dels joves i dels grans.

PUBLICITAT
Correos Market

La tria de persones involucrades en aquests concerts —oradors didàctics, i músics instrumentistes— correria a càrrec d’unes comissions que podria fixar el centre educatiu, ell mateix, o la conselleria d’Educació, si escau, a través de persones preparades per jutjar l’eloqüència d’un orador i la qualitat de les interpretacions.

Un cop constituïts aquests equips, s’hauria de fer un calendari adequat a la disponibilitat de tots els involucrats en el programa —Ajuntaments, centres d’educació, oradors i músics—, de manera que aquests concerts tinguessin una certa regularitat —posem per cas un cada mes, entre octubre i maig; no més—. Així mateix, correspondria a una persona delegada per la conselleria de Cultura, potser a un equip de dos o tres, confegir els programes musicals que es faran any rere any, d’acord amb la disponibilitat dels instrumentistes que els Conservatoris elevarien, com a proposta, a la conselleria de Cultura.

Per coordinar totes les instàncies previstes en aquest programa caldria que la conselleria de Cultura creés un mínim secretariat ad hoc, o delegués aquesta feina de coordinació a persones que ja formen part de la plantilla d’empleats de la conselleria.

 

Pressupost

Aquests concerts serien gratuïts per a tothom, escolars i ciutadania.

El pressupost de cada concert variaria d’acord amb el número dels instrumentistes, que, com s’ha dit, no passarien gairebé mai de cinc o sis.

L’orador percebria 100 euros per la seva introducció a cada concert.

Els instrumentistes percebrien cada un 200 euros. Això eleva, de mitjana, el pressupost per als músics, a uns quatre o cinc-cents euros; als quals cal sumar els 100 euros dedicats al professor-comentador. No comptem les despeses que es poguessin generar per l’ús d’un local, perquè entenem que es tractaria sempre de locals públics, d’ensenyament o municipals, que haurien de ser cedits gratuïtament.

La quantitat total podria ser assumida a mitges per: a) els Ajuntaments de cada lloc, que, a més cedirien gratuïtament un espai municipal, i b) la conselleria de Cultura.

Si elevem a unes trenta o quaranta les poblacions de Catalunya que podrien participar en aquest programa –en especial les capitals de comarca– i si es fessin, entre octubre i maig, vuit concerts cada any, el resultat seria d’aproximadament 190.000 euros cada any, a repartir entre dos aportadors.

Els músics i els comentadors no serien pagats, doncs, generosament, però s’ha de tenir present que repetirien el mateix concert i la mateixa xerrada unes 30 vegades cada any —hem suposat—, de la qual cosa es desprèn que els músics guanyarien uns 6.000 euros i els comentadors uns 3.000 euros cada curs acadèmic, quantitat prou important si tenim en compte que es tractaria de professors ja empleats, o d’instrumentistes joves, encara alumnes en un conservatori.

 

Exemple

A tall d’exemple, afegim a continuació una sèrie de programacions de música clàssica, preparades per indicació meva al Sr. Gonzalo Villegas, graduat en Musicologia, que podrien presentar-se a l’audiència en qüestió. Gairebé tots són pertinents segons les nostres previsions de durada dels actes. Convindrà perfilar-los i adequar-los tant pel que fa a l’extensió (45 minuts) com a la disponibilitat dels instrumentistes i cantants. Observeu la presència adequada de música clàssica catalana en uns quants dels programes. Tots els programes són només indicatius.

 

PROGRAMA 1. Violoncel i piano

  1. Schubert – Sonata per Arpeggione (24’)
  2. Brahms – Sonata per violoncel núm.1, op.38, 1r mov. (15’)
  3. Schumann – Adagio i Allegro, op. 70 (5:30’ – 5:15’)

 

PROGRAMA 2. Piano sol

  1. A. Mozart – Adagio en si menor K540 (14’)
  2. L. van Beethoven – Sonata Lebewohl, 1r mov. (7’)
  3. Schubert – Moments musicaux D 780 núm. 3 (2’)
  4. Schubert – Sonata en Si bemoll major D 960, 1er mov. (15’)
  5. Chopin – Nocturn pòstum núm.20 en do # menor (4:30’)
  6. Chopin – Nocturn, op.9, núm.2 (4:30’)

 

PROGRAMA 3. Violí i piano

  1. Mozart – Sonata en La major K 526 (6:15’ – 10:30’ – 7:20’)
  2. L. van Beethoven – Sonata Primavera (1r mov, 10:40’)
  3. Kreisler – Preludi i allegro (a l’estil Pugnani) (6’)
  4. Wianiawski – Scherzo Tarantelle op. 16 (5’)
  5. Wieniawski – Polonaise brillante en Re Major (5’)
  6. Toldrà – De “Sis sonets”: Sonetí de la rosada (4:40), Oració al maig (4:20’)

 

PROGRAMA 4. Veu (baríton) i piano

  1. Schubert – Ständchen (4’)
  2. Schubert – An die Musik (3’)
  3. Schubert – Der Neugierige (4:30’)
  4. Schubert – Gute Nacht (6’)
  5. Schubert – Heidenröslein (2’)
  6. Schubert – Liebesbotschaft (3’)
  7. Schubert – Die Forelle (2’)
  8. Schubert – Frühlingssehnsucht (3:30)
  9. Schubert – Im Frühling (5’)
  10. Schubert – Der Tod und das Mädchen (2:30)
  11. Schubert – Fischerweise (3:30)
  12. Schubert – Auf dem Wasser zu singen (3:30)
  13. Schubert – An Silvia (3’)
  14. Schubert – Sei mir gegrüsst (4’)
  15. Schubert – Du bist die Ruh (4:30)

 

PROGRAMA 5. Quartet de corda

  1. S. Bach – “Air” en Sol (de la Suite No.3) (5’)
  2. A. Mozart – Quartet en re menor K421/417b (12’ – 7:30’ – 4’ – 10:30’)
  3. Schubert – Quartet núm.15, 1r mov. (14’)
  4. Smetana – Quartet núm.1, 1r mov. (8’)

 

PROGRAMA 6. Piano sol

  1. P. E. Bach – Rondo Espressivo, de la Sonata en si minor (4:40’)
  2. Haydn – Sonata en Re Major, Hob XVI:37 (10’)
  3. A. Mozart – Sonata núm.8 en la menor, K310, 1r mov. (8’)
  4. Chopin – Fantasia impromtu, op.66 (6’)
  5. Rachmaninoff – Preludi en Do # major, op.3, núm. 2 (4:30’)
  6. Guastavino – Sonatina (3:30’ – 3’ – 2:15’)
  7. Ginastera – Danzas argentinas (8‘)
  8. Ginastera – Rondo sobre temas infantiles (3:30’)

 

PROGRAMA 7. Piano sol

  1. S. Bach – Preludi VIII en mi b menor (Clavecí ben temperat, volum 1) (4:20’)
  2. Haydn – Sonata en Fa major Hob XVI/23 (5’ – 6’ – 3’)
  3. Mozart – Sonata K333, 1r mov. (7:30’)
  4. Schumann – Waldszenen, selecció (10’)
  5. Mompou – Impressions íntimes: I, II, III, IV i Gitano (5:30’ – 3’)
  6. Rachmaninoff – Estudi op.23, núm.2 (3:30’)
  7. Guastavino – Tierra linda (4’)
  8. Guastavino – Bailecito (3’)

 

PROGRAMA 8. Piano i violoncel

  1. S. Bach – Sonata per violoncel en Sol Major, BWV1029 (12’)
  2. L. van Beethoven – Sonata op.5, núm.1 (17’ – 6’)
  3. Mendelssohn – Sonata per violoncel núm.2 en Re major, 1r mov. i 4t mov. (7:30’ – 6:30’)
  4. Chopin – Polonaise Brilliante do Major, op.3 (9:40)

 

PROGRAMA 9. Trio piano, violí i violoncel  

  1. Haydn – Trio Hob XV/25 (15’)
  2. L·L van Beethoven – Trio Archiduke op.97 (15’)
  3. Mendelssohn – Piano trio 1, op.49, 1r mov. (9’)

 

PROGRAMA 10. Veu (soprano) i piano

  1. Toldrà – Menta, farigola, ruda i romaní (1:30’)
  2. Toldrà – A l’ombra del lledoner (4:30’)
  3. Toldrà – Cançó incerta (3:30’)
  4. Toldrà – Maig (4’)
  5. Grieg – Solveig’s song (Peer Gynt) (5’)
  6. Brahms – Wie bist du meine Königin (4’)
  7. Brahms – Von ewiger Liebe (4’)
  8. Brahms – In der Fremde (2’)
  9. Brahms – Waldeseinsamkeit (3’)
  10. Brahms – O Tod, wie bitter bist du! (4’)
  11. Brahms – Ständchen (2’)
  12. R. Strauss – Cäcilie (op.27, no. 2) (3’)
  13. Strauss – Morgen (op.27 no.4) (4’)
  14. L. van Beethoven – Adelaide (6’)
  15. Schumann – Ich grolle nicht (2’)
  16. Schumann – Wenn ich in deine Augen seh (1:30’)

 

 

PROGRAMA 11. Piano sol

  1. A. Mozart – Sonata K331, Alla Turca, (14:20’ – 5:30’ – 4’)
  2. L. van Beethoven – Sonata Waldstein, 1r mov. (11’)
  3. Schubert – 4 Impromptus D 935, No. 2 (6’)
  4. Schubert – 4 Impromptus D 899, No.3 (6:30’)
  5. Albéniz – Iberia: Triana (6’), El puerto (4’), Corpus Christi en Sevilla (9’)
  6. Granados – El Pelele (5’)

 

PROGRAMA 12. Trio piano, violí i violoncel

  1. Schubert – Trio núm.2 mi bemol D929 (12’ – 9’)
  2. L. van Beethoven – “Geister Trio” (10:30’ – 8:30’ – 8’)
  3. Brahms – Piano trio núm.1, op.8 (15’)

 

PROGRAMA 13. Quartet de corda

  1. Haydn – Quartet op.33, núm.2 (Hob III:38), 1r i 4t mov. (5:30’ – 3:30’)
  2. Mozart – Quartet Do major K465, 1r i 4t mov. (14’ – 10:30’)
  3. Schubert – Quartet núm.13, D804, “Rosamunda”, 1r mov. (9:30’)
  4. L. van Beethoven – Cavatina, del Quartet núm.13, op.130 (6’)
  5. L. Janacek – Quartet núm.1, Kreutzer Sonata, 1r i 2n mov. (9’)