Enguany, coincidint amb el centenari de la publicació d’España invertebrada, s’han deixat sentir veus benèvolament crítiques amb aquest opuscle de José Ortega y Gasset, amb l’argument que ha envellit malament, i anàlisis amb molta més càrrega de profunditat contra una obra que sovint s’havia presentat com un referent de l’Espanya democràtica. Una de les lectures més valentes l’ha fet José Maria Ridao, un diplomàtic i assagista que des de la publicació del seu llibre Contra la historia, ara fa vint-i-dos anys, ha recuperat la memòria dels heterodoxos espanyols, expulsats de la nostra història canònica.

Ridao, des d’aquesta òptica, constata que España invertebrada ha començat a ser percebuda com allò que mai no havia deixat de ser durant els cent anys en què polítics, periodistes i intel·lectuals l’havien citat potser sense haver-la llegit: «No és que hagi envellit malament, sinó que els seus tenebrosos pressupostos ideològics han estat frívolament convalidats a força d’apuntalar la imatge d’un Ortega liberal del qual no existeix ni rastre en aquest llibre, com en tants altres dels seus» («Del mal envejecer». El Periódico de España, 19-5-2022).

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Tanmateix, Ridao va encara més enllà en aquesta lectura crítica i situa l’obra als antípodes del seu pretès liberalisme i en sintonia amb els perillosos viaranys de la «teoria de les elits» d’aquella època. Ortega resumeix al final del llibre la teràpia que proposa per a vertebrar Espanya: l’«imperatiu de selecció» com a instrument de «purificació i millorament ètnic» –«no n’hi ha prou amb millores polítiques»– que produeixi l’«afinament de la raça». L’obra d’Ortega, per tant, ens acosta més a una idea il·liberal d’Espanya que no pas al seu caràcter invertebrat.

Aquesta aproximació crítica porta també a una conclusió política: «Fa cents anys aquestes idees no eren diferents ni millors del que són ara, per la qual cosa no hi ha res que justifiqui, tret de la mandra o la ignorància, haver consagrat aquesta obra com a far i guia de la transició de la dictadura a la democràcia a Espanya, a força de repetir a cegues cites tretes de context». («Citas a ciegas». El País, 12-6- 2022). Val a recordar que la Transició va ser possible per buscar precisament la seva inspiració en les idees contràries a les que defensava Ortega el 1922.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.