El passat 4 de maig, Isabel Díaz Ayuso (Madrid, 1978) es convertia en una figura política d’alt nivell en arrasar a les eleccions de la Comunitat de Madrid traient més escons que tota l’esquerra junta. Aquella nit va proclamar des del balcó del carrer de Gènova, la seu del PP, que «la llibertat ha triomfat novament a Madrid»; i va afegir que «la forma de governar amb opulència i hipocresia des de la Moncloa té els dies comptats» i que el sanchisme no entra a la capital perquè «Madrid és llibertat». Una paraula, llibertat, que va presidir tota la seva campanya electoral i que, segons ella, és, entre altres coses, «portar una polsera que digui llibertat sense haver d’amagar-la» o prendre unes canyes a la nit en una terrassa.

Aquesta frase és un dels centenars d’exemples de la retòrica particular de Díaz Ayuso, llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense i especialitzada en comunicació política. Veïna de Chamberí, va acabar la carrera el 2002 i el 2005 es va afiliar al PP, quan l’actual president, Pablo Casado, presidia les Noves Generacions a Madrid. Va treballar a premsa, a justícia i interior i després es va dedicar a portar la comunicació digital del PP de Madrid, primer amb Esperanza Aguirre i després amb Cristina Cifuentes a la presidència.

El 2011 va entrar a l’Assemblea de Madrid per ocupar una vacant. Reelegida el 2015, dos anys després va deixar l’escó en ser nomenada viceconsellera de Presidència i Justícia. Amiga de Casado, a qui considera «molt creatiu, un liberal pur, molt ideològic», comparteix amb ell, amb José María Aznar y amb Aguirre la idea que durant l’etapa de Mariano Rajoy el PP va renunciar a les seves essències i va apartar el debat ideològic per prioritzar la gestió.

 

Col·lecció de disbarats

El 2019, Casado la va designar cap de llista per a les eleccions regionals. Segona darrere d’Ángel Gabilondo (PSOE), va arribar tanmateix a la presidència gràcies a un pacte amb Ciutadans i Vox. En aquella campanya va començar a ser coneguda per les seves afirmacions polèmiques i els seus disbarats. Va defensar, per exemple, que «el concebut no nascut sigui considerat com un membre més de la unitat familiar, de manera que es tingui en compte per expedir el títol de família nombrosa o per sol·licitar una plaça escolar» (11-4-2019); va reivindicar els embussos de tràfic nocturns com «un senyal d’identitat de la nostra ciutat» (24-4-2019); va acusar Podem d’afavorir els ocupes («Un dia d’aquests marxeu de vacances i quan torneu, perquè consideren que la casa està buida, la donen als seus amics ocupes», va dir el 12 de maig); i va afirmar que la dona que li agrada és la que es posa a treballar una setmana després de parir i no «el tipus de dona de l’esquerra, que ha de victimitzar i col·lectivitzar els sentiments» (13-5-2019).

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Les seves posicions sobre el feminisme i el gènere són també peculiars. «A favor de trencar amb la dictadura de les feministes radicals», creu que «per ser millor dona no haig de ser feminista» (El País, 8-1-2019); opina que l’avortament «no és un dret de la dona» i li «preocupa que no es consideri mai el pare i que es faci servir quasi com a mètode anticonceptiu». Entrevistada per Maria Teresa Campos al programa Campos Móvil de Tele 5 (11-3-2021), va assegurar: «També hi ha violència contra el mateix home. De fet, pateix fins i tot més agressions que nosaltres», una freqüència que en un altre moment havia xifrat: «El 65 % de les agressions són entre homes» (El País, 8-1-2019).

Amb motiu de l’exhumació del dictador Francisco Franco, es va preguntar el 3 d’octubre del 2019: «Què serà el següent? La creu del Valle? Tot el Valle? Les parròquies del barri? Cremaran com al 36? […] [Pedro] Sánchez pretén que sigui Franco qui el tregui del desastre.» I el 6 de desembre del 2020, Dia de la Constitució, va justificar les cartes enviades per desenes d’excomandaments de l’Exèrcit al Rei per denunciar les actuacions del Govern «socialcomunista». «Hi ha molts espanyols preocupats per la deriva que està prenent la política», va dir, afegint que hi ha «moviments interns dins del Govern per derrocar la Constitució». Sobre el problema amb Hisenda del rei Joan Carles, va sostenir a l’Assemblea de Madrid que «la llei és per a tots la mateixa, però no tots som iguals davant la llei» (10-12-2020).

 

Carrera meteòrica

Tots aquests i altres disbarats i ficades de pota, al més pur estil de Donald Trump, Díaz Ayuso els considera «opinions», com una mena dels «fets alternatius» del trumpisme. «S’intenten vendre com ficades de pota i comencen una sèrie