El passat 4 de maig, Isabel Díaz Ayuso (Madrid, 1978) es convertia en una figura política d’alt nivell en arrasar a les eleccions de la Comunitat de Madrid traient més escons que tota l’esquerra junta. Aquella nit va proclamar des del balcó del carrer de Gènova, la seu del PP, que «la llibertat ha triomfat novament a Madrid»; i va afegir que «la forma de governar amb opulència i hipocresia des de la Moncloa té els dies comptats» i que el sanchisme no entra a la capital perquè «Madrid és llibertat». Una paraula, llibertat, que va presidir tota la seva campanya electoral i que, segons ella, és, entre altres coses, «portar una polsera que digui llibertat sense haver d’amagar-la» o prendre unes canyes a la nit en una terrassa.

Aquesta frase és un dels centenars d’exemples de la retòrica particular de Díaz Ayuso, llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense i especialitzada en comunicació política. Veïna de Chamberí, va acabar la carrera el 2002 i el 2005 es va afiliar al PP, quan l’actual president, Pablo Casado, presidia les Noves Generacions a Madrid. Va treballar a premsa, a justícia i interior i després es va dedicar a portar la comunicació digital del PP de Madrid, primer amb Esperanza Aguirre i després amb Cristina Cifuentes a la presidència.

El 2011 va entrar a l’Assemblea de Madrid per ocupar una vacant. Reelegida el 2015, dos anys després va deixar l’escó en ser nomenada viceconsellera de Presidència i Justícia. Amiga de Casado, a qui considera «molt creatiu, un liberal pur, molt ideològic», comparteix amb ell, amb José María Aznar y amb Aguirre la idea que durant l’etapa de Mariano Rajoy el PP va renunciar a les seves essències i va apartar el debat ideològic per prioritzar la gestió.

Col·lecció de disbarats

El 2019, Casado la va designar cap de llista per a les eleccions regionals. Segona darrere d’Ángel Gabilondo (PSOE), va arribar tanmateix a la presidència gràcies a un pacte amb Ciutadans i Vox. En aquella campanya va començar a ser coneguda per les seves afirmacions polèmiques i els seus disbarats. Va defensar, per exemple, que «el concebut no nascut sigui considerat com un membre més de la unitat familiar, de manera que es tingui en compte per expedir el títol de família nombrosa o per sol·licitar una plaça escolar» (11-4-2019); va reivindicar els embussos de tràfic nocturns com «un senyal d’identitat de la nostra ciutat» (24-4-2019); va acusar Podem d’afavorir els ocupes («Un dia d’aquests marxeu de vacances i quan torneu, perquè consideren que la casa està buida, la donen als seus amics ocupes», va dir el 12 de maig); i va afirmar que la dona que li agrada és la que es posa a treballar una setmana després de parir i no «el tipus de dona de l’esquerra, que ha de victimitzar i col·lectivitzar els sentiments» (13-5-2019).

Les seves posicions sobre el feminisme i el gènere són també peculiars. «A favor de trencar amb la dictadura de les feministes radicals», creu que «per ser millor dona no haig de ser feminista» (El País, 8-1-2019); opina que l’avortament «no és un dret de la dona» i li «preocupa que no es consideri mai el pare i que es faci servir quasi com a mètode anticonceptiu». Entrevistada per Maria Teresa Campos al programa Campos Móvil de Tele 5 (11-3-2021), va assegurar: «També hi ha violència contra el mateix home. De fet, pateix fins i tot més agressions que nosaltres», una freqüència que en un altre moment havia xifrat: «El 65 % de les agressions són entre homes» (El País, 8-1-2019).

PUBLICITAT

Amb motiu de l’exhumació del dictador Francisco Franco, es va preguntar el 3 d’octubre del 2019: «Què serà el següent? La creu del Valle? Tot el Valle? Les parròquies del barri? Cremaran com al 36? […] [Pedro] Sánchez pretén que sigui Franco qui el tregui del desastre.» I el 6 de desembre del 2020, Dia de la Constitució, va justificar les cartes enviades per desenes d’excomandaments de l’Exèrcit al Rei per denunciar les actuacions del Govern «socialcomunista». «Hi ha molts espanyols preocupats per la deriva que està prenent la política», va dir, afegint que hi ha «moviments interns dins del Govern per derrocar la Constitució». Sobre el problema amb Hisenda del rei Joan Carles, va sostenir a l’Assemblea de Madrid que «la llei és per a tots la mateixa, però no tots som iguals davant la llei» (10-12-2020).

Carrera meteòrica

Tots aquests i altres disbarats i ficades de pota, al més pur estil de Donald Trump, Díaz Ayuso els considera «opinions», com una mena dels «fets alternatius» del trumpisme. «S’intenten vendre com ficades de pota i comencen una sèrie de crítiques, com si estigués confosa per donar a entendre que no tinc coneixement», explicava el 16 de maig del 2019 i atribuïa les polèmiques a l’esquerra perquè no permet les opinions diferents.

A la campanya del 2019 va defensar que «el concebut no nascut sigui considerat un membre més de la unitat familiar».

La carrera política de Díaz Ayuso ha estat meteòrica –fa poc més de dos anys era una desconeguda i ara té una enorme projecció mediàtica–, encara que ella no ho vegi així: «Hi ha hagut ascensos molt més cridaners que el meu, com el del president del Govern, el vicepresident [Pablo Iglesias] i la ministra d’Igualtat», va declarar a Vanity Fair (21-1-2021) en una entrevista en què es definia «com una dona molt independent que ha tirat endavant per si mateixa» i «una dona crítica». «Si crec que alguna cosa no està bé, ho dic. Encara que m’erosioni.» Una amiga de joventut va comentar a El País (31-5-2020): «És com Forrest Gump, sempre ha estat en el lloc adequat.»

Bona part d’aquesta carrera s’ha construït amb un enfrontament permanent amb Pedro Sánchez, de qui ha dit, per exemple, que «castiga, discrimina i perjudica Madrid» (5-4-2021), que «Sánchez utilitza el poder per mantenir-s’hi» o que «no hi ha un Govern, hi ha un equip de persones a la Moncloa que només pensen en ells» (La Razón, 2-5-2021). Aquest enfrontament ha estat particularment intens durant tota la pandèmia de la Covid-19, amb la Comunitat de Madrid fent sempre el contrari del que proposava el Govern i actuant per lliure, sovint en contra de la majoria de les comunitats autònomes. Madrid va mantenir oberta l’hostaleria, el comerç i l’oci, i va adoptar l’estratègia de fer tests d’antígens massius i el confinament per barris, a més del projecte estrella d’aixecar el polèmic hospital Isabel Zendal, amb un cost de 100 milions d’euros.

Díaz Ayuso ha defensat aferrissadament la seva estratègia antipandèmia: «Encara no he trobat l’informe sanitari que digui que és l’hostaleria la culpable dels contagis, perquè el que estem veient, almenys pels estudis dels brots, és que aquests es produeixen en qualsevol lloc i, allí on està tot tancat, es produeix més contagi», va declarar a Vozpópuli (16-4-2021). Va culpar el Govern d’Espanya del fet que a Madrid no estigués vacunada el 100 % de la població i va demanar «una llei de pandèmies perquè aquesta situació va per llarg i necessitem aquesta seguretat jurídica, perquè s’estan vulnerant drets fonamentals com la mobilitat». «Si jo arribo a tancar com han fet d’altres, ara seríem a la ruïna» i «no crec que hi hagués hagut menys morts per tenir-ho tot tancat», va insistir a La Razón (2-5-2021). «Nosaltres no hem primat l’economia sobre la salut, són compatibles. I l’economia també és salut. Hem anat contra el virus», va reblar a Antena 3 (14-5-2021).

La Catalunya del ‘seni’

Sovint, Ayuso ha lligat Sánchez i Catalunya per a atacar el president del Govern i els independentistes catalans. El 29 de desembre del 2020, per exemple, es va queixar del repartiment de 10.000 milions de fons europeus i va acusar Sánchez d’utilitzar aquests diners per guanyar-se el favor dels independentistes. En una visita a Catalunya el 30 de gener del 2021, va dir que «el negoci de l’independentisme és el que ha robat a mans plenes a Catalunya» i va afegir que «el socialisme a Catalunya és independentisme. El socialisme i l’independentisme van totalment de la mà: pretenen submissió i dependència». Sobre la pandèmia, va exclamar: «És un delicte a Catalunya, amb el clima que teniu, tenir-ho tot tancat!».

Díaz Ayuso creu, com va dir a Tele 5 el desembre del 2020, que «la meravellosa Catalunya ha perdut la seva essència, Catalunya ha deixat de ser aquella Catalunya brillant, amb seni [pronunciat així], que sempre va ser un lloc d’admiració per a tots els espanyols, avantguardista, que atreia les modes, les tendències, i, ara mateix, el provincianisme del nacionalisme ha provocat que s’hagi convertit en una terra hostil, on hi ha hagut un èxode empresarial, on les famílies cada vegada se senten menys a gust i menys representades i vénen a comunitats com Madrid precisament perquè aquí un català se sent més en llibertat que a Catalunya».

Madrid, ben al contrari, segons Ayuso, «és Espanya dins d’Espanya», on reben persones de tot Espanya i de tot el món «i que des del primer dia es converteixen en madrilenys. S’és madrileny de Veneçuela, de Córdoba i de qualsevol part del món», va explicar a La Razón (2-5-2021) emulant l’acudit aquell que diu que els de Bilbao neixen a qualsevol lloc. Nega, però, que sigui nacionalista madrilenya: «El nacionalisme no vol el millor per als seus, vol el pitjor pels altres. Això és odi a l’altre i no crec que a Madrid s’odiï ningú», va declarar a Salvados (9-5-2021).

Una amiga seva de joventut va comentar a ‘El País’: «És com Forrest Gump, sempre ha estat en el lloc adequat.»

El liberalisme de Díaz Ayuso no s’adiu amb la seva contemporització amb Vox. «Jo mai he rebutjat Vox, sempre els he defensat al Parlament i els he donat les gràcies pel seu suport», va declarar a La Razón (2-5-2021). «He defensat la seva entrada a les institucions i no tinc cap complex amb ells», va afegir. No creu que Santiago Abascal sigui d’extrema dreta i no li sembla Vox igual que Podem, partit del qual ha dit que «és el càncer de la democràcia». «Abascal i Iglesias no són el mateix. No són iguals i no puc ser equidistant en aquest aspecte». No ho és de cap manera. El 15 de març del 2021, al programa d’Ana Rosa Quintana (Tele 5), ho va deixar clar: si t’han dit «feixista», és que «estàs en el costat bo de la història».