Israel es troba sota vigilància jurídica internacional des del 26 de gener després de les mesures cautelars demandades per Sud-àfrica que li ha imposat la Cort Internacional de Justícia de Nacions Unides respecte a la guerra i ocupació de Gaza. Encara que els 17 jutges del tribunal d’arbitratge de l’organització internacional no han exigit l’alto el foc que volia el govern de Pretòria, les severes mesures urgents són un avís al Govern de Benjamin Netanyahu, sobretot per la seva forma de lliurar la guerra pretesament defensiva contra Hamàs.

Israel ha d’evitar, a partir d’ara, que es produeixi qualsevol activitat de les que el Conveni sobre la Prevenció i la Sanció del Genocidi inclou en tal delicte o que s’aturin immediatament en cas que s’estiguin produint. La mort de membres d’una col·lectivitat, els atemptats contra la seva integritat física o mental, la imposició de condicions de vida destructives o les que puguin evitar els naixements, patides en tant que membres del grup humà en qüestió, és el que defineix el crim dels crims en la Convenció de la qual Israel i Sud-àfrica són signataris amb dret d’exigir-ne l’aplicació.

El tribunal no ha entrat en la qualificació del delicte, ni tan sols en la seva mateixa competència per a jutjar-lo, qüestions que dirimirà més endavant, probablement anys a venir. Però l’acceptació de la demanda constitueix en si mateixa un revés per a Israel, que discutia la jurisdicció, la competència de Sud-àfrica per presentar-la, el procediment triat, i, sobretot, la fórmula d’arbitratge que permet judicar a primer cop d’ull si hi ha possibilitat que s’hagi ja comés o s’estigui cometent el crim del qual n’han estat víctimes els jueus europeus en mans del règim hitlerià entre 1933 i 1945.

El tribunal de Nacions Unides no entra en la qualificació del delicte ni ordena l’alto el foc, però ha dictat mesures cautelars a Israel per tal d’evitar-lo.

El tribunal ha donat la raó a Sud-àfrica, aclaparat principalment per les nombroses declaracions públiques de responsables israelians a favor d’accions de caràcter obertament genocida —fins i tot hi ha el cas d’un ministre que demana l’exterminació de la sencera població de Gaza amb una bomba nuclear—, i per la plausibilitat de tal delicte que resulta del terrible balanç de més de cent dies de guerra. La tipificació de genocidi no és gens fàcil i exigeix no tan sols els efectes de destrucció i d’extermini d’una comunitat humana sinó que siguin resultat de la intenció expressa dels seus responsables. Israel ha presentat nombroses proves que pretenen desmentir-la, fonamentalment en forma de decisions del seu Govern, però, segons el tribunal, no s’han demostrat prou exhaustives ni convincents sobre el seu caràcter efectiu i no merament formal, sempre sota la sospita d’una utilització amb finalitats judicials o propagandístiques.

 

Mesures de compliment obligatori

Sis són les mesures exigides, totes de compliment obligatori. Netanyahu ha de prendre totes les precaucions per tal que no es produeixen actes que constitueixen genocidi  i, específicament, que no ho faci el seu exèrcit; evitar crides a cometre el crim com les que ja s’han produït, i castigar-les quan es produeixin; i assegurar els subministraments bàsics d’aigua, energia i aliments, així com  l’arribada de l’ajut humanitari. Caldrà també evitar que es destrueixin les proves que poguessin demostrar aquest genocidi que ara és només plausible i, finalment, i potser la més humiliant, presentar un informe en el termini d’un mes explicant què s’ha fet des de la resolució de la Cort. L’aplicació més rigorosa de les mesures cautelars exigiria l’alto el foc, segons el parer de molts juristes. Però el tribunal no l’ha exigit perquè no té els mitjans coercitius per imposar-lo, una iniciativa que correspon al Consell de Seguretat, on els Estats Units tenen dret de veto.

Pretòria ha aconseguit un èxit que el fa capdavanter del Sud Global en la pugna pel dret i la justícia internacionals.

La resolució reconeix el dret d’Israel a defensar-se, tot i que ho hauria de fer respectant escrupolosament el dret internacional humanitari, exactament el contrari del que està fent segons nombrosos dictàmens analitzats i recollits pel tribunal. Ara es veurà abocat a lliurar la guerra d’una forma diferent, tal com li han demanat els Estats Units, amb protecció dels civils, recuperació d’una certa normalitat i atacs quirúrgics a Hamàs en lloc de bombardejos massius i destrucció de barriades senceres, i tindrà la mirada del tribunal al damunt per veure com ho fa.

 

Èxit de la legalitat internacional

La resolució posa més pressió sobre Netanyahu, desprestigiat al seu país i cada cop més aïllat internacionalment. Facilita l’estratègia de Biden, que vol situar el reconeixement de l’Estat palestí en el pla de sortida de la guerra. Afavoreix la negociació per a l’alliberament dels ostatges, imprescindible per a l’alto el foc definitiu. Acosta l’horitzó d’unes eleccions anticipades que facin fora del govern l’extrema dreta. És també un èxit de la legalitat internacional i reforça el paper de Nacions Unides. I constitueix una victòria diplomàtica i política per a Sud-àfrica, el país que va seguir la via pacífica per eliminar l’apartheid i acabar amb la dictadura de la minoria blanca, un règim al qual Israel va donar suport i fins i tot col·laboració militar i estratègica fins al final. Com a membre dels BRICS, el grup de països que reivindiquen un ordre mundial més equilibrat, Pretòria ha obtingut del tribunal de Nacions Unides un gratificant reconeixement de la legitimitat de les seves posicions sobre els drets dels palestins i del seu protagonisme i lideratge de l’anomenat Sud Global.