Tenaç comunicador europeista

Jaume Duch (Barcelona, 1962) fa tres dècades que és al Parlament Europeu on es va estrenar com a assistent de l’eurodiputada Concepció Ferrer, fins que el 1990 va entrar-hi com a funcionari després de quedar el primer de la seva promoció. Una trajectòria sempre centrada en temes de comunicació, tant del Parlament com dels seus presidents, fins a convertir-se en l’actual portaveu i director general de Comunicació. Acostumat a defensar la Unió Europea en general i el Parlament en particular, destaca la reacció europea davant la pandèmia, amb un pla de recuperació i una estratègia conjunta de compra de vacunes, al mateix temps que percep un debilitament dels moviments populistes i assenyala que, amb el Regne Unit, hauria estat impossible adoptar les mesures contra la crisi acordades l’any passat.

 

En la reacció de la UE a la pandèmia hi ha elements positius com el pla de recuperació, però també moltes descoordinacions, fronteres que es tanquen i retards. En termes globals, com valora la reacció de la UE a la pandèmia?

Quan va començar la pandèmia tots els Estats i bona part dels ciutadans van mirar cap a Brussel·les. Tothom de manera automàtica va donar per descomptat que la resposta s’havia de fer a escala europea, però la realitat, en aquell moment i avui, és que la UE gairebé no té competències en salut i les coses es van haver d’improvisar a base de molta voluntat política. En aquest context, en general la UE ha sabut respondre i les enquestes dels últims mesos demostren que la gent ho ha valorat positivament.

 

Quan diu que la UE ha sabut respondre, es refereix al pla de recuperació econòmica?

Sí, però no només. El pla no té precedents ni en la quantitat de diners mobilitzats ni el mecanisme, que és purament federal. Ja ens hauria agradat tenir-ho durant la crisi del 2010, però no hi va haver voluntat política. Aquesta vegada sí, perquè la pandèmia ha afectat tothom. Això pel que fa al pla, però també em refereixo a les vacunes, que s’han trobat molt abans que

«A la UE hi ha un debilitament dels moviments populistes.»

no imaginàvem. La UE s’ha hagut de reinventar i coordinar una campanya de vacunació que no té precedents, perquè vol dir vacunar 400 milions de persones en un període molt curt. Que hi ha problemes? Per descomptat, no és fàcil, menys si és la primera vegada. Que hi ha lentituds? També, però les veiem més ara, al principi, aviat arribarem a un moment en què aquesta campanya agafarà una velocitat de creuer impensable fa un any.

 

Però, hem vist descoordinacions entre els governs.

No oblidem que estem en una situació que posa a prova els governs de tots els països. La UE no és un estat, no té totes les competències, en temes com aquest el que fa és coordinar sobre la base de la bona voluntat dels Estats, i per tant, hi ha molts límits. Són els ciutadans els que, en el futur, hauran de decidir si aquests límits s’han de reduir i si la UE s’ha d’enfortir, o tot el contrari.

 

L’estratègia europea de vacunes està sent molt criticada pels retards. Hi ha risc que es trenqui i que cadascú tiri pel seu cantó?

Si la lentitud continués encara un parell de mesos més, el risc em sembla evident, però veient que en les properes setmanes la UE haurà certificat com a mínim dues vacunes més, que aquestes vacunes ja estan preparades per ser distribuïdes, crec que en unes quantes setmanes la situació serà percebuda amb més tranquil·litat. És una prova de foc, però gràcies a aquesta campanya de vacunació coordinada s’evita entrar en competència deslleial entre els Estats.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

 

Europa ha perdut l’oportunitat d’actuar com a softpower, facilitant vacunes a altres països?

No estic d’acord amb aquesta tesi. S’ha de vacunar tot el planeta i la UE participa en mecanismes de coordinació per fer arribar la vacuna a tot el món. Recordem què va passar fa un any amb les mascaretes, amb Rússia i la Xina, que són molt bons a fer màrqueting amb les activitats de cooperació amb l’exterior. La UE té una altra manera de fer, menys visible des del punt de vista propagandístic, però que a la llarga és més eficaç. I examinant el que fan xinesos i russos, estaria bé saber quin percentatge de la seva població estan vacunant.

 

Com serà l’Europa postpandèmia? Patirà més desigualtats socials?

La pandèmia està tenint conseqüències econòmiques i socials molt fortes. Paralitzar l’economia durant més d’un any té conseqüències, sobretot per a les capes més fràgils. Per tant, la radiografia és fàcil de fer. A partir d’aquí, la qüestió és com tirar endavant. Hi ha dues receptes, la més nacionalista, populista, ens ho farem sols, que és fàcil de vendre però que després no funciona; i després hi ha l’altra recepta, més racional, més complicada d’explicar a la població, però que és la que funciona a llarg termini. Precisament, el sentit del pla de recuperació és reduir al màxim aquesta diferenciació entre les possibilitats dels governs per ajudar la població.

 

Quin paper ha jugat el Parlament en la pandèmia?

Hi ha quatre elements importants. El primer va ser donar suport a la Comissió Europea en les mesures urgents la primavera passada; el segon element va ser exercir la pressió política necessària perquè s’aprovés el pla de recuperació i perquè no anés en detriment dels pressupostos dels set anys a venir. Una tercera acció va consistir a evitar que la crisi afeblís la qualitat democràtica. En moments de crisi, hi ha una discussió sobre si els governs més autocràtics tenen més facilitat per oferir solucions. És un debat perillós, però a més és un fals debat. La prova és que la UE pot presentar millors resultats que la major part del món.