Jaume Giró Ribas (Badalona, 1964) va ser nomenat el 26 de maig del 2021 conseller d’Economia de la Generalitat després de molts anys de carrera empresarial forjada en empreses de l’Ibex 35 en què ha ocupat més de 100 càrrecs en 68 societats des de principis dels anys 2000. El seu últim càrrec va ser el de director general de la Fundació Bancària La Caixa, que va deixar el 2019 arran de les discrepàncies sorgides dos anys abans, durant els fets d’octubre del procés sobiranista, quan es va oposar a traslladar a Palma de Mallorca la seu de la fundació. Els cada vegada més difosos rumors sobre les seves relacions amb l’independentisme i la construcció d’una agenda pròpia van provocar la ruptura amb el seu mentor durant 11 anys, Isidre Fainé.

Giró és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra (1987) i en Administració i Direcció d’Empreses per ESADE (1993). En acabar la carrera de Periodisme va començar a treballar a Barcelona a l’agència Europa Press com a redactor i després com a cap de la secció d’Economia. El 1990 va entrar en el món empresarial de la mà de Pere Duran Farell com a cap de comunicació de Catalana de Gas i un any més tard va ser nomenat director de relacions externes de la nounada Gas Natural, fruit de la fusió de Catalana de Gas i Gas Madrid. Tres anys després va passar a ser director corporatiu de relacions externes del grup Gas Natural i el 1995 va ascendir a cap del gabinet de presidència, on va continuar amb Antoni Brufau.

El 2004, després de 14 anys a Gas Natural, Brufau se’l va emportar a Repsol com a cap del gabinet de presidència i director general de comunicació. Segons una investigació de Crític (27-5-2021), Giró va ser apoderat d’un mínim de 31 societats del grup petrolier entre el 2005 i el 2009, en alguns casos d’empreses que fan negocis a dictadures com Guinea Equatorial, Líbia (en l’època de Muammar al-Gaddafi) o el Kazakhstan, i a territoris en conflicte com l’Amazònia. Aquest últim és el cas de l’empresa Repsol OCP de Ecuador, SA, que transportava combustible extret de l’Amazònia equatoriana. També ha estat apoderat de les filials de Repsol a Colòmbia i el Perú, que han rebut acusacions en relació amb els drets humans i el tracte a les comunitats indígenes, qüestions que Repsol nega. Entre el 2007 i el 2009, va ocupar també càrrecs a Petronor i Petrocat.

 

La Caixa no fa política

L’any 2009, Giró va entrar al grup La Caixa, primer com a director executiu de les àrees de comunicació, marca, patrocinis i relacions institucionals, i després com a director general adjunt de CaixaBank (2009-2014). D’aquesta època són unes declaracions a TVE (13-11-2013) en què subratllava que La Caixa es mantenia «completament al marge» del projecte independentista. «Això és una qüestió política, bàsica o essencialment política» de la qual «no ens correspon a nosaltres opinar». En qualsevol cas, es manifestava partidari del «diàleg fluid i intens», amb què «sempre s’arriba a solucions».

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

El 2014, va ser nomenat director general de la Fundació Bancària La Caixa, la primera fundació privada d’Espanya i una de les cinc més importants del món, amb un pressupost de 500 milions anuals per a l’Obra Social. El diari El Mundo (9- 6-2021) va publicar que des de la fundació Giró havia finançat el sou del llavors president de l’ANC Jordi Sànchez entre el 2015 i el 2017, amb la destinació de 250.000 euros a l’Observatori dels Drets de la Fundació Universitat Pompeu Fabra que estava dirigit per l’activista condemnat més tard en el judici al Tribunal Suprem sobre el procés.

Home de consensos, sempre a l’ombra, desconegut per al gran públic, la seva habilitat per convertir la comunicació i les relacions institucionals en palanca de poder el va convertir en un personatge imprescindible a les agendes del poder. Així va quedar palès al casament d’una de les seves filles, que va aplegar el 25 de maig del 2019 molts representants de la política, de l’empresa i dels mitjans de comunicació, des d’Artur Mas i Pere Aragonès fins a José Luis Rodríguez Zapatero, des d’Isidre Fainé i Florentino Pérez a Miquel Roca o Sol Daurella.

En aquell moment, però, ja s’havien produït els fets que acabarien amb la seva sortida de La Caixa per la porta del darrere. Giró es va quedar sol defensant el 2017 que la seu de la Fundació Bancària La Caixa havia de continuar a Barcelona malgrat les turbulències del procés, argumentant que ni en la República ni en la Guerra Civil s’havia traslladat la seu de La Caixa i que si la Fundació sortia de Catalunya no hi tornaria mai més. L’estiu del 2019, Fainé i Giró van pactar que el segon deixaria el càrrec a final d’any. Llavors, va muntar