Jaume Giró Ribas (Badalona, 1964) va ser nomenat el 26 de maig del 2021 conseller d’Economia de la Generalitat després de molts anys de carrera empresarial forjada en empreses de l’Ibex 35 en què ha ocupat més de 100 càrrecs en 68 societats des de principis dels anys 2000. El seu últim càrrec va ser el de director general de la Fundació Bancària La Caixa, que va deixar el 2019 arran de les discrepàncies sorgides dos anys abans, durant els fets d’octubre del procés sobiranista, quan es va oposar a traslladar a Palma de Mallorca la seu de la fundació. Els cada vegada més difosos rumors sobre les seves relacions amb l’independentisme i la construcció d’una agenda pròpia van provocar la ruptura amb el seu mentor durant 11 anys, Isidre Fainé.

Giró és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra (1987) i en Administració i Direcció d’Empreses per ESADE (1993). En acabar la carrera de Periodisme va començar a treballar a Barcelona a l’agència Europa Press com a redactor i després com a cap de la secció d’Economia. El 1990 va entrar en el món empresarial de la mà de Pere Duran Farell com a cap de comunicació de Catalana de Gas i un any més tard va ser nomenat director de relacions externes de la nounada Gas Natural, fruit de la fusió de Catalana de Gas i Gas Madrid. Tres anys després va passar a ser director corporatiu de relacions externes del grup Gas Natural i el 1995 va ascendir a cap del gabinet de presidència, on va continuar amb Antoni Brufau.

El 2004, després de 14 anys a Gas Natural, Brufau se’l va emportar a Repsol com a cap del gabinet de presidència i director general de comunicació. Segons una investigació de Crític (27-5-2021), Giró va ser apoderat d’un mínim de 31 societats del grup petrolier entre el 2005 i el 2009, en alguns casos d’empreses que fan negocis a dictadures com Guinea Equatorial, Líbia (en l’època de Muammar al-Gaddafi) o el Kazakhstan, i a territoris en conflicte com l’Amazònia. Aquest últim és el cas de l’empresa Repsol OCP de Ecuador, SA, que transportava combustible extret de l’Amazònia equatoriana. També ha estat apoderat de les filials de Repsol a Colòmbia i el Perú, que han rebut acusacions en relació amb els drets humans i el tracte a les comunitats indígenes, qüestions que Repsol nega. Entre el 2007 i el 2009, va ocupar també càrrecs a Petronor i Petrocat.

La Caixa no fa política

L’any 2009, Giró va entrar al grup La Caixa, primer com a director executiu de les àrees de comunicació, marca, patrocinis i relacions institucionals, i després com a director general adjunt de CaixaBank (2009-2014). D’aquesta època són unes declaracions a TVE (13-11-2013) en què subratllava que La Caixa es mantenia «completament al marge» del projecte independentista. «Això és una qüestió política, bàsica o essencialment política» de la qual «no ens correspon a nosaltres opinar». En qualsevol cas, es manifestava partidari del «diàleg fluid i intens», amb què «sempre s’arriba a solucions».

El 2014, va ser nomenat director general de la Fundació Bancària La Caixa, la primera fundació privada d’Espanya i una de les cinc més importants del món, amb un pressupost de 500 milions anuals per a l’Obra Social. El diari El Mundo (9- 6-2021) va publicar que des de la fundació Giró havia finançat el sou del llavors president de l’ANC Jordi Sànchez entre el 2015 i el 2017, amb la destinació de 250.000 euros a l’Observatori dels Drets de la Fundació Universitat Pompeu Fabra que estava dirigit per l’activista condemnat més tard en el judici al Tribunal Suprem sobre el procés.

PUBLICITAT

Home de consensos, sempre a l’ombra, desconegut per al gran públic, la seva habilitat per convertir la comunicació i les relacions institucionals en palanca de poder el va convertir en un personatge imprescindible a les agendes del poder. Així va quedar palès al casament d’una de les seves filles, que va aplegar el 25 de maig del 2019 molts representants de la política, de l’empresa i dels mitjans de comunicació, des d’Artur Mas i Pere Aragonès fins a José Luis Rodríguez Zapatero, des d’Isidre Fainé i Florentino Pérez a Miquel Roca o Sol Daurella.

En aquell moment, però, ja s’havien produït els fets que acabarien amb la seva sortida de La Caixa per la porta del darrere. Giró es va quedar sol defensant el 2017 que la seu de la Fundació Bancària La Caixa havia de continuar a Barcelona malgrat les turbulències del procés, argumentant que ni en la República ni en la Guerra Civil s’havia traslladat la seu de La Caixa i que si la Fundació sortia de Catalunya no hi tornaria mai més. L’estiu del 2019, Fainé i Giró van pactar que el segon deixaria el càrrec a final d’any. Llavors, va muntar una consultora de comunicació, Giró Consultants –que va vendre als seus empleats en ser nomenat conseller d’Economia–, i es va convertir en editor de The New Barcelona Post, periòdic online impulsat per la seva dona, també periodista.

Catalunya, Estat de la UE

En la presentació del Barcelona Post, un periòdic de bones notícies, Giró va explicar que «és un projecte periodístic independent que segueix una única divisa, gravada en lletres de dos metres a la nostra sala de redacció: Good News, True Stories». La pretensió és explicar «tot el molt de positiu i estimulant que succeeix cada dia a Barcelona» i defugir «les baralles partidistes i les conteses ideològiques de poca volada que intoxiquen la vida sense aportar res». En el mateix text, Giró recorda que tenia 13 anys quan el seu pare el va portar per primera vegada de Badalona a Barcelona. En el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona del 2021 figura una subvenció de 50.000 euros per al Barcelona Post.

Es va quedar sol defensant el 2017 que la seu de la Fundació Bancària La Caixa havia de continuar a Barcelona.

Abans del seu pas a la política activa, Giró va aparèixer en la candidatura de Joan Laporta a la presidència del FC Barcelona com a vicepresident econòmic, càrrec al qual va renunciar per discrepàncies amb els avals necessaris per formar la junta directiva. En una entrevista a RAC1 (12- 7-2021), va explicar així per què es va retirar: «Vaig decidir no entrar per aquelles intuïcions que un té a la vida. Un cop guanyades les eleccions, potser [Joan] Laporta no em necessitava tant com jo creia. Ja tenia l’entorn que considerava que podia ajudar-lo. Crec que vaig fer molt bé fent un pas al costat.» Sobre la situació del Barça, opina que no hi ha cap empresa ni cap club que pugui tirar endavant amb una massa salarial com la que té el FC Barcelona.

Des del seu nomenament al Departament d’Economia, proposat per Junts per Catalunya, Giró ha anat destapant el seu independentisme. Ho va fer primer en la seva intervenció a les jornades del Cercle d’Economia (18-6-2021), en què va qualificar de «quasi vassallatge» financer la situació de la Generalitat perquè el 81,5 % dels recursos gestionats per l’Administració catalana provenen de transferències estatals i el 85 % de les despeses està compromès per avançat. «Sóc dels molts que pensen que per ser econòmicament eficients algun dia Catalunya hauria de ser democràticament un nou Estat de la UE», va dir, afegint que la comunitat autònoma tenia un dèficit de quasi 17.000 milions el 2016. Uns dies després, al Parlament, el 29 de juny, va elevar el dèficit fins a 18.000 o 20.000 milions.

Defensa de Puigdemont

Amb el llaç groc a l’americana, davant d’un auditori que probablement esperava un altre discurs, Giró va denunciar la «profunda injustícia» que, en la seva opinió, s’està duent a terme amb els «ciutadans represaliats i perseguits a causa del procés», i va esmentar el «duríssim exili, sovint silenciat», de Carles Puigdemont; es va referir també a la situació d’Oriol Junqueras i Andreu Mas-Colell i va advertir del risc que els Estats vagin a «formes de fer despòtiques i opressives». L’endemà, en el programa de TV-3 Preguntes Freqüents, va expressar el seu desig de pactar els pressupostos de la Generalitat amb la CUP.

L’Ajuntament de Barcelona ha subvencionat amb 50.000 euros el ‘Barcelona Post’, del que Giró va ser editor.

En el mateix programa es va definir com a «republicà», negant «ser l’home de l’Ibex 35 al Govern». «No m’ha trucat mai el rei Felip VI, no tinc cap relació amb la monarquia i tothom que em coneix sap que sóc republicà des que tinc ús de raó», va dir. Una posició que contrasta amb una conversa gravada per la policia en el cas Ausbanc, el 29 de febrer del 2016, en què Giró admet a Luis Pineda, president d’Ausbanc jutjat per extorsió, que una condemna de la infanta Cristina en el cas Noos no seria bona per al país.

Giró creu que a Catalunya «molta gent està actuant amb por (…) És un sentiment generalitzat que veig en empresaris, directius, editors… aquesta por no és bona i està fent molt de mal al país». Ho va dir a l’esmentada entrevista a RAC1 i ho va repetir a l’Ara (31-7-2021): «La situació actual fa que la gent s’ho pensi molt a l’hora d’entrar en política per moltes raons, algunes d’especialment sagnants a Catalunya. Tenen a veure amb la persecució i repressió que hi ha hagut».

Sobre els empresaris, a Giró li «agradaria veure que no només ens mobilitzem per fer les grans infraestructures que a Madrid li van bé. M’agradaria que ens mobilitzéssim també per coses que potser el titular no agrada tant a Madrid. Tenim un dèficit fiscal i un dèficit d’inversions que ens afecta a tots, però a les empreses, les primeres», va dir a la mateixa entrevista a l’Ara. El conseller d’Economia creu, sobre el canvi de seus d’empreses, que «hi ha totes les raons per tornar, però no faré res en el sentit de demanar-los-ho».

Giró va participar el 27 de juliol del 2021 a la reunió telemàtica del Consell de Política Fiscal i Financera, després de quatre anys sense representació d’alt nivell. «Estaré a totes les taules on pugui intentar recuperar una part dels diners que ens corresponen (…) Hem d’anar a totes les taules amb ganes d’arribar a acords i crec que d’entrada tenim el compromís de confiar que hi haurà com a mínim dos anys d’intentar negociar i aprofitar un clima que sembla favorable a la negociació», va afegir a l’Ara.