Jean-Luc Mélenchon (Tànger, 1951) es va convertir, el mes de juliol passat, en el cap de l’oposició al president Emmanuel Macron després que la coalició que ell mateix impulsava, Nova Unió Popular Ecologista i Social (Nupes), aconseguís ser la segona força política a les eleccions legislatives, amb 142 diputats, darrere Ensemble (Junts), la coalició presidencial (246 escons). Una oposició que Mélenchon no podrà exercir des de l’Assemblea Nacional perquè va renunciar a presentar-se a diputat, càrrec que havia ocupat des del 2017 presidint fins a l’any passat el grup parlamentari de França Insubmisa (FI).

El nou cabdill de l’esquerra francesa està en política des de l’any 1972, en què va començar a militar al grup trotskista Organització Comunista Internacional. El 1976 va ingressar al Partit Socialista (PS), amb el qual va ser el senador més jove de França el 1986, regidor municipal i diputat provincial del departament d’Essonne, i ministre delegat de Formació Professional (2000-2002) en el Govern de cohabitació de Lionel Jospin. Després d’abandonar el PS, va ser elegit eurodiputat per la coalició Front d’Esquerra (2009-2017), que integrava el Partit d’Esquerra que ell havia fundat l’any 2008, i amb la qual va concórrer a les eleccions presidencials de 2012. Quatre anys més tard va fundar el moviment França Insubmisa i es va presentar a les presidencials del 2017 (quart en la primera volta, amb l’11,1 % dels vots) i del 2022 (tercer, amb el 21,95 %).

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Amb tres avis d’origen espanyol (el patern nascut a Múrcia i el matern a València) i fill d’un empleat de correus i una professora de primària, ambdós francesos nascuts a Algèria, el 1962 va abandonar el Marroc i va marxar a França. Es va llicenciar en Filosofia i va treballar en oficis com corrector d’impremta i empleat d’una rellotgeria i una benzinera. Va exercir també de professor d’institut (1975-76).

Gran orador, amb un caràcter apassionat i fins i tot explosiu, s’ha enfrontat moltes vegades als mitjans de comunicació, ha insultat nombrosos periodistes i ha estat acusat diverses vegades d’antisemita. El 9 de desembre de 2019 va ser condemnat a tres mesos de presó, sense compliment, i a 8.000 euros de multa per enfrontar-se a la policia el 16 d’octubre de 2018, durant un registre del seu domicili i de la seu de FI en una investigació sobre finançament del partit. «La República soc jo!», li va etzibar a un policia.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.