Poc podia pensar Jerome H. Powell l’any 2017 que aquell qui va nomenar-lo al capdavant de la Reserva Federal dels Estats Units acabaria per convertir-se en el seu principal enemic. Fa vuit anys, un advocat multimilionari de 64 anys, posat tranquil, cabells blancs i tarannà republicà, però moderat, s’erigia en nou governador de la Fed. Una figura «constructora de consensos», com se’l descrivia en aquell moment, que Donald Trump va acceptar (per recomanació del seu exsecretari del Tresor, Steven Mnuchin) com a successor de l’aleshores governadora del banc central dels Estats Units, Janet Yellen.
«Em comprometo a prendre decisions amb objectivitat […] en la llarga tradició d’independència de la política monetària», va prometre Powell al Jardí de les Roses de la Casa Blanca quan Trump va anunciar la seva elecció el novembre de 2017. Al seu costat, Trump l’aplaudia i l’elogiava, descrivint-lo com un home «fort, dedicat i intel·ligent». Però l’idil·li no va durar gaire, el just perquè Trump s’adonés que les promeses de Powell eren certes: el governador volia vetllar per la independència del banc central, i Trump no concep que li portin la contrària.
Vuit anys més tard i després d’una desena de focs creuats amb el president dels Estats Units, Powell ha deixat la presidència de la Fed, tot i que es resisteix a marxar: ha cedit el timó a Kevin Warsh, però es quedarà a la rereguarda com a membre de la Junta de Governadors com a mínim fins al 2028, que és quan acaba el seu mandat, per vigilar la independència del banc central, cosa que en els darrers anys ha avisat reiterades vegades que «està en joc».
Powell és una anomalia dins la llista de governadors de la Fed. És el primer líder de l’organisme en quaranta anys que no compta amb un doctorat en Economia; de fet, prové d’una llarga saga d’advocats, i ell no n’és una excepció. Nascut a Washington el 1953, segon fill d’un total de sis, es va graduar en Ciències Polítiques a la Universitat de Princeton l’any 1975 i el 1979 es va doctorar cum laude en Dret a la Universitat de Georgetown i, seguint la tradició familiar, va començar a exercir com a advocat durant la primera meitat de la dècada dels 80.
