Des del 17 de març del 2021, Joan Laporta (Barcelona, 1962) torna a ser president del FC Barcelona en guanyar per ampli marge les eleccions celebrades deu dies abans en què es va imposar pel 54,28 % dels vots (30.184), amb una participació de 56.611 socis, la segona més alta de la història. La vida de Laporta, qui ja va presidir el club entre el 2003 i el 2010, ha estat dominada per dues passions: el Barça i la política. Independentista sense complexos, ha sigut diputat al Parlament de Catalunya (2010-2012) per Solidaritat Catalana per la Independència i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per una coalició impulsada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, ha exercit l’advocacia al despatx Laporta & Arbós.

La seva aspiració a ser directiu del Barça es remunta a gairebé un quart de segle. El 1997, va formar part de la candidatura d’Àngel Fernández, que va perdre les eleccions enfront del president Josep Lluís Núñez. Un any després, Laporta va encapçalar la plataforma L’Elefant Blau, que va promoure una moció de censura fallida contra Núñez, i el 2000 es va integrar a la candidatura de Lluís Bassat, derrotat per Joan Gaspart. Finalment, va arribar a la presidència el 2003, amb la candidatura del «cercle virtuós», i es va convertir, amb 41 anys, en el quart president més jove de la història del FC Barcelona.

Els set anys del seu primer mandat (amb una reelecció sense votar el 2006 per ser l’únic candidat) es defineixen com l’etapa del «millor Barça de la història», amb la conquesta de quatre lligues, dos Champions i altres títols (12 en total) i el rècord de sis en un sol any. Laporta, però, no es considera el millor president. «El millor president de la història del Barça és [Joan] Gamper. Jo he tingut el privilegi, fins ara, de ser el president del millor Barça de la història. Això sí.», va declarar en una entrevista a JotDown el juliol del 2011.

«L’actual president del Barça és una persona amb qui no aniria de canyes perquè el que ha fet és donar-me canya des que ha arribat», va dir de Sandro Rosell.

No tot van ser triomfs, però. El juny del 2005, només dos anys després d’arribar a la presidència, la junta directiva es va trencar amb la dimissió de Sandro Rosell i quatre directius, una ruptura que va marcar els anys posteriors de la història del Barça. El 6 de juliol del 2008 els socis van votar una moció de censura contra Laporta, que va recollir un 60,6 % de vots a favor, poc menys del 66,6 % que era necessari per guanyar. El resultat va provocar la dimissió de 8 dels 17 directius. Tan carismàtic com impulsiu, Laporta havia protagonitzat el 9 de juliol del 2005 un incident a l’aeroport del Prat quan es va quedar en calçotets i va increpar els guàrdies de seguretat perquè el detector de metalls no parava de sonar. El 2008, l’oposició i la premsa van criticar els negocis que Laporta havia fet amb la filla del dictador de l’Uzbekistan, Islam Karímov, i al final del mandat va esclatar l’escàndol de l’espionatge a què van ser sotmesos quatre directius per ordres de l’aleshores director general del club, Joan Oliver.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

 

El Barça i Catalunya

El successor a la presidència, Sandro Rosell, va ser objecte de les crítiques de Laporta per haver presentat contra ell una «acció de responsabilitat» per les suposades pèrdues econòmiques del club, una demanda que un jutge va desestimar el 27 d’octubre del 2014. «L’actual president del Barça és una persona amb qui no aniria de canyes perquè el que ha fet és donar-me canya des que ha arribat», va dir Laporta a El País (4-8-2013). «És una rebequeria i una venjança. Per ressentiment i immaduresa. Per no voler admetre que els vam deixar el millor Barça de la història», va afegir.

La mateixa oposició ha mantingut Laporta amb el successor de Rosell, Josep Maria Bartomeu, a qui recriminava una gestió «caòtica […] amb un model de club que ha tornat a aquelles èpoques en què anava al mercat a gastar xifres astronòmiques en lloc de treballar el planter. El model ha estat molt poc definit», va manifestar a El Temps (29-7-2019). «El que sí que trobo més a faltar és que el Barça tingui un posicionament amb aquestes causes [Unicef] i pels més desafavorits. La imatge del club va ser reconeguda al món i aquesta singularitat de ser pioners en la responsabilitat social corporativa en els clubs de futbol, utilitzant un actiu que val milions per llançar un missatge pels més desafavorits i a sobre pagant per promoure programes per als nens i nenes més vulnerables. Això tenia molta força. Era molt potent», va assenyalar.

Laporta veia també una «difuminació» de la relació del Barça amb Catalunya, que defineix així: «El Barça és un club català de futbol obert al món. La gent de fora ja sap què significa el més que un club. Que està molt pròxim als drets i llibertats dels catalans, culturalment i políticament. Però és un club integrador» (El País, 4-8-2013). «El Barça sempre ha de bategar al ritme amb què batega el país (…) Ha de ser un club que col·labori amb el Govern del país (…) Som una institució cívica i compromesa amb els nostres drets i llibertats, la nostra cultura i la nostra llengua», va explicar a Vilaweb (5-1-2021).

Per això, amb Laporta de president, el Barça no hauria jugat a porta tancada l’1 d’octubre del 2017, dia del referèndum il·legal d’independència, i per això també va considerar «poc compromès» el comunicat de reacció del Barça a la sentència «injusta i cruel» del Tribunal Suprem sobre el procés sobiranista. «Falsejant la realitat, no parla de presos polítics i és incomplet perquè no anuncia cap acte o gest de suport als presos polítics i a les seves famílies», va escriure a Twitter.

Va justificar que Jordi Pujol evadís impostos per l’«ofec financer» que, segons ell, pateix Catalunya per part de l’Estat.

Uns anys abans, Laporta havia justificat en una entrevista a Catalunya Ràdio que Jordi Pujol evadís impostos per l’«ofec financer» que, segons ell, pateix Catalunya per part de l’Estat i va afegir que no li agradava gens que titllin l’expresident de «lladre». A més, va considerar «evident» que la causa oberta a la família Pujol tenia motivacions polítiques. «Des que l’expresident Pujol deixa de ser ambigu en el tema independentista, a ell i a la seva família li cauen per tots els costats», va assegurar. També veia «intencionalitat política» en les inspeccions fiscals anuals que patia quan era president del Barça.

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

 

Independentista i amic de Puigdemont

Laporta ja era independentista a mitjan anys 90 del segle passat quan va fundar, amb Pilar Rahola i Àngel Colom, el Partit per la Independència, que va durar tres anys, del 1996 al 1999, i es va dissoldre pels mals resultats electorals. Després, va estar vinculat a CiU i ERC i el 2010 va crear Democràcia Catalana, integrada a la coalició Solidaritat Catalana per la Independència, que tenia la finalitat d’«unir Co