Jo sóc un activista i no un polític». Aquesta és la definició que repeteix, sempre que li ho pregunten, Jordi Cuixart Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 1975), president des de desembre del 2015 d’Òmnium Cultural, que no és un «partit, sinó una entitat cívica i cultural», la missió de la qual és «la defensa dels drets civils i polítics així com promoure la llengua i la cultura catalanes com a element de cohesió social», com ell va explicar a elDiario.es (17-11-2019). «Tinc molt clar que el que fan els activistes és pressionar els poders, els governants, els polítics perquè escoltin la veu de la ciutadania», va declarar a l’Ara (10-7-2021). Fill d’una carnissera murciana i d’un mecànic badaloní, va estudiar formació professional de mecànica i va començar a treballar des de baix fins que es va convertir en empresari.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Treballant sempre en el sector de l’embalatge, amb 26 anys va esdevenir gerent d’una companyia del sector i el 2003 va fundar Aranow, empresa de maquinària per fabricar embalatge flexible, que presideix. Fundador de la fundació privada d’empresaris FemCat, va entrar a la junta d’Òmnium el 2010 (n’era soci des del 1996) primer com a tresorer i més tard com a vicepresident fins que va substituir Quim Torra a la presidència, que l’ocupava interinament des que la presidenta Muriel Casals s’havia integrat a la candidatura electoral de Junts pel Sí. La seva empresa va facturar el 2019 set milions d’euros amb un benefici de 281.000 euros.

Condemnat per sedició a nou anys de presó arran de la concentració de protesta davant el Departament d’Economia el 20 de setembre del 2017, Cuixart es va casar el 27 de desembre de 2018 a la presó de Lledoners amb la periodista Txell Bonet, amb la intervenció de tres capellans, un d’ells el pare Manel. També va practicar a la presó ioga i meditació i ha deixat moltes reflexions sobre la vida entre reixes, algunes de sorprenents. «He trobat la meva llibertat a la presó. Sóc més lliure dins de la presó que la gent que està fora. Ho sóc quan parlo de política, ho sóc perquè no pateixo pels altres», deia en el llibre Tres dies a la presó. Un diàleg sense murs (Rosa dels Vents-Plaza & Janés), escrit amb la periodista Gemma Nierga i publicat el febrer del 2019. «Una de les lliçons és que la presó és també un altaveu brutal per denunciar la vulneració de drets fonamentals que patim a tot l’Estat. I sé que aquest esforç servirà per poder viure en una societat menys totalitària, més democràtica i més participativa», va explicar a El Periódico (12-7-2019).

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.