Jo sóc un activista i no un polític». Aquesta és la definició que repeteix, sempre que li ho pregunten, Jordi Cuixart Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 1975), president des de desembre del 2015 d’Òmnium Cultural, que no és un «partit, sinó una entitat cívica i cultural», la missió de la qual és «la defensa dels drets civils i polítics així com promoure la llengua i la cultura catalanes com a element de cohesió social», com ell va explicar a elDiario.es (17-11-2019). «Tinc molt clar que el que fan els activistes és pressionar els poders, els governants, els polítics perquè escoltin la veu de la ciutadania», va declarar a l’Ara (10-7-2021). Fill d’una carnissera murciana i d’un mecànic badaloní, va estudiar formació professional de mecànica i va començar a treballar des de baix fins que es va convertir en empresari.

Treballant sempre en el sector de l’embalatge, amb 26 anys va esdevenir gerent d’una companyia del sector i el 2003 va fundar Aranow, empresa de maquinària per fabricar embalatge flexible, que presideix. Fundador de la fundació privada d’empresaris FemCat, va entrar a la junta d’Òmnium el 2010 (n’era soci des del 1996) primer com a tresorer i més tard com a vicepresident fins que va substituir Quim Torra a la presidència, que l’ocupava interinament des que la presidenta Muriel Casals s’havia integrat a la candidatura electoral de Junts pel Sí. La seva empresa va facturar el 2019 set milions d’euros amb un benefici de 281.000 euros.

Condemnat per sedició a nou anys de presó arran de la concentració de protesta davant el Departament d’Economia el 20 de setembre del 2017, Cuixart es va casar el 27 de desembre de 2018 a la presó de Lledoners amb la periodista Txell Bonet, amb la intervenció de tres capellans, un d’ells el pare Manel. També va practicar a la presó ioga i meditació i ha deixat moltes reflexions sobre la vida entre reixes, algunes de sorprenents. «He trobat la meva llibertat a la presó. Sóc més lliure dins de la presó que la gent que està fora. Ho sóc quan parlo de política, ho sóc perquè no pateixo pels altres», deia en el llibre Tres dies a la presó. Un diàleg sense murs (Rosa dels Vents-Plaza & Janés), escrit amb la periodista Gemma Nierga i publicat el febrer del 2019. «Una de les lliçons és que la presó és també un altaveu brutal per denunciar la vulneració de drets fonamentals que patim a tot l’Estat. I sé que aquest esforç servirà per poder viure en una societat menys totalitària, més democràtica i més participativa», va explicar a El Periódico (12-7-2019).

 

Feliç a la presó

«Aquí dins [a la presó], el que trobes en la seva majoria són persones dels sectors més desfavorits de la societat, mentre que els veritables responsables de les més grans atrocitats que estem vivint –crisi climàtica, mort de refugiats al Mediterrani o venda d’armes– estan en llibertat. Sóc partidari de l’abolició de les presons, ja ho era abans d’entrar-hi. Moltíssims dels meus companys són més víctimes que culpables», afirmava a La Directa (29-9-2019). I a El Punt-Avui (4-7- 2021) assenyalava que «sense voler blanquejar la presó, jo com a pres polític he sigut feliç. I he intentat també explicar a la gent que la presó no pot ser un límit. Si és un límit a les nostres aspiracions com a poble, ja està, renunciem a la independència, renunciem a la república». L’afirmació, però, més cridanera va ser quan es va preguntar en una entrevista a Catalunya Ràdio (31-1-2021) si la gent estaria disposada que els seus fills passessin temporades a la presó: «Els tancs els tenen ells. Que matin si volen, nosaltres no matarem ningú. Però, estem disposats que [els nostres fills] puguin passar llargues temporades a la presó amb l’objectiu que aquest país pugui decidir lliurement quin ha de ser el seu futur polític? Si la resposta és sí, haurem fet un pas de gegant.»

«Sóc un pacifista. No podran trobar, per molt que investiguin, ni un sol tuit o comentari meu cridant a les armes o a la violència.»

Cuixart sempre ha estat pacifista i partidari de la no-violència. «Vaig ser insubmís al servei militar, sóc incapaç de matar una mosca i menys d’agafar una arma», va dir a La Sexta (31-10-2018). «Sóc un pacifista. No podran trobar, per molt que investiguin, ni un sol tuit o comentari meu cridant a les armes o a la violència. Defenso el dret de manifestació, la llibertat d’expressió i el dret a la desobediència civil pacífica», va afegir a la mateixa entrevista amb relació a la concentració del 20 de setembre de 2017.

Sobre les accions del Tsunami Democràtic (talls d’autopistes, ocupació de l’aeroport), però, va assegurar que «paralitzar el país és un dret» (Vilaweb, 1-12-2019), encara que considera que les accions partien de la no-violència.

La desobediència civil és una de les pràctiques que defensa aferrissadament Cuixart. Per a ell, l’1-O, quan «vam exercir el dret a l’autodeterminació», és «un dels actes de desobediència civil més importants a Europa en les últimes dècades», va declarar a l’esmentada entrevista a La Directa. «La desobediència civil és un instrument més de la lluita no violenta que té per objectiu la millora de la societat i l’enfortiment de la democràcia, adaptant les lleis a les necessitats socials […]. Demana molta formació i conscienciació i és l’antítesi de la unilateralitat. L’objectiu és forçar l’Estat a acceptar que ha de negociar. Per això no té sentit el debat entre diàleg o confrontació, perquè evidenciar la falta de voluntat de diàleg per part de l’Estat forma part de l’estratègia de confrontació.»

 

Fractura social

Favorable a la renovació dels lideratges en el procés sobiranista, no creu en la fractura provocada pel procés polític, sinó en la que es produeix quan «el 20 % de la població està en risc d’exclusió social» o quan el Tribunal Constitucional suspèn lleis com la de la pobresa energètica. En aquesta línia, concreta: «No m’interessa gens una república catalana si és només per canviar el rei per un president i una bandera per una altra. Del que estem parlant és de construir un projecte col·lectiu on l’economia responsable, la defensa i protecció del medi ambient, la lluita feminista per la igualtat real i la cultura siguin el centre de totes les decisions.»

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

Sobre les accions del Tsunami Democràtic (talls d’autopistes, ocupació de l’aeroport), va assegurar que «paralitzar el país és un dret».

Cuixart troba a faltar propostes de l’Estat per a Catalunya. «Una part gens menyspreable dels independentistes ho són des de la frustració de tenir davant un Estat irreformable», assegurava a la citada entrevista a La Sexta (31-10-2018), i afegia que «des del president [José Luis Rodríguez] Zapatero amb l’Estatut no hi ha hagut ni una sola proposta des d’Espanya per a Catalunya. I en la sentència del Constitucional contra l’Estatut hi ha bona part de l’origen de la desavinença. Això se solucionarà, amb presos o sense presos, amb diàleg i política d’Estat. Com van fer al seu dia [Adolfo] Suárez i [Josep] Tarradellas superant la legalitat d’aquell moment». Molt crític amb la posició del PSOE durant el procés, creu que ha tingut una actitud «molt poc exemplar» i que ha renunciat «als valors democràtics» a més de fer «seguidisme de la dreta i l’extrema dreta», segons va declarar a RAC1 (28-5-2021).

Partidari d’una estratègia compartida pels partits sobiranistes, als quals critica les seves picabaralles i la manca d’unitat, defensa la via del diàleg entre els partits catalans, inclòs el PSC. Almenys és el que proposava fa dos anys, el 17 de novembre del 2019, a l’entrevista a elDiario.es: «El PSC ara és part del problema, però ha de ser part de la solució, com ho és el PSOE. I com ho hauria de ser la monarquia, que avui és la principal responsable de la repressió.» En aquest sentit, va causar un enrenou la seva abraçada amb Miquel Iceta el maig del 2021. Ho va fer perquè «l’odi i el rancor no són una possibilitat» i «volem construir un sol poble». (RAC1, 28-5-2021).

«No m’interessa gens una república catalana si és només per canviar el rei per un president i una bandera per una altra.»

Cuixart, però, és sobretot l’home que recorda cada dia la consigna de l’«Ho tornarem a fer». Ho va dir ja a l’última sessió del judici al Tribunal Suprem. Què vol dir quan diu això tantes vegades? Ho explicava en una entrevista a El Temps (23-11-2020): «L’“Ho tornarem a fer” és precisament això: tenim tot el dret del món a seguir lluitant per una societat millor i més justa, i per la república catalana.» Més endavant afegia: «Tornarem a exercir tots els drets que l’Estat ha condemnat. Exercir-los és l’única manera de protegir-los. També el dret a l’autodeterminació. No podem permetre que es criminalitzin drets fonamentals com el de manifestació, o que es persegueixi políticament la ciutadania per la seva ideologia.»

L’eslògan el va repetir darrerament al pregó que va fer el 14 d’agost de 2021 a les festes de Gràcia, al quart aniversari dels fets del 20 de setembre de 2017 al Departament d’Economia, i en un acte a Manresa el 31 d’agost de 2021, en què va tirar per elevació: «Això són les bases de l’“ho tornarem a fer” perquè no hem renunciat a seguir lluitant per un futur més lliure per a tothom, per poder seguir el nostre dret a l’autodeterminació, perquè aquest país no se’n vagi en orris, perquè el planeta Terra i la humanitat no se’n vagin en orris.» «Volem salvar la humanitat», va exclamar.

 

Amnistia selectiva

Cuixart va ser el primer condemnat pel procés a recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg i l’únic que va contestar al Suprem sobre la petició d’indult que tramitava el Govern. Sobre aquest assumpte, la seva posició, com la d’altres condemnats, ha variat. Des del «no m’acolliré a cap hipotètic indult ni mesura de reinserció o resocialització» (elDiario.es, 17-11-2019) a les afirmacions posteriors que no demanaria mai la gràcia i, finalment, a acceptar-la.

L’amnistia, que «per si sola no implicaria la resolució democràtica del conflicte polític», explicava Cuixart a Vilaweb (1- 12-2019), també «és una victòria de l’“Ho tornarem a fer”. L’amnistia és una reivindicació legítima de tots els moviments d’alliberament nacional que són víctimes de la repressió, forma part dels instruments per a resoldre els conflictes». Aquesta amnistia, tanmateix, no hauria d’afectar, segons Cuixart, els policies investigats o processats per la seva actuació l’1 d’octubre. «Tant de bo els jutgin! L’amnistia no vol dir impunitat. Si han vulnerat l’exercici dels seus propis drets, que ho paguin. La comunitat internacional diu que hi va haver abús de poder. Que les seves agressions quedessin impunes seria d’una gravetat absoluta», va declarar a La Vanguardia (15-3-2021).