Nascut a Cassà de la Selva el 14 de març de 1929, té ara noranta-un anys i acaba de publicar La Hispano-Suiza. Esplendor y ruina de una empresa legendaria (Barcelona: Pasado y presente, 2020), amb la col·laboració de Carles Sudrià i una extensa introducció d’Albert Carreras.

Malgrat que Albert Carreras en la presentació articula l’anàlisi del llibre que presenta i que ara comentarem al voltant de l’obra mateixa de Jordi Nadal no és superflu d’insistir-hi, sobretot perquè ens permet de dir i argumentar que aquest llibre és una nova fita en l’extensa producció intel·lectual de Jordi Nadal. Un itinerari amb diferents moments culminants, autèntics cimals, referents indiscutibles, al costat d’aportacions singulars com aquesta que converteixen amb gran facilitat l’estudi de cas en la clau per a una interpretació més global.

Tant és que sigui una fàbrica de Vilanova o de Sant Martí de Provençals, la demografia de Sant Joan de Palamós o Girona o les dificultats per al desenvolupament industrial i econòmic del sud-est peninsular. Veurem com en el cas d’aquest llibre, Nadal excel·leix en el camp de la història empresarial i transforma la tendència general a estudiar el producte en una anàlisi imprescindible de l’empresa: els resultats, els beneficis, les dificultats, la productivitat, el mercat, la conjuntura, les entranyes mateixes de l’empresa, com ja havia fet de forma molt remarcable en la seva, també com ara amb Carles Sudrià, Història de la Caixa de Pensions, 1903-1978 (Barcelona: Edicions 62, 1983).

Tornem doncs un moment enrere. Nadal amb l’empenta i la complicitat de Vicens Vives va orientar les seves recerques primerenques cap a la història econòmica i demogràfica. Tan aviat com el 1958, un estudi sobre la revolució dels preus espanyols al segle XVI on feia un estat de la qüestió, va esdevenir durant dècades un referent.

Hi va tornar molt més recentment quan es va animar a oferir-nos un assaig d’interpretació de la primera Espanya imperial: España en su cénit (1516-1598). Un ensayo de interpretación (Barcelona: Crítica, 2001), molt suggerent i capgirant moltes lectures complaents i acomodatícies. Molt poc després d’aquell estudi de 1958, amb Emili Giralt saltaven les fronteres de l’autarquia i donaven a la impremta, a París, el fruit de la seva tesi doctoral: La population catalane de 1553 à 1717 (París: SEVPEN, 1961). D’aquí se’n derivaria aviat el que seria un clàssic de la demografia històrica: La población española, siglos XVI-XX (Barcelona: Ariel, 1966).

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Menys d’una dècada més tard Nadal donava a conèixer un altre dels seus clàssics: El fracaso de la revolución industrial en España, 1814-1913 (Barcelona: Ariel, 1975), que esdevindria també polèmic a més de clàssic als ulls d’historiadors espanyols que considerarien la tesi central del llibre impertinent per a la formació d’un estat modern, però que responia a una inapel·lable realitat.

Esplendor i ruïna són les paraules clau que delimiten la història empresarial de La Hispano Suiza.

Més endavant, la vàlua dels seus estudis més específics i singulars en els camps de la demografia històrica i de la història de la industrialització culminarien amb dos reculls recapitulatoris del mateix any: Bautismos, desposorios y entierros. Estudios de historia demográfica, (Ariel, 1992) i Moler, tejer y fundir. Estudios de historia industrial (Ariel, 1992).

Dos cimals més van ser ja a principis d’aquesta centúria l’Atlas de la industrialización de España, 1750-2000, que dirigí (Bilbao-Barcelona: Fundació BBVA-Crítica, 2003) i l’equivalent Atles de la industrialització de Catalunya, 1750-2010, dirigit per Jordi Nadal conjuntament amb Josep M. Benaul i Carles Sudrià (Barcelona: Vicens Vives, 2012).

 

Un Hispano-Suiza del 1922 en una exhibició a Pebble Beach, Califòrnia, el 2016. Fotografia de David Paul Morris/Bloomberg

Un Hispano-Suiza del 1922 en una exhibició a Pebble Beach, Califòrnia, el 2016. Fotografia de David Paul