Josep Pallach i Carolà nasqué a Figueres el 10 de febrer del 1920 ara ha fet 100 anys. La seva joventut va coincidir amb una època molt convulsa i des de petit va mostrar un gran interès per la cosa pública. Es va criar en una família d’ERC, que a Figueres rebia el nom de Federació Republicana Socialista de l’Empordà. La victòria de la CEDA el 1934 el radicalitzà i va iniciar aleshores la seva militància política a les joventuts del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), del qual va esdevenir el líder local.

Els Fets de Maig del 37 el situen enmig de dues guerres: de cop es va trobar entre els fusells dels feixistes i els dels comunistes. Una circumstància que impactà fortament un noi de 17 anys en plena guerra i que poc després emprenia el camí de l’exili, tot passant per camps de concentració. Durant la Segona Guerra Mundial va ser membre de la resistència, a la vegada que es va llicenciar en Filosofia i Lletres a Montpeller. El 1944 participà en les primeres reunions per crear el Moviment Socialista de Catalunya (MSC). Perseguit pels alemanys passà a Espanya on va ser detingut i va passar tot l’any 1945 a la presó de Figueres, d’on es va evadir.

Retornat a França s’incorporà activament a l’MSC que, dirigit per Josep Rovira, aplegà membres del POUM, la Unió Socialista de Catalunya (USC) i la Federació Catalana del PSOE. El 1946, Manuel Serra i Moret passà a ser el referent ideològic de l’MSC, i s’estableix una total compenetració entre ell i el jove Pallach, qui escriurà El nostre combat amb pròleg de Serra i Moret. Pallach va fer compatible la seva dedicació política i la seva vocació professional: llicenciat en Pedagogia per la Sorbona, durant tota la seva vida va treballar sense descans en els dos àmbits.

Va exercir com a pedagog fins a la seva mort, deixant una petjada inesborrable en els seus alumnes a la Universitat de Girona i a l’Institut de Ciències de l’Educació de l’Autònoma de Barcelona. Al mateix temps, va ser un polític pedagog que, en la tradició de Rafael Campalans, creia en la paraula per defensar les idees, per convèncer democràticament.

Pallach tenia la convicció que sense democràcia qualsevol conquesta de la classe treballadora seria un miratge.

Aquest apunt biogràfic mostra algunes de les característiques de la seva personalitat. Extraordinàriament intel·ligent, amb una formació sòlida, va intentar sempre interpretar el present i entreveure el futur. Tenia conviccions fermes, profundament demòcrata; revoltat contra tota explotació, al costat dels oprimits; pregonament catalanista, que no nacionalista; esperançadament federalista i europeista.

 

El Moviment Socialista de Catalunya

La seva vida política plena es forja a l’MSC, on formà part de la direcció i passà a ser responsable de l’Endavant, la revista de l’MSC que a la portada incorporava la trilogia emblemàtica de Federació, Democràcia, Socialisme i que es publicà amb intermitències des del 1945 fins al 1968. El Pallach socialista va madurar a l’Europa de postguerra, per esdevenir un socialdemòcrata convençut i prestigiat que va relacionar-se amb diferents líders com Mario Soares, Pietro Nenni, Hans Matthöfer o el mateix Willy Brandt. No és estrany que, a la Transició, Matthöfer i Brandt intentessin posar d’acord Felipe González i Pallach. De fet, després del III congrés del PSC(R), dos dies abans de la seva mort, Pallach havia decidit veure’s amb Felipe González.

PUBLICITAT
CaixaForum + La plataforma gratuita de cultura y ciencia. Búscate una excusa.

Després d’un període de discussions intenses, el 1966 es consumà el trencament de l’MSC bàsicament entre el sector de l’interior dirigit per Joan Reventós i Raimon Obiols i el sector de l’exili dirigit per Pallach (ja desaparegut Serra i Moret i retirat Rovira que moriria poc després). El debat va ser dur, Pallach va defensar el programa de Bad Godesberg de l’SPD alemany i l’aproximació al laborisme britànic. Reventós i sobretot Obiols defensaven el marxisme i l’aproximació al partit comunista. Algun dia caldrà fer-ne un estudi en profunditat.

 

Josep Pallach, amb espardenyes de beta, a casa seva a Esclanyà l’any 1974. Foto cedida per la Fundació Pallach.

Josep Pallach, amb espardenyes de beta, a casa seva a Esclanyà l’any 1974. Foto cedida per la Fundació Pallach.

 

Retorn

Retornat a Catalunya el 1969, Pallach va continuar la seva activitat per crear un partit socialista català. El novembre del 1974 va participar en la creació del Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC), amb membres de l’MSC, un grup d’ERC encapçalat per Heribert Barrera, els socialistes demòcrates catalans encapçalats per Josep Verde Aldea i el Bloc Popular de les Terres de Lleida. En va ser un dels tres líders i va patir els atacs dels antics companys de l’MSC, ara promotors de Convergència Socialista. Pallach defensava la socialdemocràcia i difonia a Catalunya el model europeu de la Internacional Socialista. Als atacs i als plantejaments utòpics responia amb idees per transformar la realitat. L’acusaven d’anticomunista però Pallach sempre defensava idees, no jugava mai a la contra.

Una altra cosa és que Pallach, que combatia el comunisme ideològicament, discutís també l’hegemonia que el PSUC tenia en aquells moments. Per això va participar activament en la creació del Consell de Forces Polítiques de Catalunya (on hi havia tots els partits) com a organisme unitari contraposat a l’Assemblea de Catalunya, de la qual el PSUC en dirigia l’estratègia. Des del Consell va defensar mantenir la unitat de les forces catalanes per negociar conjuntament amb les forces democràtiques espanyoles, així com el retorn del president Tarradellas. Aquesta unitat la va trencar Jordi Pujol quan, pel seu compte, va pactar amb la Platajunta espanyola. I l’anhelat retorn  de Tarradellas va arribar massa tard, poc després de la mort de Pallach.

Com a bon reformador concret davant d’una proposta es preguntava: disminueix la pobresa i les desigualtats?

El seu pensament queda perfectament reflectit en la seva conferència en el cicle «Les Terceres Vies a Europa» organitzat per l’ICESB (Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona) el 1974 i en el llibre La democràcia, per fer què? (1975), on explica el seu programa en temps de transició democràtica. Llegides avui, les línies mestres defensades per Pallach encara mantenen la seva vigència, mentre que les de les altres esquerres presents a les Terceres Vies a Europa han quedat obsoletes. Molts deien que la democràcia ho canviaria tot, ell deia que tot estava per construir, que hauríem de lluitar molt per crear una democràcia de veritat sobre les runes que havia deixat el franquisme.

 

Un demòcrata radical

Les idees força de l’RSDC, convertit poc després en el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) eren socialisme, democràcia i Catalunya, continuació del lema de l’Endavant: Federació, Democràcia, Socialisme. Són les idees força del pensament de Pallach. La democràcia per a Pallach era un tema fonamental. De l’experiència de l’amarga divisió de l’esquerra socialista i comunista que portaren a la creació de les dues Internacionals Obreres, Pallach en va extreure la convicció que sense democràcia qualsevol conquesta de la classe treballadora seria un miratge. Per això deia que la democràcia no necessita adjectius, que no fan altra cosa que falsejar-la. La seva radicalitat democràtica era el correlat del seu profund humanisme pel qual la llibertat de la persona era innegociable.

Pallach era socialdemòcrata, partidari del model europeu de socialisme, el defensat per la Internacional Socialista. Res a veure, però, amb el conformisme: li agradava dir que era un socialista moderat però no moderadament socialista. Creia fermament en l’Estat de benestar, articulat amb uns sistemes públics i potents d’ensenyament, sanitat i habitatge; en la defensa dels drets dels més necessitats, amb unes organitzacions polítiques, sindicals i socials fortes, i defensava la planificació econòmica.

Avui, Pallach estaria lluitant pels drets dels immigrants, pels drets dels treballadors del camp o pels drets del 28 % d’infants en risc de pobresa. Tenia present sempre aquesta part de la societat que les persones benestants i políticament correctes volen amagar. No compartia les mesures publicitàries que no solucionen els problemes, defensava que les declaracions i les lleis han de servir per canviar la realitat. Com a bon reformador concret davant d’una proposta es preguntava: disminueix la pobresa? I les desigualtats? Resol el problema de l’habitatge? I sempre mirava més enllà.

Un exemple extret de La democràcia, per fer què?: «El socialisme és: exigència de justícia social ordenant la creixença econòmica. Doncs bé, Barcelona, el País Basc, Madrid […] el 1974 tenien prop del 30 % de la població de l’Estat espanyol i passaren del 40 % del PIB. Què passarà el 1985 si continua l’empobriment de l’anomenada Espanya interior…? Qui no veu que augmentaran les tensions i els desequilibris, segons aquesta llei de la desigual creixença econòmica que, en el pla mundial, és la causa dels grans perills que amenacen la nostra època?»

 

Josep Pallach retratat a Esclanyà. Foto cedida per la Fundació Pallach.

Josep Pallach retratat a Esclanyà. Foto cedida per la Fundació Pallach.

 

Catalanista federalista

Pallach era profundament catalanista, però no va ser mai nacionalista. Defensava el federalisme. A La democràcia, per fer què?, després de citar Anselmo Carretero i el seu pare, Lluís Carretero Nieva, escriu «es tracta avui de pensar plegats en un Estat que sigui fidel a aquestes voluntats comunitàries les quals en el modern llenguatge polític ha traduït el federalisme». I segueix més endavant «el somni ibèric, en tot cas, és vivaç a Catalunya i contradiu tots aquells que ens atribueixen designis separatistes. Gaziel ha estat un dels darrers a fer-hi al·lusió. Acabar la península, no seria una bona ambició per unes generacions que saben necessària la integració europea i imprescindibles els enllaços amb l’Amèrica espanyola?».

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

Pallach també defensava la necessitat d’un gran partit socialista català i deixava en forma de pregunta quina havia de ser la relació amb els altres partits socialistes de l’Estat. En el llibre desenvolupa el seu pensament federal no tan sols per a Espanya, sinó també per a Europa, i demana institucions internacionals per regular el comerç i altres coses.

Pallach era un europeista militant que volia una Europa federal integrada políticament.

Diu, per exemple, «únicament mesures de caràcter universal, de replantejament polític i planificat dels intercanvis comercials internacionals poden resoldre aquests problemes […] Això implica que algú haurà de pagar-ho i aquests no poden ser altres que els pobles dels països més desenvolupats […] Ho acceptaran? Si política vol dir pedagogia, el deure dels socialistes i sindicalistes és fer entendre que és l’única perspectiva humana del desenvolupament.» No cal que insisteixi que Pallach era un europeista militant que volia una Europa federal integrada políticament.

En definitiva, Josep Pallach va ser un gran pensador i polític que a la Transició va defensar la socialdemocràcia i el federalisme a Catalunya. Desgraciadament la seva mort sobtada el gener del 1977 no li va permetre participar activament en el canvi polític, li va robar el paper protagonista per al qual s’havia preparat tota la seva vida.